Entendre la Llengua: Poemes, Preposicions i Conjuncions
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,27 KB
Un poema és una composició literària de temàtica i extensió variables que s'escriu en vers en un nivell de llengua culta. Té una finalitat estètica, ja que el poeta s'expressa de manera original i acurada. A continuació, es presenten les característiques del poema: vers, estrofa, art major, art menor, rima asonant, etc.
Les preposicions són paraules invariables que relacionen paraules o grups de paraules. Poden ser:
- SIMPLE: 1- febles o atones (a, amb, de, en, per) 2- fortes o tòniques (barata, cap, contra, entre, fins, malgrat, segons, sense, sota, ultra, vers)
- COMPOSTES: (cap a, ded de, fins a, per a)
- LOCUCIONS ADVERBIALS: a causa de, a desgrat de, a favor de, etc.
Les conjuncions són paraules invariables que enllacen oracions o bé elements d'una mateixa oració. Poden ser coordinants o subordinants.
COORDINANTS: relacionen elements de la mateixa importància dins d'una oració o de oracions diferents. En aquest cas, donen lloc a una oració composta coordinada.
SUBORDINANTS: són aquelles que enllacen oracions d'importància diferent. S'utilitzen per a unir una oració (la subordinada) amb una altra de la qual depèn (principal).
Els prèstecs lingüístics són mots que s'incorporen a una llengua procedents d'una altra, generalment perquè la llengua destinatària manca del concepte o la paraula que el designa. Si el pas es produeix sense adaptacions de cap mena, en diem calc. La major part del nostre vocabulari prové del llatí, la llengua que es parlava a l'Imperi Romà. Després, la llengua rebé les aportacions dels visigots i sobretot dels àrabs. A l'edat mitjana, van penetrar gal·licismes, pels contactes amb França, i també italianismes perquè en el segle XIV la corona d'Aragó governava a Nàpols. Els castellanismes s'incorporen sobretot en el segle XVIII, arran dels decrets de Nova Planta de Felip V i de la imposició del castellà com a única llengua oficial.
La substitució lingüística: al món, un grup reduït d'idiomes, com el castellà, l'anglès o el francès, tenen una gran quantitat de parlants. Altres llengües presenten un nombre d'usuaris més restringit, per la qual cosa s'anomenen minoritàries. En aquest grup es troba la nostra llengua. La substitució lingüística és un procés que consisteix en l'avanç d'una llengua i el retrocés d'una altra en una mateixa societat. Això es manifesta en aquests aspectes:
- La disminució de parlants i de freqüència d'ús.
- L'assimilació d'estructures, lèxic i fonètica de la llengua dominant, cosa que converteix la llengua dominada en una barreja.
Tot això implica l'abandonament progressiu de la llengua minoritzada, que va perdent àmbits d'ús i funcions comunicatives, fins a convertir-se en una llengua morta.