Ensenyar literatura infantil: contes, àlbums i competència literària

Funció del docent i coneixements previs

Sense coneixements previs no es pot llegir perquè no hi ha res amb què fer relacions. Per tant, la funció del docent és proporcionar als infants els coneixements previs per poder llegir i entendre el text.

Requisits per considerar una narració

Per tal que una obra es pugui considerar narració, i per tant literatura, el llibre ha d'explicar una història.

Gèneres narratius

Els gèneres narratius de la literatura infantil són l'àlbum il·lustrat i el conte.

Comprensió en conte i àlbum il·lustrat

En el conte només cal un tipus de comprensió, però en l'àlbum il·lustrat s'utilitzen dos tipus: la comprensió visual i l'auditiva; és cognitivament més difícil.

Primers accessos a la llengua oral

El primer accés dels infants a la llengua oral és a través de les cançons, que són un tipus de poesia. Per això, es podria seguir una progressió: poesia → contes → àlbums il·lustrats → novel·les.

Versions de contes i moralines

Els contes poden tenir diverses versions i, fins i tot, poden barrejar-se amb altres contes. Les versions dels contes van variant segons com canvia la societat, modificant, per tant, les moralines.

Gèneres principals: narrativa, poesia i teatre

Dels gèneres principals (narrativa, poesia i teatre), el teatre és el que aporta més beneficis didàctics i pedagògics perquè inclou diverses competències (interpretació, expressió poètica i narració).

Competència literària

Què és la competència literària?

Què és la competència literària? És la capacitat d'aprendre a crear, llegir, analitzar, avaluar, explicar i observar com els textos literaris, amb les seves característiques, són discursos fonamentals en la construcció del jo i del llenguatge. També inclou la capacitat de saber llegir, interpretar i utilitzar textos literaris.

Autoconeixement i textos infantils

Els humans es coneixen a si mateixos i al món a través dels textos; en l'etapa d'educació infantil això es fa, en gran part, a través dels contes.

Lectura inferencial

La lectura inferencial és pròpia dels textos literaris, però sempre fem inferències: fem hipòtesis sobre el món que ens envolta. L'únic tipus de text que ens entrena específicament per fer inferències és el text literari.

Funcions segons Propp

Les funcions són 31 elements definits per Vladimir Propp que podem reduir a 9 funcions bàsiques:

• Carència o problema inicial
• Convocatòria
• Viatge d'anada
• Mostra de generositat
• Donació de l'objecte màgic
• Combat
• Proves
• Viatge de tornada
• Reconeixement de l'heroi

Per què explicar contes a l'aula?

Per què és important explicar contes a les aules d'infantil i primària? Perquè els infants aprenen sobre la societat i sobre les estructures narratives.

Lleis èpiques d'Orlik

Les narracions orals, segons Orlik, segueixen unes «lleis èpiques»:

• Llei de la dualitat escènica: només apareixen a escena com a màxim dos personatges.
• Llei del contrast: si apareixen dos personatges hi ha un clar contrast entre ells (bo-dolent, pobre-ric, etc.).
• Claredat de la narració: hi ha pocs personatges i poques accions que ocorrin simultàniament.
• Llei dels bessons: s'assignen papers de menor importància a almenys dos personatges.
• Llei de l'esquematització: la narració esquematitza els personatges i les accions.
• Llei de la caracterització per l'acció: es prioritza la narració per sobre el diàleg o la descripció.
• Llei de progressió ascendent: la tensió dramàtica va in crescendo fins al final.
• Llei de la unicitat: només hi ha una trama concentrada en el personatge principal amb una progressió cronològica lineal.
• Llei del tres: el número de repeticions sol ser tres, perquè es recorda millor.

Funcions de la LIJ

Funcions de la literatura infantil i juvenil (LIJ):

• Accés a l'imaginari col·lectiu.
• Desenvolupar el domini del llenguatge a través de les formes literàries (poètica, narrativa i dramàtica).
• Instrument de socialització.

Competència literària: capacitats

La competència literària desenvolupa diverses capacitats en els infants:

• Estimulació de la lectura.
• Capacitats afectives (gestió d'emocions), metalingüístiques (inferència) i metacognitives (crítica) que la lectura ha d'estimular entre els lectors.
• La tria de les lectures adequades: el concepte de cànon; els llibres no s'han de triar només pel tema.

Qualitat literària i establiment d'un cànon

Qualitat literària — establir un cànon:

• Bona història: bona estructura narrativa, un conflicte ben plantejat i un final coherent amb el que ha passat al conte.
• Qualitat estètica: bon nivell lingüístic; el vocabulari ha de ser una mica superior al que els infants ja coneixen perquè puguin aprendre.
• Consciència de la tradició: el llibre ha de permetre fer connexions amb la tradició i amb els coneixements previs del món.

El cànon (llista de llibres) va canviant al llarg del temps. Es poden distingir tres tipus: clàssics (que no han passat mai de moda), moderns (dels últims 40 anys) i actuals (d'un o dos anys d'antiguitat).

El paper del mestre

El futur mestre ha de plantejar-se com ensenya literatura tenint competència literària: seleccionant i valorant els llibres adequats a l'edat. Objectius: formar lectors crítics i llegir per objectius.

Criteris per escollir un llibre

Criteris per escollir un llibre:

• Segons la qualitat, no només pel tema.
• Adequació als interessos i capacitats lectores dels infants.
• Varietat de funcions que els llibres poden complir a l'aula.
• Elements materials del llibre (paratextos: portada, guió, il·lustracions, introducció, col·lecció, editorial); el més important solen ser les il·lustracions.

Les il·lustracions han de ser de qualitat: han de permetre fer inferències i han de ser capaces de ser autònomes, és a dir, que només amb la il·lustració es pugui seguir la història.