Ensenyament: Elements, Classificació i Aplicacions

Stils Ensenyament: Elements

Nivell tècnic per la tècnica d'ensenyament, estratègia en la pràctica i recursos didàctics. Nivell socioafectiu per la seva presentació, els tipus de relacions que fomenta entre alumnes. Nivell organitzatiu i de control, el sistema de senyals o solucions que mostra cap als comportaments desitjats.

Classificació

Comandament directe, assignació de tasques, ensenyament recíproc, descobriment guiat, resolució de problemes, lliure exploració.

Comandament directe

Estil més utilitzat. Caràcter militar i vinculació amb règim franquista.

Característiques

Està basat en l'ordre del professor, seguint l'esquema clàssic d'estímul-resposta. Professor pren decisions inqüestionables. Persegueix model conegut. No individualitza. Organització formal.

Seqüència d'Ensenyament

Explicació-demonstració, execució, avaluació-correcció.

Aplicacions

Per col·locar material. Per organitzar desplaçament i col·locació d'alumnes. Com a estratègia. Grups problemàtics.

Continguts

Esclafament. Quan s'exposa en risc per la salut. Classe aeròbic.

Assignació de Tasques

Un pas més cap a autonomia i individualització de l'alumne.

Característiques

Centrat en organització de tasca. Professor decideix avanç i el després però en el procés l'alumne qui controla: ritme activitat, moment inici i final, ordre d'activitat, període de pausa. Ensenyament a través del model. Permet millor individualització i relació afectiva.

Possibilitat

Tasca inicial per tota la classe. Per exemple: exercici de toc de dits de voleibol per parelles, explicar, es demostra i els alumnes practiquen triant el lloc, nombre de repeticions i intensitat. Seqüència activitat en forma de circuit. Sèrie de variants del grau de dificultat.

Aplicacions

Sports. Preparació física. Activitat física en naturalesa. Per formar grup de nivell a classe. Per formar grup de treball en estades.

Maturació

Aspecte biològic de les modificacions orgàniques i evolució del desenvolupament psicològic durant tota l'existència.

Aprenentatge

Tot canvi d'ordre orgànic i de la personalitat, després d'una o més experiències realitzades pel subjecte.

Aspectes que intervenen: Condicions subjectives

Àrees de personalitat.

Condicions objectives

Ambient sociocultural o ambient-estímul. Formes fonamentals aprenentatge:

Imitació

Molt freqüent en nens. A partir de l'observació dels adults. Moviments o comportaments socials. Aquells moviments que comporten èxit.

Condicionament

Es basa en el reforç positiu i negatiu. Associació entre estímul i resposta.

Assaig i Error

Necessita temps per estabilitzar-se. Adapta el comportament després d'una sèrie d'intents. Rebuig accions o estratègies infructuoses.

Intuïció

Molt ràpid, immediat. Ràpides relacions mentals que fan actuar de manera essencial. Ajuda amb bona percepció dels coneixements i informacions assimilades.

Comprensió

Es basa en el raonament. Necessitat de la capacitat d'agafar nusos significatius entre esdeveniments. Adaptar edat d'aprenentatge. Jugador de rapidesa.

Percepció

Adonar-se de la trajectòria de la pilota.

Decisió

Pensar en realitzar un xut si es troba en bona posició.

Execució

S'ha pogut executar sense oposició. Requisit aprenentatge motor: motivació, edat, experiències prèvies, predisposició, models, intel·ligència, procediments, mestre, mitjans. Mecanisme percepció: individu rep informació que prové de l'entorn per mitjà perifèrics, cinestèsics.

Knapp: Tasques motores

Principalment perceptives i habituals.

Poulton

Obertes i tancades.

Billing

Nombre d'estímuls als quals s'ha de prestar atenció. Nombre d'estímuls presents. Velocitat i durada de l'estímul. Intensitat estímul. Mecanisme decisió: individu aplica capacitat cognitiva a les incerteses.

Característiques de l'entorn

Cercar a la memòria un pla d'acció favorable a les condicions de la situació. Capacitat d'avaluar oportunitat de retroalimentació.

Complexitat

Nombre de decisions a prendre. Nombre d'alternatives de resposta. Rapidesa amb què una decisió ha de ser presa. Grau d'incertesa. Nivell de risc físic. Mecanisme execució: encarregat de dur a terme el moviment i responsable de tasca motora.

Dificultat (qualitatiu)

Segons el nombre de grups musculars. Segons l'estructura del moviment. Segons la velocitat del moviment. Segons la precisió.

Quantitatiu

Força-resistència-flexibilitat. Transferència: estudi dels efectes de passats aprenentatges sobre els actuals. Si facilita aprenentatge és transferència positiva i si obstaculitza és negativa. Per exemple, el tennis i el bàdminton tenen casos en comú, però també negatius com l'ús del canell en bàdminton. Avaluació:

Característiques

Caràcter integrador, personalitzat, continu, formatiu, tècnic, sumatiu, global.

Tipus

Objectiva i subjectiva.

Instruments

Subjectiva implica procediments observacionals com examen escrit, entrevista, examen oral.