Enric Valor, Vicent A. Estellés i Joan Fuster: Biografies

Enric Valor (1911-2000)

Narrador i gramàtic valencià. Va fer un treball de recuperació del lèxic i de la llengua valenciana, i fou el principal promotor de la normativització del valencià al País Valencià.

Normativització: establir les normes fonamentals d'una llengua.

Fill d'una família rural acomodada, va estudiar per a mestre mercantil i, després, es va dedicar a la indústria del calcer. Va escriure al periòdic "El Tio Cuc" i es va adonar que escrivia d'una manera castellanitzada; així, va aprendre el valencià amb l'ajuda dels cursets. Era republicà i nacionalista. Després de la mort de Franco, va poder difondre les seues idees i va ser candidat al Premi Nobel.

Obres

• Rondalles valencianes: recopilació i adaptació de 36 rondalles populars (com ara "Les vellets de la Penya Roja" i "Queixalets").
• La idea de l'emigrant (novel·la).
• Cicle de Cassana: consta de tres novel·les:
  1. Sense la terra promesa.
  2. Temps de batuda.
  3. Enllà de l'horitzó.

Premis i honors

• Premi de les Lletres Valencianes.
• Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

La mort de familiars afusellats pels vencedors de la Guerra Civil va marcar la seua vida i obra. Va treballar per recuperar i dignificar l'ús de la llengua valenciana. Va publicar més d'un centenar de poemes, com ara:

• Llibre de meravelles.
• Mural del País Valencià.

Va voler reflectir els pobles, la història, la geografia i la vida dels valencians, amb recursos clàssics. Els temes principals dels seus poemes són: la fam, la misèria de la postguerra, la mort, l'amor, l'erotisme, la vida quotidiana i la identitat cultural del poble.

Premis

• Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
• La Creu de Sant Jordi.
• Premi d'Honor de les Lletres Valencianes.

Joan Fuster (1922-1992)

Escriptor valencià en llengua catalana. La seua obra principal és Nosaltres, els valencians. És una figura clau en el nacionalisme valencià contemporani i en la definició dels Països Catalans. Els seus primers articles, com "València en la integració de Catalunya", ja mostraven el seu pensament.

Va ser nomenat professor d'història de la llengua a la Universitat de València, doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Literatura a la Universitat de València. Va morir el 21 de juny de 1992 a la seua població natal. A títol pòstum, la Generalitat Valenciana li va concedir l'Alta Distinció al Mèrit Cultural.

Primers escrits i poesia

• Sobre Narcís.
• Ales o mans.

La seua poesia té una línia existencialista i reflecteix les preocupacions del moment històric.

Assaig

El descrèdit de la realitat marca l'inici de la seua brillant carrera assagística, amb una vasta amplitud temàtica, un estil incisiu i una adjectivació precisa. Va haver de vèncer diverses adversitats, com la censura i la falta de mitjans.

La seua dedicació als temes valencians culmina amb la publicació de:

• Nosaltres, els valencians (guardonat amb la Lletra d'Or).
• Qüestió de noms.
• El País Valencià.

Destaquen els seus estudis sobre autors com Sant Vicent Ferrer i Ausiàs March. Altres obres importants en el camp de l'assaig són: Les figures del temps, Premi Yxart i Judicis finals.

És considerat l'assagista valencià més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil.

Premis i reconeixements

• Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
• Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

El corrent intel·lectual i polític inspirat per les tesis fusterianes s'ha anomenat fusterianisme.