Enric Valor: L'Obra Literària Essencial i el seu Llegat

La producció d'Enric Valor (Castalla, 1911 – València, 2000) va conrear tres camps fonamentals per a la recuperació de la llengua i cultura pròpies: la gramàtica normativa, amb obres com Millorem el llenguatge (1983) i Temes de correcció lingüística (1983); la rondallística; i la novel·la. La producció literària de Valor consta de dues grans àrees: una primera, constituïda per les Rondalles Valencianes; i una altra, conformada per relats breus i cinc novel·les. Per l'edat, pels temes i l'estil emprats, era considerat un costumista, un escriptor més propi del segle XIX.

Les Rondalles Valencianes d'Enric Valor

Les Rondalles estan confegides a partir d'un nucli narratiu de procedència oral i tradició popular, i ens proposen, mitjançant una escriptura millorativa, uns contes cultes, molt separats de la rondalla tradicional. Els relats breus són novel·letes amoroses i sentimentals, que ell classifica en quatre tipus:

• Novel·letes amoroses i moralitzadores.
• Quadres de costum.
• Novel·letes gòtiques.
• Novel·letes historitzants.

Aquests contes cultes, més pròxims al segle XIX que al XX, no destaquen per un estil treballat, sinó sobretot per la riquesa de llengua. Si bé les Rondalles de Valor han tingut una major difusió, és en les novel·les L'ambició d'Aleix (1960) i La idea de l'emigrant (1982) on el seu geni creador literari arriba a un major abast globalitzador. Al voltant de les terres de l'Aitana i de Cassana, ha bastit un univers narratiu propi.

La Novel·lística de Valor: Crònica i Compromís

La novel·lística presenta les mateixes característiques estilístiques i lingüístiques que les Rondalles, però ara més clarament aboca les seues experiències autobiogràfiques i els seus coneixements de la terra. En elles, pretén fer la crònica del període històric que va viure. Sense la Terra Promesa és la crònica dels primers anys del segle XX i la Primera Guerra Mundial; Temps de Batuda i Enllà de l'horitzó, de la Guerra Civil. Tota l'obra mostra un simbolisme que reflecteix una visió idíl·lica i apassionada pel país. Usa la tècnica del narrador omniscient i subjectiu, sovint amb narració en primera persona, per a oferir més adequadament el material de ficció i augmentar la complicitat del lector. Els protagonistes de les seues novel·les són la col·lectivitat, algunes famílies, la natura (la muntanya i el camp) i la llengua, que inclou les peculiaritats valencianes. En l'obra narrativa, trobem una doble vessant:

• D'una banda, la passió de contar, pròpia de l'escriptor vocacional;
• i, d'una altra, la passió d'ensenyar, de difondre el coneixement del país i del paisatge, i de divulgar la llengua, sempre emprada en les seues formes més genuïnes i correctes.

Enric Valor, narrador per vocació i gramàtic i lexicògraf per convicció cívica, va mantenir un ferm compromís amb el poble valencià a través de la paraula.