Enric Valor: Maduresa, Treball i Responsabilitat Familiar

Anàlisi Literària: Maduresa i Responsabilitat

Tema: La maduresa d’una persona jove que assumeix responsabilitats laborals i familiars.

Estructura del Text

Parts del text:

• Primer i Segon Paràgrafs

  Presentació del context temporal i espacial, de l’estat físic del protagonista i de la feina que aquest comença a fer. Descripció general de la fàbrica de calcer i del paisatge dins el qual es troba aquesta.

• Tercer Paràgraf

  El protagonista explica en què consistien les tasques que havia de fer en la secció de la fàbrica a què l’havien assignat. Ací es donen dades sobre l’organització rutinària de la feina, sobre la supervisió que exercien damunt d’ell altres operaris i sobre els materials amb què treballaven.

• Quart Paràgraf

  El protagonista reflexiona sobre el seu estat anímic. L’accés al món laboral en la fàbrica de calcer li genera sentiments contraris. D’una banda, una certa frustració, atès que la feina (rutinària, manual i en sèrie) no respon a les seves expectatives inicials i representa un canvi profund en la seva vida; d’una altra, se sent estimulat i encoratjat perquè pot col·laborar econòmicament al manteniment de la seva família, que es troba en una situació difícil.

Resum del Fragment

Resum: Enric Valor, un home que va haver de deixar la vida que portava per tal de mantenir la seva família. Ell va haver de canviar-ho tot i se n’hagué d’anar a una fàbrica per treballar. Allí tot era horrible, tant que no ho suportava. A més, tenia sempre vigilant-lo un home, en aquest cas: “un operari de primera”, que s’encarregava de supervisar el seu treball. Ell sentia una enorme desolació, ja que amb el guany d’aquell treball va patir una pèrdua massa gran: la pèrdua de les seves llibertats i il·lusions. Però, també experimentà nous sentiments; una gran força d’esperit i la satisfacció d’haver pogut ajudar la seva família.

Tipologia Textual

Tipologia: És un text narratiu, amb elements descriptius (fragment d’una novel·la). Alguns trets remarcables d’aquesta mena de textos observables ací poden ser:

• El text presenta, en bona mesura, la seqüència narrativa: al primer i segon paràgrafs, hi ha el plantejament de la situació (hivern, una fàbrica de calcer); al tercer paràgraf, el nucli de la història (les tasques rutinàries i en sèrie), i, al quart paràgraf, la conclusió (estat anímic en què es troba el personatge arran dels canvis laborals i personals).
• S’estructura a l’entorn del fil narratiu que va des d’una visió general de la situació (localització temporal i espacial de l’acció) i continua descendint a un àmbit cada vegada més concret: la fàbrica de calcer, la tasca que hi fa el protagonista i l’estat anímic d’aquest. La narració recolza sobre la presentació de la nova situació laboral i personal del protagonista.
• Hi ha la veu del protagonista que narra l’acció.
• Hi predomina l’imperfet d’indicatiu.
• Hi ha personatges: el protagonista, l’operari que el supervisava, el vell encarregat.

Marques de Modalització

D) Podem trobar moltes marques de modalització a aquest text. Els elements lèxics valoratius estan molt presents.

• Adjectius com: alta, enfredorits, duríssim, sorolloses, atordidor, grans, àrides, límpid i eixut.
• Substantius com: peus, cuiro, gent, cel i tiretes de xarol.
• Adverbis i locucions com: Després, de tant en tant, cada mitja hora, en primer lloc i en segon lloc.

Exercicis i Exemples

• Exercici 2a

  tancada, sonora, sorda, oberta.

• Exercici 2b (Fragment)

  Som en ple hivern, i jo tinc els meus peus que no sé de qui són: enfredorits, gelats materialment, penjant de l’alta banqueta on sec davant una de tantes taules de la secció de tallat disposades en quatre rengleres paral·leles, a propòsit per a tallar-hi cuiro adobat i fi per a fer sabates. També em fan mal els dits tot agafant maldestrament la petita i esmolada ganiveta sense mànec i els senzills patrons de cartó duríssim que em corresponen com a aprenent d’un ofici en la divisió del treball: el de tallador.

• Exercici 2c

  buscava, a vegades, grossos, habilitat.

• Exercici 3a (Obra d'Enric Valor)

  L’obra d’Enric Valor té una gran precisió, minuciositat i exactitud pel detall, un domini exemplar de la llengua, empra recursos de llenguatge oral que emanen de la tradició popular de la seva època i es basa en la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Les seves rondalles són contes cultes, és a dir, rondalles tradicionals transformades i reformulades del relat oral. Els relats breus són petites peces amoroses i sentimentals, que destaquen per la riquesa de la llengua. En la seva obra novel·lística és a on aboca les seves experiències autobiogràfiques i els seus coneixements de la terra (paisatge, geografia, toponímia, fauna i botànica) i fa una crònica del seu període històric. Usa la primera persona per a oferir millor el material de ficció i augmentar la complicitat del lector; els personatges típics són la col·lectivitat, algunes famílies, la natura i la llengua i l’espai literari és Cassana (rural). Enric Valor és el que millor representa la continuïtat ininterrompuda de la tradició lingüística i literària valenciana de la seva època.