Enric Valor, Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Autors Valencians Clau

Enric Valor: Un Referent de la Cultura Valenciana

Enric Valor va nàixer a Castalla. Va estudiar llengua i literatura catalana de manera autodidacta. Després de la guerra va anar a la presó acusat d'antifeixista i, quan va arribar la Democràcia, va ser reconegut públicament com un dels autors valencians més importants.

Enric Valor va ser un autor extraordinari en tres aspectes: com a rondallista, com a novel·lista i com a gramàtic.

Enric Valor com a Rondallista

La rondalla és una història d'autor anònim transmesa oralment. Les rondalles d'Enric Valor:

• Se situen en espais valencians reals.
• Són modificades literàriament per ell, no tan sols recopilades.
• Tenen un llenguatge popular però correcte amb un vocabulari ric.
• La selecció de rondalles es fa amb un criteri de bon gust.

Les rondalles valencianes poden ser:

• Rondalles meravelloses, amb persones amb poders sobrenaturals.
• Rondalles de costums, sobre la vida de la societat agrària.
• Rondalles d'animals, similars a les faules.

Enric Valor com a Novel·lista i Gramàtic

Com a novel·lista, la seua primera obra és L'Ambició d'Aleix, i comença a publicar més obres a partir dels anys vuitanta. La seua obra narrativa es caracteritza per la passió de contar i la passió d'ensenyar i difondre coneixement.

Enric Valor també va destacar com a gramàtic amb el llibre La flexió verbal.

Joan Fuster: Assaig i Reflexió Sociopolítica

L'obra de Joan Fuster és sorprenent, excepcional i diversa. Comença publicant llibres de versos i, a partir de 1952, les seues col·laboracions amb la premsa el decidiren a professionalitzar-se com a escriptor i abandonar la poesia.

L'obra de Fuster se centra en l'assaig, ben apte per donar compte de la seua vasta curiositat intel·lectual, desplegada en textos d'una gran capacitat expressiva i d'una gran amenitat. En la seua obra aborda temes diversos. Es poden distingir 3 grans àrees: l'assaig sociopolític, l'assaig d'història cultural i literària i l'assaig humanístic. L'estil dels seus llibres presenta una sèrie de trets característics: la ironia, l'agudesa i l'humor, el to conversacional o dialèctic, la claredat expositiva, l'abundància d'explicacions i la concisió o precisió. A més de realitzar un exercici d'autoreflexió, a través de l'assaig busca en el lector la curiositat, la sorpresa.

Josep Maria Benet i Jornet: Teatre i Món Audiovisual

És dramaturg, guionista i un dels escriptors que han marcat de manera més decisiva la ficció dramàtica contemporània a Catalunya. Les seues primeres obres són de caràcter realista i expressen conflictes audiovisuals. Més endavant incorpora una problemàtica d'abast universal en què s'usen tècniques teatrals de distanciament. Ha escrit obres com la trilogia de "Drudània" i "Berenàveu a les fosques" de caire realista i obres de gran complexitat i riquesa de llenguatge com "La Desaparició de Wendy" on apareixen el mite de Peter Pan i "Revolta de bruixes". També ha conreat amb èxit teatre juvenil i infantil. Benet i Jornet ha continuat publicant i representant peces teatrals a les sales més importants i, des de l'aparició de Televisió de Catalunya, la seua producció en el món de la ficció l'ha combinada entre l'escriptura de teatre i els guions per als serials televisius amb més audiència de TV3 i TVE.

Joan Francesc Mira: Assaig i Reflexió sobre la Societat Valenciana

Joan Francesc Mira és un dels assagistes i intel·lectuals valencians més importants de la nostra època. És autor d'un gran nombre d'estudis i investigacions de caràcter assagístic que giren al voltant de l'antropologia, la sociologia i l'etnografia. Dels seus escrits sociopolítics destaca: El primer, "Crítica de la nació pura", constitueix una crítica que desmunta una sèrie de tòpics sobre els conceptes de nacionalisme i de nació. També ha reflexionat sobre la nostra societat en altres llibres com "Cultura, llengües, nacions" o "Sobre ídols i tribus". Cal afegir les seues col·laboracions en mitjans de comunicació com El País o El Temps. En 1999 la conselleria li va concedir el guardó al millor llibre valencià de 1999.