Enric Valor i l'Evolució de la Narrativa Valenciana Contemporània
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,57 KB
Enric Valor: Obra i Llegat Literari
La producció d'Enric Valor consta de dues grans aportacions:
- Les rondalles valencianes.
- Cinc novel·les i alguns relats breus.
En ambdós tipus d'obres, Valor utilitza la tècnica de narrador subjectiu i omniscient. Escriu amb precisió i exactitud en el detall, demostrant un gran domini de la llengua. Els recursos del llenguatge oral que utilitza provenen directament de la tradició popular.
Les Rondalles de Valor
Les seves rondalles parteixen d'un nucli narratiu de procedència més o menys externa, sobre el qual aplica una transformació del relat oral. Així, ens proposa contes cultes, diferents de les rondalles tradicionals. Alguns títols destacats són:
- El jugador de Petrer
- El dimoni fumador
Relats Breus i Novel·lística
Els relats breus no destaquen per un estil particularment treballat, sinó per la riquesa de la llengua. Es tracta de petites peces amoroses i sentimentals, entre les quals es troben Narracions perennes i Meravelles i Picardies.
La novel·lística de Valor presenta les mateixes característiques lingüístiques i estilístiques que les rondalles. És en aquest gènere on aboca les seves experiències biogràfiques i els coneixements de la terra.
El Cicle de Cassana i la Crònica d'una Època
En les seves obres, Enric Valor pretén fer la crònica del període que va viure, plasmant observacions sobre el paisatge i la geografia, la fauna i la botànica.
El Cicle de Cassana, format per tres novel·les, és un pilar fonamental de la seva obra:
- Sense la Terra Promesa: Crònica dels primers anys del segle XIX i la Primera Guerra Mundial.
- Enllà de l'Horitzó: Crònica de la Guerra Civil.
- La Batuda: També crònica de la Guerra Civil.
En aquest cicle, Valor utilitza la narració en primera persona. Els protagonistes són algunes famílies, la col·lectivitat, la natura i la llengua. El seu espai literari és Cassana, una geografia i ruralitat on l'espai i el temps no s'esgoten en concreció cronològica o geogràfica.
Sense la seva gran obra basada en el Cicle de Cassana, perdríem tot un segle XIX de la literatura valenciana. Per això, situem Enric Valor entre els grans fabuladors històrics com Víctor Català i Narcís Oller. Valor és l'home que ha sabut crear un registre lingüístic riquíssim i és l'escriptor que representa millor una continuïtat ininterrompuda de la tradició lingüística i literària valenciana abans i després de la Guerra Civil.
La Narrativa Valenciana: Dels Anys 70 a l'Actualitat
Què destacaries de la narrativa valenciana des dels anys 70 fins a l'actualitat?
Inicis dels Anys 70 i Noves Influències
Al principi de la dècada dels 70, la producció novel·lística valenciana no era massa abundant. A mesura que els joves escriptors valencians van poder conèixer altres models del nostre àmbit lingüístic i procedents d'altres territoris com França, el panorama va canviar.
Va ser important la influència de novel·les com Oferiu flors als rebels que fracassaren, L'adolescent de sal, o El dia que va morir Marilyn de Terenci Moix. També van ser rellevants propostes com les del nouveau roman francès o d'alguns escriptors sud-americans.
Un altre factor influent va ser la creació dels Premis Octubre per part de l'Editorial Tres i Quatre, especialment el Premi Andròmina de Narrativa.
Tendències Narratives de 1974
L'any 1974 van emergir dues noves tendències en la narrativa valenciana, ambdues guanyadores del Premi Andròmina:
- La novel·la de canvi.
- La novel·la realista evolucionada.
La Novel·la de Canvi
La novel·la de canvi va alterar la norma narrativa utilitzant dos procediments transgressors:
- La postulació de temes ideològics oposats a l'ordre vigent.
- La manipulació del codi textual, on el novel·lista pretenia introduir els lectors dins del text, el qual no calia que tingués un argument massa explícit.
En les novel·les de canvi, els temes oposats a l'ordre vigent van ser:
- La crítica política i l'exigència de llibertat.
- La ruptura amb els valors de la tradició cultural.
- El desig de modernitat i universalitat.
- La reivindicació de la dissidència.
Les novel·les de canvi més significatives foren Ramona Rosbif d'Isa Tròlec i L'anarquista nu de Lluís Fernández, entre d'altres.
La Novel·la Realista Evolucionada
Altres narradors van optar per aprofundir en el realisme, utilitzant un llenguatge intel·ligible i estructurant la novel·la de forma més clara. Les principals novel·les d'aquest realisme evolucionat foren:
- Els cucs de seda de Joan Francesc Mira.
- Matèria de Bretanya.
- Rondalla de retorn.
Nou Període a partir de 1980
Cap al 1980, diverses causes van propiciar que els narradors valencians tinguessin una concepció narrativa més eclèctica. A partir d'aquest moment, amb la novel·la històrica Crim de Germania de Josep Lozano i la novel·la generacional El desig de Joan F. Mira, s'inicia un nou període en la narrativa valenciana.