Enquadraments, Angles de Presa i Anàlisi d'Imatge: Guia Completa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,38 KB
Enquadraments i Angles de Presa
L’enquadrament és el que hi ha dintre dels límits del requadre que mostra la imatge. Com que no podem mostrar-ho tot, el que fem és fragmentar l’espai.
- Plans llunyans: descriptius, ambientals. La figura humana no és important. Paisatges.
- Gran Pla General: Ensenya l’espai. Sentit descriptiu, de situació geogràfica.
- Pla General: Mostra la figura humana completa.
- Pla sencer (conjunt): És un pla general curt. Un individu → pla sencer. Més d’un → pla conjunt.
- Plans mitjos: plans narratius, mobilitat i gesticulació de la figura humana i els diàlegs.
- Pla Americà: És el que mostra els subjectes a l’alçada dels genolls i les seves accions.
- Pla Mig Llarg: Apreciem més l’expressió del personatge conservant la distància.
- Pla Mig Curt: Ens permet veure més l’expressió facial del personatge.
- Plans curts: plans expressius, amb un potencial dramàtic.
- Primer pla: Mostra el cap en la seva totalitat i queda tallat a l’alçada de les espatlles.
- Primeríssim primer pla: S'acosta més, talla el crani i el coll.
- Pla detall: part del rostre o d’un objecte.
Angles de presa: Posició de la càmera respecte als objectes.
- Presa horitzontal alta: Situa la visió de la càmera per sobre dels ulls dels personatges.
- Presa horitzontal baixa: La visió de la càmera es situa per sota dels ulls del referent.
- Presa horitzontal normal: la càmera es situa a l’alçada dels ulls dels personatges.
- Picat: Des d'adalt. Dramàtic.
- Zenital: Angle de 90º des d'adalt.
- Pla inclinat: la càmera varia el seu eix, cap a la dreta o l’esquerra de la vertical.
Anàlisi d'Imatge
1. Nivell Contextual
Títol, autor, gènere (bodegó, retrat, publicitària), data, mida, procedència, moviment (pictorialisme). Color (editades), format, càmera, suport (digital), objectiu (gran angular), altres.
Dades biogràfiques de l'autor.
2. Nivell Morfològic
Descripció del motiu fotogràfic i dels elements morfològics:
- Punt: gra fotogràfic o píxels. Centres d'interès o focus d'atenció. Regla dels terços. Centre → imatge estàtica. Si el punt està sobre la diagonal → força tensional.
- Línia: genera moviment (estàtic, dinàmic). Línies corbes: moviment.
- Pla: donats per la superposició o diferents angles en perspectiva.
- Escala: Tamany figura imatge (enquadraments).
- Forma: aspecte dels elements. Les formes tancades i planes (figures) les reconeixem més fàcilment. La resta és el fons. El contorn és la línia que els separa. Les formes poden ser geomètriques o orgàniques.
- Mesura: relació de grandària entre les formes. Les formes grans les veiem més properes. Profunditat de camp: varia la mida successivament.
- Textura: Aparença i qualitat tàctil d'una superfície. Enriqueix expressivitat i influeix en sentits. Textures llises: estàtica. Rugoses: dinamisme. Contra més textura, més pes visual.
- Nitidesa de la imatge: determinada per l'enfocament, moviment, filtres i sensibilitats.
- Il·luminació: es pot modificar per expressar coses diferents. Les qualitats de la llum són la lluminositat (quantitat llum – valors alts o baixos) i la tonalitat (qualitat del color – llum càlida, blanca...). Clau de llum (quantitat de llum entre blanc i negre) pot ser baixa o alta.
- Segons el tipus de font de llum: natural, artificial. Segons el grau de dispersió: difusa o directa (que modela els volums i dibuixa els contorns). La direcció de la llum: frontal, lateral, picat, contrapicat, contrallum, zenital (adalt) i nadir (des de abaix).
- Color: permet identificar els objectes. Té qualitats tèrmiques: càlids (propers) i freds (llunyans). Depèn de com s'utilitzi per ser una representació plana o amb profunditat. El contrast dona molta força. Els colors sèpia i el blanc i negre estan associats amb l'antiguitat.
El color pot ser el propi d'un objecte, utilitari per identificar i expressiu.
El to és el nom de cada color (verd), el valor és el grau de lluminositat, la saturació és el grau de puresa del to. Els colors lluminosos tenen més pes visual, els freds pesen més que els càlids i les formes irregulars també pesen més.
3. Nivell Compositiu
Per descriure posicions elements: eixos, meitat superior i inferior, diagonals, meitat dreta i esq.
Els elements donen un efecte total i poden ser accidentals o composades. La composició ve determinada pel color, la forma, la mesura i la textura.
- Estructures compositives: triangulars, rectangulars, quadrades, romboidals, el·líptiques, circulars, basades en la perspectiva (que pot ser central, vista d'ocell o obliqua), a partir de la regla dels terços (derivada de la secció àuria), en estructures modulars.
- Tipus de composició: pot ser oberta (elements a partir d'un eix central o un punt de fuga), no unitària (els elements s'individualitzen), profunda (superposició o perspectiva), centrífuga (de l'interior a l'exterior), dinàmica (elements en moviment).
- Equilibri: necessitat innata i essencial. S'aconsegueix amb la correcta distribució i compensació dels pesos visuals i direccions de les formes. Això provoca una unitat compositiva. Pot ser estàtic (cos en repòs) o dinàmic (cos en moviment sotmès a unes forces). Es pot aconseguir per simetria o per compensació dels pesos i direccions.
- Direccions visuals i recorregut: les direccions més simples són les verticals, diagonals i horitzontals. Poden estar donades per les mirades dels personatges (induïda). També poden ser el·líptiques, obliqües, corbes sinuoses, circulars, etc. La direcció de lectura és el recorregut que fa la nostra vista en funció dels elements de la imatge.
- Ritme: successió de formes, uniformes o alternes. Pot ser també creixent o decreixent, modular, radial o rítmiques.