Enllaços químics: enllaç iònic, convalent i metàlic

Enllaç químic: és la unió entre àtoms iguals o diferents. Energia d’enllaç: és l’energia que s’allibera quan es forma un mol d’enllaços. Coincideix amb l’energia necessària per trencar-los. Distància d’enllaç: és la distància entre els nuclis dels àtoms enllaçats per a la qual s’assoleix el mínim d’energia. Deslocalització d’electrons: es refereix a electrons d’enllaç que estan distribuïts entre més de dos àtoms units entre ells. Enllaç iònic: és l’enllaç que es crea per l’atracció electrostàtica entre ions de signe contrari. Queden, dos ions, entre els quals es produeix una forta atracció electrostàtica. Perquè s’estableixi un enllaç iònic entre els àtoms cal que tinguin electronegativitats molt diferents. Un enllaç serà més iònic: Com més estables electrònicament siguin els seus ions una vegada s’han intercanviat l’electró o els electrons. / com més petites siguin les càrregues dels ions que formen l’enllaç. / Com més gran sigui l’ió positiu (catió) i més petit el negatiu (anió). Xarxes cristal·lines iòniques: Els compostos iònics estan formats per agrupacions geomètriques regulars d’ions, que es mantenen en posicions fixes per l’acció de les forces electrostàtiques. Propietats dels compostos iònics:  Punts de fusió i ebullició alts, Conductivitat elèctrica només en dissolució o estat líquid, Duresa, Fragilitat, Solubilitat en dissolvents polars.Enllaç covalent: és la unió de dos àtoms mitjançant electrons compartits. És un enllaç fort.  Teoria de Lewis: Segueix la regla del octet (tenir vuit electrons al nivell de valència). Són representacions de les molècules. Forces intermoleculars: són les interaccions que experimenten entre elles les molècules d’una substància.  Poden ser de dos tipus: 1. Forces de Van der Waals:  Molècules polars: malgrat no estar formada a per ions, té la càrrega elèctrica distribuïda de manera que una part de la molècula queda carregada negativament, i una altra part, positivament.  Dipol elèctric: cadascuna de les molècules d’una substància polar. Hi ha dos factors que determinen la polaritat de la molècula: la diferència d’electronegativitat i la geometria de la molècula. Les molècules polars veïnes s’orienten de manera que l’extrem negatiu d’un dels dipols se situa al més a la vora possible de l’extrem positiu de l’altre per l’atracció electrostàtica entre càrregues de diferent signe. Són forces febles comparades amb les forces dels enllaços iònic i covalent. Molècules apolars:  Són forces febles. La intensitat de les forces entre dos dipols instantanis augmenta amb la mida dels àtoms i de les molècules. 2.Enllaç d’hidrogen: es produeix entre molècules que conten àtoms d’hidrogen units mitjançant enllaç covalent a un altre àtom molt electronegatiu i de mida petita. És un enllaç que també es de naturalesa electrostàtica, com els enllaços de Van der Waals, i es produeix també entre la part positiva d’una molècula i la part negativa d’una altra. És, però, més fort que el corresponent als altres dipols ordinaris. Propietats de les substàncies covalents: no tots els compostos amb enllaços covalents tenen les mateixes propietats. Podem fer-ne una classificació en dos gran grups: Substàncies moleculars: estan formades per molècules unides entre elles mitjançant forces intermoleculars febles. Hi ha substàncies apolars i polars. Les seves propietats són: tenen un put de fusió i d’ebullició baixos, els sòlids moleculars són tous i no presenten gaire resistència mecànica, els sòlids moleculars no són bons conductors de la calor ni del corrent elèctric, les substàncies moleculars apolars són pràcticament insolubles en dissolvents polars i al contrari. Substàncies atòmiques: són sòlids constituïts per àtoms units mitjançant enllaços covalents molt forts formant una xarxa tridimensional. Les seves característiques són: punts de fusió molt elevats, molt dures, no condueixen la calor ni el corrent elèctric, són insolubles. Enllaç metàl·lic: és la unió entre àtoms d’elements metàl·lics que comparteixen conjuntament els electrons. Les xarxes cristal·lines metàl·liques constitueixen empaquetaments molt compactes en els quals cada ió positiu del metall es troba unit amb la resta mitjançant electrons mòbils. El model que explica les xarxes cristal·lines s’anomena model del gas electrònic.Propietats dels sòlids metàl·lics: densitat elevades, punts de fusió alts, energies reticulars altes, dúctils, mal·leables, bons conductors del corrent elèctric i del calor, lluentor característica.