Enllaç Químic: Iònic, Covalent i Metàl·lic

1. Enllaç Químic

Tots els cossos en la naturalesa tendeixen a aconseguir la màxima estabilitat, és a dir, un estat en què la seva energia sigui mínima. Els àtoms s'uneixen entre si per aconseguir que tots tinguin la seva última capa electrònica completa, assolint l'estructura de gas noble. Això s'aconsegueix cedint, captant o compartint electrons del seu últim nivell energètic. Segons la seva posició a la taula periòdica, els àtoms tenen més o menys tendència a cedir, captar o compartir electrons.

• Enllaç iònic: Unió entre elements amb electronegativitats molt diferents (un metall i un no metall).
• Enllaç covalent: Unió entre àtoms d'elements no metàl·lics.
• Enllaç metàl·lic: Unió entre àtoms d'elements metàl·lics.

1.1. Enllaç Iònic

Quan un element metàl·lic es troba amb un altre de caràcter no metàl·lic (elements amb electronegativitats molt diferents), es forma un enllaç iònic.

1. Transferència d'un o més electrons des de l'àtom de baixa electronegativitat (metall) a l'àtom de més electronegativitat (no metall).
2. Aquesta transferència comporta la formació d'ions:
   • Un anió (no metall), que completa les seves capes d'electrons.
   • Un catió (metall). Si és alcalí o alcalinoterri, perd els electrons de la seva última capa. En metalls de transició, el nombre d'electrons perduts és variable.
3. Unió dels ions per forces electrostàtiques, creant xarxes cristal·lines.

1.1.1. Característiques dels Compostos Iònics

Formació de xarxes cristal·lines: En l'enllaç iònic, cada ió crea un camp elèctric al seu voltant. Això fa que tendeixi a envoltar-se d'ions de signe contrari, la qual cosa porta a la formació d'una xarxa cristal·lina, però no de molècules individuals. La fórmula química d'una substància iònica indica la proporció en què es troben els diferents ions, no la composició de la molècula.

El nombre d'ions que envolten un altre i la seva disposició en l'espai venen determinats per:

• La mida dels ions: a un cert ió només s'aproximaran aquells ions de signe contrari que hi càpiguen.
• La necessitat de conservar la neutralitat elèctrica del cristall.