Enginyeria Romana a Mèrida: Aqüeductes, Pont i Necròpolis

Els aqüeductes romans de Mèrida

Calia obtenir i portar a la ciutat aigua de llocs més llunyans. Amb aquesta finalitat, hi havia a la ciutat tres aqüeductes:

• L'aqüeducte de Sant Llàtzer, que canalitzava l'aigua dels rierols subterranis del nord de la ciutat. La part de conducció subterrània es conserva força bé, però de la part externa només en queden tres pilars amb dos dels seus arcs d'unió.

• L'aqüeducte d’Aqua Augusta, que portava aigua a la ciutat en un tram de 16 quilòmetres.

• L'aqüeducte dels Miracles, el més espectacular i tota una magnífica obra d'enginyeria romana. Data del principi del segle I dC i transportava l'aigua de l'embassament de Proserpina, situat a uns 5 quilòmetres de la ciutat. Encara en subsisteixen 35 pilars i arcs gegantins de granit i maó. La seva combinació proporciona una agradable impressió cromàtica. L'aqüeducte finalitzava en un castellum aquae a partir del qual es distribuïa l'aigua per la ciutat. Després de tants anys des de la seva construcció, bona part d'aquest aqüeducte encara resisteix, com si d'un miracle es tractés; d'aquí el seu nom popular.

El Pont Romà de Mèrida sobre el Guadiana

Una altra obra de la perfecta enginyeria romana va ser el pont romà de Mèrida sobre el riu Guadiana. Era el segon pont més llarg de l'Imperi (només superat pel pont romà sobre el Danubi). Tenia 800 metres de longitud, amb 60 arcs, i era considerat com la gran porta d'entrada a la ciutat, ja que era una prolongació del decumanus.

Aquest pont tenia un punt de recolzament en una petita illa que hi havia enmig del riu, com passava a Roma amb l’illa Tiberina. És un pont construït amb carreus de granit, amb arcs de mig punt alternats amb unes petites voltes de mig punt. La funció d'aquestes voltes era que l'aigua no augmentés la pressió d'empenta sobre el pont en les crescudes del riu. En la banda per la qual baixava el corrent, el pont estava proveït d'uns tallamars que, a manera de tascons, tallaven el corrent i desviaven la pressió de l'aigua.

Clavegueram i sanejament romà

Per evacuar totes les aigües brutes que generava la ciutat, es va construir un sistema de clavegueram, que solia seguir el mateix itinerari dels carrers i que desembocava directament al riu Guadiana.

Necròpolis i rituals funeraris

Com en tota ciutat romana, Mèrida comptava també amb necròpolis on enterraven els seus morts. Estaven ubicades a prop de les vies que accedien a les portes de la muralla. Hi havia tombes i columbaris amb cavitats per dipositar les urnes funeràries que contenien les cendres dels difunts. Al columbari de la família dels Voconi s'han conservat pintures al fresc que reprodueixen, com si fos un retrat, les persones difuntes.

El Museu d'Art Romà de Mèrida

Tots els vestigis de cultura material (aixovar funerari) trobats en excavar les tombes es conserven actualment al Museu d'Art Romà de Mèrida. El museu compta també amb una excel·lent col·lecció d'objectes d'època romana provinents del jaciment arqueològic.