Enfocaments en l'organització escolar: científico racional, interpretatiu, crític i micropolític

Enfocaments

Enfocament teòric dominant en l’àmbit de l’organització escolar.

Concepción de l’organització com a entitat real i observable.

Organització que existeix independentment dels individus.

És propositiu.

Pensament científic racional.

Busca l’objectivitat, l’eficàcia, la investigació lliure de valor.

Organització escolar com una realitat objectiva i neutra.

Investigadors/ores externs a l’escola.

Determinades dimensions queden al marge de les investigacions: els valors, els interessos socials de les persones que componen l’organització…

Línies de recerca centrades en aspectes estructurals: Disseny estructural/Grau de centralització o descentralització/Nivells jeràrquics de funcions/Mecanismes estructurals d’articulació.

Clau per al bon funcionament: una estructura ben dissenyada.

Problemes

Determinista, conservador i anacrònic en pretendre desenvolupar lleis universals /van ometre explicacions a qüestions relatives a: Com alguns individus i grups tenen accés a determinats recursos i uns altres no. / Per què alguns grups estan sobrerepresentats i uns altres no. /Per què certes influències prevalen i unes altres no. /Poder, racisme, sexisme, desigualtats… /Aura psicologicista la utilitat pràctica de la qual és bastant limitada/Interès últim: control organitzatiu./Es qüestiona el cientificisme i l’objectivitat: ideologia que legitima determinats coneixements enfront d’uns altres que no s’anomenen.

Interpretatiu

Paradigma fenomenològic.

Els significats subjectius i consensuals que configuren la realitat social són l’element prioritari.

Les organitzacions concebudes com a “artefactes culturals” (Greenfield, 1984).

El significat de les coses deriva de processos interpretatius desenvolupats in situ.

L’escola és una construcció social elaborada a través d’experiències subjectives de les persones i de les seues interaccions.

La realitat es construeix per interpretacions, significats i símbols elaborats pels seus membres.

Teories contextualitzades en situacions interactives concretes.

No busquen lleis universals sinó comprendre situacions reals de l’organització.

L’acció organitzadora existeix sota formes d’interpretació comuna i significats compartits.

L’escola com a organització no “és” sinó que “existeix”.

Problema

Interpreta la realitat organitzativa a les escoles però no proposa canvis emancipatoris.

Critic

Lectura sociopolítica, ideològica i cultural de les organitzacions.

Atenció prestada als temes de conflicte de classe social.

Estudia el focus en el poder com a moneda corrent en les dinàmiques organitzatives.

Ús de metodologies no positivistes.

Èmfasi en el context social i històric de l’acció.

Presa de consciència de les condicions de funcionament organitzatiu i la seua transformació a la llum de principis emancipatoris.

Tasques per dur a terme per la investigadora o l’investigador crític:

No acceptar les organitzacions tal com són, sinó establir realitats organitzatives alternatives i, a la llum d’aquestes, criticar les existents.

Produir coneixement no per al control tècnic sinó per possibilitar que les persones prenguen consciència de les seues pròpies condicions d’existència.

Explorar les influències sociopolítiques i econòmiques sobre la definició dels problemes organitzatius, la percepció dels esdeveniments i la formulació de respostes.

La construcció social que representa l’organització disposa de dos nivells:

•Estructura superficial. Organització sobre la qual s’ha anat construint comunament el coneixement organitzatiu.

•Estructura profunda. Part d’una esfera no racionalitzada d’acció organitzativa, xarxa complexa de relacions que connecta uns individus amb uns altres i amb la realitat social més àmplia a través de vies no regulades.

La perspectiva micropolítica

Organització escolar com a entitat política.

Qüestionen els models racionals i sistèmics incapaços de veure la complexitat, la inestabilitat i els conflictes produïts en el marc de les organitzacions.

Estratègies per les quals els individus i els grups a l’escola tracten d’usar els seus recursos de poder i influència per promoure els seus interessos.

Representa el costat informal i implícit de la vida organitzativa.

Inspecció Educativa

Supervisió i control, amb un enfocament pedagògic i organitzatiu, del funcionament dels centres, la pràctica docent i la funció de direcció.

Avaluació del sistema educatiu i dels seus elements.

Vetllar pel compliment de les lleis i els reglaments que afecten el sistema educatiu.

Assessorament, orientació i informació dels membres dels diferents sectors de la comunitat educativa perquè facen un millor exercici dels seus drets i deures.

Redacció d’informes que els sol·liciten les administracions educatives respectives i exercir les comeses que els hagen atribuïdes les administracions de què depenguen.

Contradicció

No pot jutjar i després solucionar uns problemes que després ha de redactar en un informe: “el que observi i digui podrà tenir conseqüències” -> Autotitat induïda.

Correspon als funcionaris públics del cos d’inspecció educativa.

Els inspectors d’educació poden conèixer directament totes les activitats dels centres, als quals poden accedir lliurement i comprovar la seua documentació acadèmica, pedagògica i administrativa, així com reclamar la col·laboració necessària dels restants funcionaris i responsables dels centres i serveis públics i privats. Les administracions educatives en cada territori regulen l’estructura i el funcionament dels òrgans d’inspecció.

Serveis de la Població

1. Equip base de serveis socials

2. Centre d'informació juvenil

3. Ludoteca

4. Agència de desenvolupament local

5. Biblioteca

6. Espai artístic cultural

7. Consell Escolar Municipal

És un òrgan de representació de la comunitat escolar i participació ciutadana en la gestió educativa de la localitat. Temes possibles que s’hi tracten:

Propostes del mapa escolar del municipi.

Informació sobre la modificació de les unitats dels centres públics en el procés de matriculació i la seua repercussió.

Informacions i propostes de la comissió de mapa escolar i de la comissió de política educativa.

Inversions pressupostades per la Conselleria d'Educació i per l‘ajuntament per als centres públics.

Comissions de treball sobre temes d'actualitat o d‘una rellevància especial.

8. Escola de Persones Adultes

És un centre de formació de persones adultes (a partir de 16 anys) que ofereix:

Formació bàsica:

• Reglada: alfabetització, neolectors, educació de base, graduat, prova d'accés a la universitat majors de 25 anys, valencià i anglès.

• No reglada: informàtica, dibuix i pintura, fotografia, gimnàstica xinesa, balls de saló, massatges, cuina regional, cuina iniciació, boixets, gimnàstica de manteniment i guitarra.

Cursos de formació per a l'ocupació.

Tallers i seminaris formatius i lúdics.

Xarrades – col·loqui / Eixides culturals.

9. Programa de Qualificació Professional

Els programes de qualificació professional inicial estan destinats a joves, majors de 16 anys, que no han obtingut el graduat en ESO amb l'objectiu d'ajudar-los a aconseguir una inserció laboral satisfactòria, així com ampliar les seues competències per continuar els estudis.

Triple funció:

• Professionalitzadora: aconseguir una qualificació de nivell i del Catàleg nacional de qualificacions professionals.

• Madurativa: afavorir el desenvolupament positiu i la maduració dels joves mitjançant un clima educatiu de suport i orientació.

• Propedèutica: completar la formació bàsica per possibilitar l'accés als cicles formatius de grau mitjà (Obviat per la FPB de la LOMCE).