Enfocaments en l'organització escolar

Enfocaments

Cientific-racional: és el que més domina en l'àmbit de l'organització escolar, que aquesta és vista com una entitat real i observable. Organització que existeix independentment dels individus. Aquest enfocament és propositiu, busca l'objectivitat, eficàcia i investigació lliure de valor. Els investigadors són externs a l'escola. Li preocupa la dimensió estructural i considera que l'escola és única, observable, tangible i si t'aproximes a ella la coneixes més. Aquest model porta a una organització burocràtica mecanicista: excessiva obsesió pel control, cadascú fa el que li manen, està tot programat i es generen sempre molts conflictes, et sents sempre molt avaluada.

Interpretatiu

D'una manera col·lectiva creuen que el context és clau, s'interessa per l'estudi de les accions humanes i del que ocorre en un context determinat, li preocupen els consensos als que arriben de manera col·lectiva i a més li preocupa la dimensió cultural perquè la gent comprèn els significats de les coses. L'escola "NO és SINO que Existeix": és devenir, es transforma, les persones van canviant l'organització. No busquen lleis universals, sinó comprendre situacions reals de l'organització a partir de interpretacions, significats i símbols elaborats pels seus membres. Aquest enfocament du a una Organització Escolar Professional: elimina la jerarquia, som nosaltres els qui tenim poder, no la direcció, el professorat es professionalitza, la coordinació la genera la gent des de dins l'escola; L'estat espanyol vol estar en aquest enfocament.

Crític

Presta atenció a temes de conflicte de classe social, està dins del paradigma naturalista, metodologies no positivistes, són conscients de les condicions de funcionament organitzatiu i la seua transformació a la llum de principis emancipatoris. La construcción social que representa l'organització té 2 nivells: estructura superficial; organització sobre la qual s'ha anat construint de forma comuna el coneixement organitzatiu, mentre que la estructura profunda; és la xarxa complexa de relacions que connecta amb la realitat més àmplia. Aquest enfocament du a una organització escolar adhocràtica: on l'escola és altament tecnològica, la innovació s'aconsegueix a base de desperdiciar recursos, no té una estructura convencional, hi ha més democràcia que burocràcia.

Paradigma meua escola

El paradigma que correspondria en la meua escola des de ben petita seria el RACIONALISTA, ja que existeix una: Interdependencia on l'investigador (directora) manté una certa distància amb els objectes (Mestres). Prefereix la validesa i certesa prèvia (teoria) abans que la incertesa (pràctica, dur a terme). Requereixen que s'explique amb anterioritat cada pas a fer esplicitant quin és el problema, analitzant les dades i l'informe. Pel que fa als criteris de credibilitat, és estrany però per mera aparença la meua escola buscava un criteri de validesa interna però a la vegada buscava l'opinió de la resta de membres de l'escola fent després l'opció que més li convenia a ella com a directora. A més, la validesa externa de l'aplicabilitat, a la meua escola es veia igual, és a dir, requereix que les variacions cronològiques es tornen irrellevants per als descobriments. Si es pot aconseguir tal condició els descobriments tindran més importància en qualsevol context.