L'Enfocament de les Capacitats de Nussbaum: Justícia, Dignitat i Crítica a l'Utilitarisme

Enfocament de les Capacitats: Justícia i Dignitat Humana

Què és l'Enfocament de les Capacitats?

L'Enfocament de les capacitats es presenta com una alternativa fonamental a l’utilitarisme i al repartiment de recursos. El que importa és què és capaç de fer o ser cada persona. Per tant, la Justícia no és repartir recursos, sinó garantir condicions reals per desenvolupar una vida humana digna.

La frase clau que resumeix aquesta idea és: “La dignitat humana exigeix oportunitats reals per desplegar les capacitats”.

Les 10 Capacitats Centrals

Aquest enfocament identifica 10 capacitats centrals que han de ser garantides per a tothom:

1. Vida
2. Salut corporal
3. Integritat corporal
4. Sentits, imaginació i pensament
5. Emocions
6. Raó pràctica
7. Afiliació
8. Relació amb altres espècies
9. Joc
10. Control sobre l’entorn (polític i material)

Crítiques a les Teories Tradicionals

• Crítica a l’utilitarisme: No veu les desigualtats reals, valida preferències adaptades i ignora l’agència individual.
• Crítica a Rawls: No tothom transforma els recursos en benestar de manera igual. Cal garantir la llibertat efectiva, no només la distribució primària.
• Crítica a Butler (Feminisme): El feminisme no pot quedar-se només en el llenguatge; ha de transformar la realitat material de les dones.

Vulnerabilitat, Emoció i Mesura del Progrés

Nussbaum defensa la vulnerabilitat com a base de la justícia i subratlla la necessitat de cuidar els altres. Emocions com la compassió i la imaginació narrativa són clau per a una democràcia real i empàtica.

El PIB no mesura la qualitat de vida. Cal un nou paradigma centrat en les persones i la seva llibertat real. “Una societat és decent si ningú no queda per sota del llindar mínim de capacitats”.

Aquest enfocament promou un Feminisme universalista: totes les dones, siguin d’on siguin, han de poder desenvolupar les seves capacitats bàsiques.

Comparació: Martha Nussbaum i John Stuart Mill

Felicitat (Mill) vs. Justícia (Nussbaum)

Martha Nussbaum entén la vida bona com una vida viscuda amb dignitat, on cada persona pot desenvolupar les seves capacitat reals per ser i actuar lliurement. L’objectiu ètic principal per a ella no és la felicitat, sinó la justícia, entesa com la garantia d’un llindar mínim de capacitats combinades per a tothom.

Per contra, John Stuart Mill identifica la vida bona amb la felicitat, que defineix com a plaer i absència de dolor. Defensa que una acció és correcta si tendeix a augmentar la felicitat general.

El Fi Últim de la Vida

Tot i que Mill va millorar l’utilitarisme de Bentham introduint la distinció entre plaers superiors (intel·lectuals, morals) i inferiors (corporals), Mill manté la idea que el fi últim de la vida és la felicitat.

Nussbaum, en canvi, critica l’utilitarisme perquè redueix la vida humana a un càlcul agregat de plaers, ignorant les desigualtats, la dignitat individual i les preferències adaptatives. També rebutja que la felicitat de la majoria pugui justificar el sofriment de minories vulnerables.

En resum, Nussbaum defensa la justícia com a condició de la llibertat real, mentre que Mill defensa la felicitat com a fi últim de l’acció moral i política, mesurant el valor moral d’una acció segons les seves conseqüències hedonistes.

Frases Clau sobre Justícia i Felicitat

• Nussbaum: "La felicitat no pot substituir la justícia; la dignitat exigeix oportunitats reals per a tothom."
• Crítica a Mill (Nussbaum): "L’utilitarisme pot justificar el sofriment d’uns pocs si beneficia la majoria."
• Mill: "La felicitat és el fi últim i suprem de la vida humana."