L'Enfocament de les Capacitats de Nussbaum: Benestar i Justícia Social

El context de l'enfocament de les capacitats de Martha Nussbaum sorgeix de la reducció de l'estat del benestar, l'individualisme i la necessitat d'aproximacions no heteropatriarcals, no eurocèntriques i feministes.

Crítica al Producte Interior Brut (PIB)

Nussbaum critica el PIB com a indicador quantitatiu que no reflecteix la qualitat de vida real de les persones. Ignora la distribució de la renda i els efectes reals del creixement sobre les persones pobres. Un exemple clar és el cas de Vasanti, amb un PIB alt al seu país, però que viu en la pobresa.

Definició de les Capacitats

L'enfocament de les capacitats rebutja les concepcions centrades només en la renda o el benestar mitjà. L'acció política té com a objectiu empoderar les persones. Es fonamenta en la idea de la dignitat humana i la llibertat real (capacitats combinades). L'estat ha de garantir un llindar mínim en les capacitats centrals.

Tipus de Capacitats

• Capacitats bàsiques: Innates.
• Capacitats internes: Trets desenvolupats.
• Capacitats combinades: Interacció entre les capacitats internes i les oportunitats externes.

La capacitat és l'oportunitat d'escollir, mentre que el funcionament és la realització efectiva d'aquesta opció. La política ha de posar el focus en deixar triar a la gent.

Fonament Ètic i Polític de l'Enfocament

L'objectiu és garantir un llindar mínim de capacitats combinades. Rebutja la meritocràcia, defensant que qui més suport necessita, més n'ha de rebre. Combina principis de Kant i el liberalisme polític. L'estat ha de crear les condicions per a la llibertat real.

Les Deu Capacitats Centrals de Nussbaum

Nussbaum identifica deu capacitats fonamentals, totes igualment importants i no compensables entre si. Són individuals, no col·lectives:

1. Vida: Poder viure una vida de durada normal.
2. Salut física: Bona salut, incloent-hi salut reproductiva.
3. Integritat física: Llibertat de moviment, seguretat personal.
4. Sentits, imaginació i pensament: Poder utilitzar els sentits, imaginar, pensar i raonar.
5. Emocions: Poder tenir vincles afectius i expressar emocions.
6. Raó pràctica: (Estructuradora) Poder formar una concepció del bé i planificar la pròpia vida.
7. Afiliació: (Estructuradora) Poder viure amb i cap als altres, reconèixer la dignitat humana.
8. Altres espècies: Poder viure amb preocupació i relació amb animals, plantes i el món natural.
9. Joc: Poder riure, jugar i gaudir d'activitats recreatives.
10. Control sobre l'entorn:
    • Polític: Poder participar en les decisions polítiques.
    • Material: Poder posseir propietats i tenir oportunitats laborals.

La raó pràctica i l'afiliació són considerades estructuradores de la resta. Els països han d'adaptar el llindar evitant tant l'utopisme com la resignació.

Crítica a Altres Enfocaments Filosòfics

• Contractualisme: Exclou els no participants del contracte social, genera una igualtat irreal i subordinació.
• Utilitarisme: Pot sacrificar individus si genera més felicitat total, no reconeix drets fonamentals i pot portar a preferències adaptades a condicions injustes.
• Contracte modern de Rawls: La igualtat de recursos no implica igualtat d'oportunitats.
• Conceptes clàssics de llibertats: El reconeixement de llibertats negatives no assegura les positives; sense acció estatal, els drets són només formals.
• Teories procedimentals: Un procediment pot ser just, però insuficient per garantir resultats equitatius.
• Deontologisme extrem: Rebutja les conseqüències. Nussbaum proposa combinar principis amb l'avaluació dels resultats.

Límits i Qüestions de l'Enfocament

L'enfocament pot enfrontar reptes com:

• El poder de destruir capacitats.
• Problemes de jerarquització: com establir prioritats entre les capacitats.
• Reptes d'aplicació segons les cultures.
• La justícia parcial que estableix un mínim irrenunciable.

Comparació amb John Stuart Mill

Objectiu de les Propostes

• Nussbaum: Garantir que les persones superin un llindar mínim com a objectiu d'una vida digna.
• Mill: Oferir una guia utilitarista per maximitzar el benestar de les persones, la satisfacció de preferències i els plaers.

Principi Ètic Central

• Nussbaum: La persona ha de tenir l'oportunitat real de ser i fer. Les capacitats tenen un valor intrínsec, no poden ser substituïdes ni agregades.
• Mill: Una acció és justa si augmenta la felicitat, entesa com a plaer (amb diferenciació de plaers).

Crítica de Nussbaum a l'Utilitarisme de Mill

• Agregatiu: Suma la felicitat sense importar la distribució (similar al PIB).
• Reduccionista: Redueix la vida a plaer o dolor, quan la realitat és més complexa i rica (llibertat, dignitat, creativitat), i no quantificable.
• Problemes de preferències adaptatives: Redueix la llibertat a un mitjà. La llibertat no té valor si només serveix per assolir la felicitat. Les capacitats tenen un valor intrínsec, no instrumental.

Aspectes Positius de Mill segons Nussbaum

Tot i les crítiques, Nussbaum reconeix aspectes valuosos en Mill:

• Mill distingeix plaers superiors o inferiors.
• Mill vol la llibertat individual. Nussbaum s'adapta a Mill en el valor dels béns no materials, la importància de l'educació, l'autonomia i el desenvolupament moral, posant èmfasi en la llibertat.

Diferència Fonamental

• Mill: La justícia és un mitjà per trobar la felicitat col·lectiva.
• Nussbaum: La justícia consisteix a garantir les condicions mínimes perquè la gent visqui amb dignitat.