Energia tèrmica i motors: transformació i funcionament

L’energia tèrmica administrada a un motor tèrmic no es transforma totalment en energia mecànica. Una part es transforma en forma de calor, i si no s’aprofita d’alguna manera es considera que és una energia perduda. Maquines de combustió externa: el combustible el crema fora de la màquina per escalfar aigua fins a convertir-la en vapor. El vapor a pressió el condueix el mecanisme que transforma la seva força en energia mecànica (màquina de vapor). Maquines de combustió interna: El combustible es crema a l’interior del motor i l’expansió dels gasos es transforma en energia mecànica. Motors rotatius: la conversió de l’energia tèrmica en un moviment motriu es produeix en mecanismes rotatius, sense intermediaris (turbina de vapor). Motors alternatius: la primera transferència d’energia es produeix sobre un element, anomenat “àmbol”, que té un desplaçament rectilini alternatiu, d’entrada i tornada, que s’ha de convertir en giratori a través d’un sistema de biella-manovella (màquina de vapor). El motor d’explosió per guspira o de Otto: te 4 temps, base motor d’explosió de gasolina/benzina. Dos sistemes per portar la gasolina del dipòsit al motor: carburador i d’injector (injecció mes eficient que el carburador. La inflamació de la gasolina a l’interior de la cambra de combustió ha de ser provocada a través d’una espurna o guspira elèctrica que es produeix a la bugia. 1r temps: admissió L’èmbol es troba en el PMS. La vàlvula d’escapament esta tancada i la d’admissió s’obre. Quan l’èmbol va baixant provoca una succió que aspira l’aire de l’exterior, entra barrejat amb una petita quantitat de gasolina (pulveritzada per l’injector) aquesta fase acaba quan l’èmbol arriba al PMI. 2n temps: compressió La vàlvula d’admissió es tanca, l’èmbol inicia el seu ascens fins arribar al PMS. La barreja d’aire i de gasolina assoleix la seva màxima compressió. 3r temps: explosió La bugia ha de saltar la guspira per inflamar la barreja d’aire i gasolina. La bugia rep alta tensió, que en arribar als elèctrodes fa saltar un arc voltaic o guspira que inflama la barreja, es quan produeix una forta explosió. Els gasos s’expandeixen i empenyen fortament l’èmbol cap al PMI. 4t temps: escapament Quan l’èmbol arriba al PMI, s’obre la vàlvula d’escapament, i els gasos surten a l’exterior empresos per la pujada de l’embol. Quan aquest arriba al PMS, aquesta vàlvula es tanca i el cicle torna a iniciar-se de nou en el temps d’admissió. Motor dièsel: motor de 4T en que la inflamació de la mescla d’aire i de combustible es fa per compressió, sense guspira. COMBUSTIBLE: gasoil. En el temps d’admissió, només entra aire al cilindre, que serà fortament comprimit en la fase de compressió, i arriba a una temperatura molt elevada, de més de 600 grados. Els motors dièsel son mes robustos que els de gasolina, tenen un millor rendiment i son mes duradors. FORMULES CILINDRADA: Vcilindre= Superfície base X altura / Cilindrada= Pistó X Cursa X nº cilindres (4) / 1L = 1dm3 = 1000cm3 / FORMULES CONSUM D’UN VEHICLE: C= L:100KM = XLITROS:XKM recorreguts. TEMA 6-ESTRUCTURA DE DADES: És un conjunt d’instruccions escrites per realitzar una tasca especifica en un ordinador, en un telèfon o en altres aparells tecnològics programables. A aquesta sèrie d’instruccions escrites en algun llenguatge de programació les anomenem codi font. Un llenguatge de programació es un llenguatge artificial, utilitzat per crear programes informàtics, que permet controlar el comportament d’una maquina digital. Un llenguatge maquina o codi maquina és un sistema d’instruccions i de dades codificats en un codi binari (zeros i uns). I.D.E: ens referim a un tipus de connexió informàtica de transmissió de dades entre components de l’ordenador. Variables i constants en programació: Variable: pertany a un tipus de dada concreta. En la declaració d'una variable s'ha d'indicar el tipus al qual pertany. Així tindrem variables senceres, reals, booleanes, etc. D'altra banda, distingim tres parts fonamentals en la vida d'una variable. Constant: Una constant és una dada el valor no pot canviar durant l'execució del programa. Rep un valor al moment de la compilació i aquest roman inalterat durant tot el programa. Operadors aritmètics: