Energia i Sector Terciari a Espanya: Producció, Distribució i Transport

L'Energia com a Element Bàsic de l'Economia

Producció Energètica Insuficient a Espanya

Les fonts d'energia són fonamentals en les societats avançades, ja que en són grans consumidores. Hi ha una forta correlació entre el creixement de la renda i la demanda energètica, ja que l'augment de l'activitat econòmica i els intercanvis comercials comporten un major consum energètic. Espanya té una producció energètica insuficient i necessita importar més de quatre cinquenes parts de l'energia que consumeix. Destaquen les importacions de petroli i gas natural; el 70% de l'energia procedeix d'aquests dos hidrocarburs. La producció energètica espanyola està totalment estancada. La producció de petroli i gas natural és cada cop més escassa, a causa de la migradesa de les bosses que s'exploten; la producció de carbó també decreix pel tancament progressiu de les explotacions mineres, i la producció d'energia hidràulica i nuclear roman estancada.

La Distribució de l'Energia a Espanya

Una distribució correcta de l'energia és bàsica per al funcionament de l'economia actual. L'energia es distribueix des dels llocs de producció o d'importació a través de diferents tipus de conductes: xarxes elèctriques, gasoductes i oleoductes. Aquestes xarxes necessiten un manteniment, una ampliació i una millora constants per assegurar una connectivitat energètica i una eficiència correctes, i per evitar pèrdues d'energia durant el transport. És important que la xarxa de distribució prevegi les puntes de demanda energètica, com les que es produeixen en períodes de molta calor o molt de fred.

La Xarxa Elèctrica Espanyola d'alta tensió està gestionada per l'empresa Red Eléctrica de España (REE), la qual té cura de les infraestructures elèctriques que formen la xarxa de transport i connecta les centrals de generació amb els punts de distribució als consumidors.

El gas natural es distribueix a través d'una xarxa de 7.752 km de gasoductes dins del territori peninsular. Des del Marroc, un gasoducte travessa l'estret de Gibraltar. Des d'Algèria, un altre gasoducte connecta amb la xarxa peninsular fins a Irun i Larrau, connectant amb la xarxa de distribució europea a través de França. També connecta amb la xarxa portuguesa a través de Badajoz i Tui. Des de la mateixa Algèria, un altre gasoducte travessa el mar fins a Almeria.

La xarxa de gasoductes es completa amb plantes de regasificació i d'emmagatzematge, les més importants de les quals estan situades a Barcelona, Huelva i Cartagena. El mercat de distribució del gas natural està liberalitzat i hi intervenen diferents empreses, la més important de les quals és Gas Natural Fenosa (actualment Naturgy).

La xarxa d'oleoductes té 3.835 km de longitud. La distribució dels productes petroliers s'inicia a partir d'una sèrie de ports que tenen instal·lacions per rebre el cru des dels països d'importació. Aquests ports estan connectats amb 8 refineries, les quals divideixen el cru en fraccions de diferents punts d'ebullició i li apliquen els tractaments necessaris per obtenir-ne gasolina, querosè, gasoil, lubricants, quitrà i altres productes. Des de 1992, el sector petrolier espanyol està liberalitzat, és a dir, hi ha diverses empreses que importen i distribueixen els productes petroliers, les més importants de les quals són CEPSA i Repsol-YPF.

El Consum Energètic Creixent i la Planificació

El consum energètic espanyol s'ha incrementat a mesura que avança el desenvolupament econòmic, amb el problema afegit que a Espanya encara es necessita més energia que a la mitjana de la UE per produir una unitat de renda. Contràriament a altres estats desenvolupats, la tendència del consum energètic és creixent. L'increment del consum d'energia comporta una gran despesa en importacions, problemes ambientals d'emissió de gasos i també problemes geopolítics a causa de la dependència de determinats països com a fonts de proveïment.

Després de la gran crisi petroliera de 1973, el govern espanyol va començar una planificació energètica que s'ha anat ampliant i incrementant fins al moment actual. Les línies bàsiques d'aquesta planificació han estat les mateixes des de l'*inici*:

• Reduir la dependència energètica de les importacions de petroli.
• Incrementar el consum de gas natural perquè contamina menys.
• Reforçar l'ús de l'energia hidràulica.
• Incrementar la producció de les energies renovables.

Tots aquests objectius s'han intentat aconseguir a través dels Plans Energètics Nacionals (PEN). En el període de 1991-2000, es van introduir per primera vegada objectius mediambientals amb limitacions a l'emissió de CO2.

Pel que fa a l'*estalvi energètic*, el govern de l'Estat espanyol va posar en pràctica un Pla d'Estalvi i Eficiència en el període 2008-2011 amb l'objectiu de reduir un 10% les importacions de petroli i les emissions de CO2. Això es deu al fet que Espanya, com a membre de la Unió Europea, és un dels estats signants del Protocol de Kyoto, l'objectiu del qual és que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un 8% per sota del volum de 1990.

El Creixement de l'Activitat Terciària a Espanya

El Sector Terciari i les Infraestructures Clau

L'activitat terciària consisteix en la prestació de serveis a la societat. El procés de terciarització va prendre força a Espanya des de la dècada de 1970. Les zones amb menys presència del sector terciari són les de l'interior i les comunitats nord-occidentals.

El transport és un factor bàsic de l'*organització* espacial, social i econòmica d'un país. El transport per carretera és el més estès a Espanya. Per estudiar l'ús que es fa de les carreteres, cal esbrinar la intensitat d'ús. Aquest indicador ens mostra vies molt carregades a tota la Mediterrània, gran part de la costa Cantàbrica i al nucli central de la península, amb zones d'intensitat mitjana com l'Ebre.

El transport ferroviari és el segon transport terrestre en importància a Espanya i, darrerament, també és dels que es desenvolupen més. El futur del ferrocarril passa per potenciar i millorar el servei de rodalies a les grans aglomeracions urbanes i per potenciar els trens d'*alta velocitat*.

El transport marítim té un paper destacat pel que fa al comerç exterior, sobretot el de llarga distància. Ha augmentat molt el trànsit per mar de mercaderies de tota mena, sobretot el de mercaderies en contenidors. Aquest tipus de transport té l'avantatge que els productes poden desembarcar-se amb rapidesa i ser distribuïts fàcilment per ferrocarril o per carretera (*càrrega contenitzada*). Destaquen els ports de València i Barcelona. El port de Barcelona és el primer port d'Europa i de la Mediterrània i un dels deu primers del món pel que fa a aquest tipus de trànsit.

El transport aeri ha experimentat un gran desenvolupament a Espanya, quant a volum de transport de passatgers. Aquest creixement es deu, en gran part, a la generalització dels vols de baix cost.