L'Eneida de Virgili: Anàlisi i Llegat de l'Èpica Romana

L'Eneida de Virgili: Orígens i Estructura

August li demanà de celebrar els orígens de Roma i la seva nissaga, la gens Júlia. Dedicà onze anys de la seva vida a aquesta tasca, fruit de la qual és el seu gran poema, l'Eneida.

És un poema en dotze cants, considerat una de les obres èpiques cabdals de la història de la literatura universal, juntament amb la Ilíada i l'Odissea d'Homer i la Comèdia de Dante. Es pot dividir en dues parts ben diferenciades d'acord amb la temàtica:

• La primera (llibres I-VI) s'inspira en les aventures marines d'Odisseu o Ulisses.
• La segona (llibres VII-XII), contràriament, s'inspira en les lluites prèvies entre troians i grecs, que són l'argument de la Ilíada.

Primera Part: El Viatge d'Eneas i la Fundació

Així doncs, en els llibres I-VI, l'autor explica l'arribada d'Eneas, fugitiu de Troia, a les costes de Cartago, després d'un periple per la Mediterrània que el porta fins a Sicília, on mor Anquises (el seu pare). Per voluntat de Juno, enemiga dels troians, les naus són empeses fins a les ribes d'Àfrica, on Eneas és acollit per la reina Dido, que li fa explicar els seus records del dia de la caiguda de la ciutat, entre els quals Eneas rememora el famós passatge del cavall de fusta.

Dido se n'enamora i convenç Eneas perquè es quedi a Cartago durant un any. Ell, però, alertat per Júpiter que ha de continuar la peregrinació per fundar una nova pàtria, l'abandona i l'empeny al suïcidi. Camí d'Itàlia, les naus troianes tornen a desembarcar a Sicília i, posteriorment, a Cumes, on Eneas visita els inferns acompanyat per la Sibil·la, una endevina del futur. Als inferns troba, entre altres noms, Dido i Anquises, el qual li mostra una sèrie de personatges que el succeiran anys a venir, entre els quals hi ha Cèsar i August.

Aquest és el moment culminant del poema, ja que Virgili posa en relació els dos cabdills esmentats amb l'existència d'un pla sobrenatural que atorga legitimitat a tota la història de Roma i, en conseqüència, a les accions futures d'August i dels seus descendents.

Segona Part: Les Lluites a Itàlia i la Victòria

En els llibres VII-XII, l'argument principal són les lluites dels nouvinguts, ajudats per alguns indígenes com el rei Llatí, contra la resta, encapçalats per Turn. El motiu principal és l'oferiment de Llatí a Eneas de la mà de la seva filla Lavínia, la qual estava promesa a Turn. Júpiter renya Juno, favorable als rútuls, i Venus, mare d'Eneas, que no prenguin part en la lluita. Després de diverses escenes heroiques i múltiples combats duals, Eneas venç i mata Turn en una lluita singular, escena amb la qual acaba el poema.

L'Èpica Llatina Després de Virgili

L'èpica llatina de l'època imperial, després de l'admirable obra de Virgili, trobà en Lucà (39-65 dC), nebot de Sèneca, un poeta que, apartant-se del camí seguit per Virgili, eliminà el repertori mític i els elements fantàstics en el seu poema Farsàlia, que tracta de les guerres entre Cèsar i Pompeu. També en la seva obra denuncia el poder imperial i exalta l'estat republicà.

En canvi, altres poetes de l'època imperial, com Valeri Flac, Sili Itàlic i Estaci, es decantaren per la manera d'escriure de Virgili, encara que són inferiors a ell tant per l'estil com per la inspiració.