Empúries i Tàrraco: Història de la Romanització a Catalunya

Història d'Empúries: Indigets, Grecs i Romans

Abans de l'arribada dels romans a l'Empordà hi habitaven els indigets, una tribu ibera molt poc desenvolupada que es dedicava a l'agricultura i a la ramaderia.

L'Arribada dels Grecs i la Cohabitació

Al segle VI aC hi arribaren els grecs, procedents de Focea, amb una clara finalitat comercial. En un mateix recinte emmurallat hi cohabitaven els indigets i els grecs, però separats per una muralla interior.

La Fundació Romana i l'Estructura Urbana

Els romans hi desembarcaren per primera vegada l'any 218 aC amb motiu de la Segona Guerra Púnica. L'exèrcit, comandat per Corneli, desembarcà al port d'Empúries amb la intenció de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses. L'any 195 aC, Marc Porci Cató instal·là un campament militar que fou l'embrió de la ciutat romana. Al segle I aC, les ciutats grega i romana es van unir físicament i jurídicament sota el nom de Municipium Emporiae.

Estructura de Municipium Emporiae

La ciutat tenia una estructura rectangular, amb dos carrers principals, el cardo i el decumanus, i estava rodejada per una muralla. A la zona central estava el fòrum.

Hi havia dos tipus d'habitatge:

• La gent més humil vivia en blocs de pisos, anomenats insulae.
• Els emporitans benestants vivien en domus luxoses.

El Fòrum i els Edificis Públics

Al fòrum hi havia un temple dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) i dos temples petits, dedicats al culte imperial. També hi havia:

• Una basílica, on es feien els judicis.
• La cúria, per a reunions polítiques.
• Botigues (tabernae).

Els emporitans anaven al fòrum a trobar-se o a fer activitats diverses. Podien anar a l'amfiteatre, que era fora de les muralles; a la palestra, ubicada extramurs, a fer esport, o a les termes, destinades a la higiene personal i també com a punt de reunió.

La Decadència d'Empúries

Al segle I dC, Empúries pateix una lenta decadència per dues causes principals:

1. La inutilització del port pels sediments arrossegats pel riu Fluvià.
2. La importància creixent de ciutats com Tàrraco i Bàrcino, amb la competència comercial que se'n derivava.

Tàrraco: De Campament Militar a Capital Provincial

La Fundació durant la Segona Guerra Púnica

L'any 218 aC, Publi Corneli Escipió Africà va instal·lar un campament romà sobre un turó prop del poblat iber de Cesse. Aquest assentament militar va ser el centre de les operacions bèl·liques dels romans contra els cartaginesos i els seus aliats durant la Segona Guerra Púnica (218-201 aC). Per això, Plini defineix Tàrraco com a Scipionum opus.

Els cessetans o cossetans eren la tribu ibèrica que habitava la zona.

Característiques de l'Emplaçament de Tàrraco

L'emplaçament oferia avantatges clau:

• Una posició elevada, amb vistes a l'interior i al mar.
• Aigua potable a prop del riu Francolí i del riu Gaià per a abastir la nova població.
• Una climatologia idònia.

L'Esplendor Imperial i la Presència d'August

Quan Tàrraco, al segle I aC, fou distingida amb la categoria administrativa de colònia, va rebre el nom oficial de Colonia Iúlia Vrbs Triumphalis Tarraco. Acabada la Segona Guerra Púnica, l'assentament romà es va anar engrandint, estenent-se cap a la plana, i va ser dotat de les grans construccions públiques pròpies d'una ciutat romana. S'arribaria a convertir en la capital de l'extensa província de la Hispania Citerior Tarraconense.

Tàrraco, Capital de l'Imperi

Un fet històric important fou la presència d'August a la ciutat. S'hi va instal·lar tres anys amb motiu de les Guerres Càntabres. Durant aquest període de temps, Tàrraco va ser la capital de l'Imperi Romà. Es va iniciar un gran projecte urbanístic amb la intenció de dotar la ciutat del caràcter monumental adient a la seva categoria.

El Llegat Arquitectònic

Encara es conserven construccions de caràcter lúdic, com ara:

• L'amfiteatre.
• Parts importants del circ.
• Algunes restes visibles del teatre.