Empúries i Tarraco: Ciutats Romanes a la Costa Catalana

Empúries: Un Port Romà a la Costa

Empúries (Municipium Emporiae): Al segle III a.C. entren en escena els romans. L’any 218 a.C., amb motiu de la segona guerra púnica, un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió desembarcà al port d’Empúries amb l’objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses que ja es trobaven a la ciutat de Sagunt (València). L’any 195 a.C., Marc Porci Cató va instal·lar un campament militar a Empúries.

L'Urbanisme Romà d'Empúries

De la ciutat romana d’Empúries només se n’ha excavat un 15%. La xarxa viària era molt regular, amb dos carrers principals que creuaven la ciutat: el cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest). El fòrum, una gran plaça descoberta, era envoltada i formada a la part nord per un pòrtic (part exterior) i per un criptopòrtic (una part subterrània que feia la funció de magatzem). A la banda est, hi havia els edificis administratius: la basílica (judicis), i la cúria (prenien decisions polítiques). A la banda oest, hi havia les botigues comercials (tabernae) on emmagatzemaven oli, vi i gra.

Termes i Vida Social

No gaire lluny, estaven les termes, que van ser descobertes l’any 2000. Eren uns establiments destinats a la higiene personal i un lloc de reunió social. A prop de les termes, hi havia les popinae, una mena de tavernes o petits locals on es podia menjar, beure i jugar a jocs d’atzar.

Habitatges i Societat

També hi tenia existència les grans domus privades, estructurades a partir d’espais oberts que proporcionaven llum a les estances del voltant i recollien l’aigua en grans cisternes subterrànies. Després hi havia els qui vivien en les insulae, normalment la posició social menys favorable.

Oci i Espectacles

Cal destacar també els edificis d’oci, on hi destacava concretament l’amfiteatre, fora del recinte emmurallat, amb una capacitat de 3000 espectadors. Al costat de l’amfiteatre hi havia la palestra o gimnàs, on es podien fer tota mena d’exercicis físics i tenir cura del cos. Però, fora de les muralles sembla que hi havia un teatre. Pel que fa al cementiri, podem parlar d’una gran necròpoli en els vessants oest i sud de la ciutat, on els romans disposaven de les urnes amb les cendres dels seus difunts en petites fosses.

Excavacions

I per últim, pel que fa a les excavacions, les primeres van tenir començament l’any 1908, i fins aleshores hi ha un 20% excavat del jaciment.

Tarraco: Capital de la Hispània Citerior

Tarraco: L’any 218 a.C., els romans van desembarcar a la colònia grega d’Empúries. Van escollir aquest lloc perquè podien disposar d’un port de mar i també perquè hi havia un turó rocós que oferia unes característiques perfectes per a la defensa. A més, a part del procés de prosperitat es veié refermat amb la concessió de l’estatut de colònia de dret romà (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco) que li va donar Juli Cèsar l’any 45 aC. L’any 27 aC, la ciutat experimentà el seu màxim apogeu quan l’emperador August la designà capital de la Hispània Citerior o Tarraconense. Durant els anys 26 i 25 aC, Tàrraco va passar a ser la capital del món, quan August va decidir marxar de Roma per instal·lar-se a Tàrraco per poder dirigir les campanyes militars contra els càntabres i els àsturs. La vitalitat de la ciutat de Tàrraco es mantingué en plenitud fins a mitjan del segle III dC.

Estructura Urbana de Tarraco

Pel que fa a l’estructura, la ciutat va arribar a tenir 70 hectàrees, que s’estenien d’un turó. Per tant, per aquest motiu la ciutat estava estructurada en tres terrasses de forma gradual. A la part més alta, hi havia el temple, ja que era un recinte dedicat al culte imperial (Deus). A la part intermèdia hi era acollit el fòrum, que representava el poder polític. A la part més baixa, primerament hi era el circ, per tant representava al poble, que a més, a sota hi era ocupat el fòrum de la colònia, el teatre, la zona residencial i el port. Tota aquesta àrea estava envoltada per unes muralles, tot i que amb els temps la ciutat també va créixer fora de les muralles.