Empúries Romana: Història i Arquitectura del Municipium Emporiae

Empúries Romana: L'Arribada i la Fundació

Al segle III a.C. apareixen els romans a la península Ibèrica. L’any 218 a.C., un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió desembarcà al port d’Empúries amb l’objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses que ja es trobaven a València.

Posteriorment, l’any 195 a.C., Marc Porci Cató instal·là un campament militar a Empúries. Després que els romans guanyessin els cartaginesos, van enfortir les seves posicions a la Mediterrània. El campament romà es va convertir en ciutat, i en època de l’emperador August, la ciutat grega i la romana es van unir sota el nom de Municipium Emporiae.

Estructura Urbana del Municipium Emporiae

La xarxa viària era molt regular, amb dos carrers principals que creuaven la ciutat:

• El cardo (de nord a sud).
• El decumanus (d’est a oest).

La ciutat estava protegida per un mur recte, la muralla, que incloïa una de les portes de la ciutat. Aquesta muralla no tenia torres i presentava dues parts diferenciades: la interior i la superior.

El Fòrum: Centre Polític i Social

El fòrum era la zona més espectacular de la ciutat, una gran plaça descoberta envoltada d’un pòrtic, on es trobaven els principals edificis públics i es concentrava la vida ciutadana (assemblees, cerimònies religioses, negocis, etc.).

Edificis Clau del Fòrum

El primer edifici que es veia en entrar al fòrum era el temple capitolí, aixecat damunt d’un podi. En l’època d’August, s’edificaren dos petits temples addicionals, dedicats al culte imperial.

Aquesta part estava envoltada per una construcció en forma de U, formada per:

• Un pòrtic (la part exterior).
• Un criptopòrtic (una part subterrània que feia la funció de magatzem).

Administració i Comerç

A la banda est del fòrum hi havia els edificis administratius:

• La basílica, on es feien els judicis.
• La cúria, on es prenien les decisions polítiques.

A la banda oest hi havia les botigues comercials (tabernae). Eren locals senzills, amb un taulell i uns dipòsits interiors on s’emmagatzemaven diferents productes (oli, vi i gra).

Higiene i Vida Social: Les Termes Romanes

A prop del fòrum es trobaven les termes. Aquests establiments estaven destinats a la higiene personal i eren un lloc de reunió social. S’hi podien practicar exercicis gimnàstics o gaudir de massatges i de tractaments amb ungüents i perfums.

Els esclaus tenien cura de les instal·lacions, renovaven l’aigua de les piscines i eren els encarregats de mantenir la temperatura de les calderes.

Habitatges a Empúries: Domus i Insulae

Les Domus Privades

També hi havia domus privades, estructurades a partir d’espais oberts que proporcionaven llum a les estances del voltant i recollien l’aigua en grans cisternes subterrànies.

Una de les cases importants de la zona residencial s’articulava al voltant d’un pati central (atri) al qual s’accedia des del carrer a través d’un passadís. L’atri era un espai obert que servia per donar llum a les cambres del voltant. Els terres solien estar pavimentats amb mosaics i les parets s’arrebossaven amb calç que, més tard, es pintava amb vistoses escenes.

Aquestes domus també disposaven d’una altra zona, més petita i no tan ben decorada, on treballaven i vivien els servents.

Les Insulae: Blocs de Pisos

A la ciutat, però, també hi havia altres grups amb una posició social inferior que vivien en blocs de pisos, les insulae, on s’amuntegaven diverses famílies en unes condicions que no tenien res a veure amb les domus romanes.

Les insulae tenien un pati central que donava llum i ventilava els habitatges i les estances que hi havia al seu voltant. Molts pisos no tenien aigua corrent i havien d’utilitzar l’aigua de les fonts públiques. Els espais inferiors estaven ocupats per botigues o tallers que s’aprofitaven com a habitatges per la gent que hi treballava.

Oci i Espectacles: L'Amfiteatre

Empúries es va dotar d’edificacions de caràcter públic destinades al temps d’oci dels habitants. Es va construir un amfiteatre, fora del recinte emmurallat, amb capacitat per a 3.000 espectadors que s’asseien en una graderia de fusta.

L’amfiteatre tenia un espai de forma oval, destinat a l’arena, on se celebraven, entre altres espectacles, lluites de gladiadors o simulacions de caceres d’animals.