Empúries i l'Oratòria Romana: Història, Art i Persuasió

Empúries: Història i Assentaments Romans

El topònim Empúries és un nom en plural heretat del llatí Emporiae arum. El fet que aquest nom era en plural no és casual, sinó que reflectia una realitat, ja que a Empúries, quan els romans s'hi van instal·lar, hi havia ja la comunitat d'ibers indicets i la comunitat grega. Indice devia ser un poblat de barraques senzilles. Cap a la fi del segle VII o el començament del VI aC, els grecs van establir un mercat o empòrion en un illot a la desembocadura del Fluvià, ja que era un punt segur per als grecs que hi arribaven per mar, tenint en compte que als ibers no els agradava la mar. Aquest primer assentament, anomenat per les fonts escrites Paleàpolis, on actualment hi ha la localitat de Sant Martí d'Empúries, aviat resultà petit per als grecs i erigiren un nou assentament més ampli en terra ferma. Actualment, el riu Fluvià desemboca una mica més al nord; l'espai ocupat per l'antic port es va omplir de sorra aportada pels al·luvions del riu, de tal manera que l'antic illot resta unit al continent. Al final del segle I aC, els grecs se sentiren una mica insegurs dels veïns indicets, incitats potser pels cartaginesos, que sempre que podien els feien la competència comercial.

En aquest estat de coses, quan va esclatar la Segona Guerra Púnica el 218 aC, els romans comandats per Gneu Escipió, hi instal·laren un praesidium, és a dir, la primera base militar d'Hispània. Aviat els romans van ocupar la part oriental de la península Ibèrica i sabem que cap al 195 aC, Cató va passar per Empúries per tal d'eliminar focus de resistència indígena antiromana. Amb el pas del temps, el primitiu campament militar romà es convertí en un nucli urbà que s'afegí als altres nuclis urbans, sobretot amb l'augment de la població que devia suposar l'assentament dels legionaris llicenciats per Gai Juli Cèsar, després de la victòria sobre els partidaris de Pompeu que encara quedaven a la península Ibèrica.

El nucli urbà romà de nova planta d'Empúries és regular, amb un fòrum a la part central. Ocupa una extensió de gairebé vint hectàrees. Durant l'Imperi, Empúries va perdre el paper predominant davant la importància de Tàrraco. Amb tot, al segle IV esdevingué seu episcopal.

L'Oratòria Romana: Art i Persuasió

L'oratòria, és a dir, l'art de la paraula destinada a persuadir, agradar i emocionar, va ser un dels gèneres més conreats i arrelats a Roma. El llarg camí que feu la societat a fi que els plebeus aconseguissin els mateixos drets que els patricis, sense arribar a la lluita armada, fou una escola eficaç que va fomentar les discussions que, al llarg del temps, esdevingueren cada vegada més formals i elaborades. Amb la influència de Grècia, es pot dir que l'oratòria romana assolí, a més dels objectius pràctics, una categoria literària i artística.

Tipus d'Eloqüència segons Aristòtil

El primer gran autor que va teoritzar sobre la retòrica fou el filòsof Aristòtil. Ell dividí l'eloqüència en tres tipus:

• Genus laudativum o demonstrativum: per lloar algú en circumstàncies diverses.
• Genus deliberativum: destinat a la controvèrsia política.
• Genus iudiciale: que s'ocupava dels assumptes que es resolien davant dels tribunals.

Com Construir un Bon Discurs: Estructura i Elements

Els grecs i, més tard, els romans van descriure minuciosament l'estructura i el contingut dels discursos d'acord amb l'auditori que els escoltava i la causa que es tractava, fins al punt que les seves conclusions encara són vàlides avui dia.

Parts d'un Discurs Eficaç

Segons els teòrics grecs i romans, tot bon discurs ha de presentar quatre parts ben diferenciades:

• El proemi o introducció: l'orador ha d'intentar guanyar-se l'atenció i la simpatia del públic (captatio benevolentiae) i enunciar el contingut del discurs.
• L'exposició succinta dels fets que es tractaran, per tal de situar l'auditori en el context del tema.
• L'argumentació: consisteix a definir clarament el punt de debat, a provar les raons que defensa l'orador i a atacar les de l'oponent.
• La conclusió: l'orador ha de resumir els arguments donats i intentar atreure l'auditori cap a la seva posició.

Cinc Aspectes Clau en l'Elaboració del Discurs

Aquesta estructura s'havia de bastir amb 5 aspectes en l’elaboració del discurs:

• Inventio: consistia a cercar els temes i els arguments adequats al discurs que es pretenia fer. Era la part més important de l'argumentació.
• Dispositio: l'art de distribuir els diferents temes i arguments en l'ordre més adequat.
• Elocutio: recerca dels mots i de les frases més adequats per tal que el missatge resultés convincent.
• Memoria: l'art de saber memoritzar l'ordre dels temes, dels arguments i de les frases.
• Actio: la posada en escena del discurs, que havia de tenir en compte dos elements molt importants: el gest i la dicció.

Es conserva informació sobre alguns polítics que destacaren per la seva eloqüència. Entre d'altres, Marc Porci Cató el Censor (204-149 aC), que esquivava els enfarfegaments retòrics i anava al gra sense circumloquis; aquest polític és recordat, entre altres coses, perquè demanava que Cartago fos totalment arranada; Tiberi Semproni Grac (162-133 aC), que maldava per les reformes agràries a fi d'acabar amb el latifundisme; i Marc Antoni (82-30 aC), que fou capaç de capgirar la voluntat del poble quan Brutus li permeté adreçar-se als romans després de la mort de Cèsar.