Empúries, Mèrida i Ovidi: Història i mites

Empúries

La planta correspon a la població d'Empúries (Emporion o Emporiae) a l'Alt Empordà. Els antics nuclis de població, tant els dels indígenes com el dels grecs, eren situats sobre uns promontoris que s'aixecaven enmig d'una zona de maresmes entre dos cursos fluvials, en un indret que formava un port natural per als vaixells. Uns comerciants grecs de Focea, procedents de Marsella, es van establir en un d'aquests promontoris davant la costa, abans ocupat per indígenes.

Mig segle més tard es produí una gran immigració de grecs des de Focea, fet que obligà a canviar l'assentament a terra ferma i a fundar un nucli urbà més gran que permetés garantir millor el control de les activitats comercials terrestres i portuàries. La població es trobava en la ruta comercial que unia Massàlia amb Tartessos, i els indígenes ja havien mantingut relacions comercials amb fenicis, etruscs i grecs. Al nou nucli urbà també s'hi van instal·lar membres de la tribu dels indigets. Aquests grecs van demanar ajuda als romans per a enfrontar-se a l'amenaça cartaginesa. Aquesta petició, afegida a la situació estratègica de la població vora els Pirineus i al fet que disposava d'un port segur, va animar els romans a desembarcar-hi, comandats per Gneu Corneli Escipió, l'any 218 aC, amb la intenció de tallar el contacte entre l'exèrcit d'Anníbal (que es trobava fora de la península Ibèrica) i la seva rereguarda (al sud dels Pirineus).

Els romans van construir-hi un campament militar, que més tard, a l'inici del segle I aC, es va transformar en una petita ciutat, habitada pels soldats veterans de l'exèrcit de Juli Cèsar. La ciutat romana té planta rectangular, traçat hipodàmic i està envoltada de muralles. Les cases s'estructuren al voltant del cardo i del decumanus, i en la intersecció d'aquests carrers trobem un fòrum porticat amb diversos temples (un d'ells dedicat a la Tríada Capitolina). També s'ha excavat una basílica i unes termes. La muralla, que inicialment envoltava per separat el nucli grec i el romà, va ser enderrocada parcialment, durant el principat d'August, per poder unir els dos nuclis de població en una sola ciutat. Fora de la muralla s'han conservat restes d'un amfiteatre i d'una palestra.

Mèrida (Augusta Emerita)

El nom llatí de Mèrida és Augusta Emerita i fou fundada vers l'any 23 aC per Publi Carisi, llegat d'August, com a colònia per a assentar-hi els soldats llicenciats de les guerres càntabres. La seva ubicació responia a motius estratègics, econòmics i administratius, ja que serviria per a romanitzar el sudoest peninsular: s'erigí en un gual del riu Guadiana (i prop de la confluència d'altres dos rius), fou un nus de comunicacions important en l'occident peninsular (s'hi creuaven dues vies: una de nord a sud –la Via de la Plata– i una altra d'est a oest) i l'any 15 aC esdevingué la capital de la nova província hispana de Lusitània.

Arran d'aquest nou estatus jurídic es va anar enriquint econòmicament, urbanística i monumental, procés que es va veure accelerat a l'inici del segle II dC per la influència dels emperadors hispans Trajà i Adrià, originaris d'Itàlica. L'any 305 dC, amb les reformes administratives de l'emperador Dioclecià, es convertí en metròpolis (de facto, la capital d'Hispània) i en una de les ciutats més importants del món romà (s'hi va afincar gent procedent de tot l'Imperi).

Entre les construccions públiques conservades trobem un fòrum provincial porticat (amb un temple i una porta d'accés –coneguda com a Arc de Trajà–), un fòrum municipal (amb un temple de Diana –en realitat, dedicat al culte imperial–), un teatre i un amfiteatre ubicats en un mateix turó dins el recinte emmurallat, un circ a l'exterior de la ciutat, un gran pont sobre el riu Guadiana, aqüeductes (com el de Los Milagros), embassaments (com el de Prosèrpina –sembla, però, que potser són d'època posterior–) i restes de la muralla.

Publi Ovidi Nasó

Publi Ovidi Nasó (43 aC - 17 dC) comença a brillar quan els altres grans poetes de l'època d'August (Virgili, Horaci,...) estaven en plena maduresa però ja abocats als seus últims anys. Ovidi va néixer a Sulmona, de família de cavallers i per la seva edat no va conèixer els horrors de les guerres civils, vivint sempre en la "Pau d'August". Va estudiar eloqüència a Roma i filosofia a Grècia, i es va fer advocat per complaure al seu pare. Però aviat va deixar les lleis per la poesia, la seva veritable vocació i per a la que estava extraordinàriament dotat: "Tot el que intentava dir em sortia en vers", diu ell mateix ("Et quae tentabam dicere versus erat.")

Va ser afalagat i mimat en els salons de l'alta aristocràcia romana i en les festes de la cort. Però a l'any 9 August el va desterrar, de manera fulminant, a Tomes, petita localitat a la vora del Mar Negre. Les causes del desterrament romanen ocultes. Ell mateix menciona les paraules "Carmen et error" que són interpretades de formes molt diverses pels diferents estudiosos. Ni August ni Tiberi li van concedir el perdó, per la qual cosa va morir a l'exili.

Les Metamorfosis

És el segon gran poema èpic de l'època augústea i la seva obra cim. El caràcter és completament diferent al de l'Eneida i poemes èpics anteriors. Les Metamorfosis és un poema mitològic erudit, subgènere èpic que van cultivar els poetes alexandrins i, conseqüentment, alguns neotèrics component el que es van anomenar "epilis". És un poema de maduresa, iniciat poc abans del seu desterrament i que, a pesar de la seva extraordinària perfecció, el poeta va considerar inacabat.

Consta de 15 llibres. És l'obra més ambiciosa i més aconseguida d'Ovidi. Està escrita en hexàmetres, enfront a la resta de la seva obra, tota ella escrita en dístics. Formen un cos al voltant de 250 llegendes d'herois i personatges transformats en animals, en vegetals, en constel·lacions,... Segueix un ordre cronològic, des de la formació de l'Univers fins a la metamorfosi de Juli Cèsar en constel·lació.