Empúries i Mèrida: Història, Arribada dels Romans i Patrimoni

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,66 KB

Empúries: Arribada dels Romans (218 aC)

Escipió i el seu exèrcit arriben a Emporion, colònia grega i aliada de Roma, durant la Segona Guerra Púnica per tancar el pas de les tropes cartagineses. Amb l'arribada dels romans, s'inicia la romanització de la Península Ibèrica.

201 aC: S'acaba la Segona Guerra Púnica i els romans es converteixen en la potència hegemònica del Mediterrani.

195 aC: Cató arriba amb el seu exèrcit a Emporion per calmar una rebel·lió.

S'instal·la un campament militar que donarà origen a una nova ciutat amb l'urbanisme típicament romà: traçat de decumanus i cardo maximus amb les seves quadrícules. Construeixen el fòrum i la muralla, i un mur que separa la ciutat en dues parts.

Abans, el campament era una ciutat habitada pels veterans de guerra. En època d'August, la ciutat grega i romana s'uneixen i li posen el nom de Municipium Emporiae.

Segle I dC: Decadència a causa del creixement de ciutats com Tarraco i el canvi de rutes comercials.

Què s'hi pot veure a Empúries?

  • Muralla: Es conserva una de les portes de sortida. Hi ha la muralla inferior i la superior.
  • Fòrum: Temples, pòrtic, basílica, tabernae.
  • Termes (Termae).
  • Habitatges: Es coneix l'existència de grans domus privades. També es troba una de les cases més importants anomenada Domus 1.
  • Edificis d'oci: Amfiteatre, palestra (gimnàs). El teatre no està localitzat.
  • Necròpoli (Cementiri): Es feia la incineració i es posaven urnes amb cendres en petites fosses.

Empúries: D'Emporion a Emporiae

És una ciutat especial habitada des de l'edat de bronze i hi va haver tres tipus de població: els ibers, els grecs i els romans. És la porta d'entrada a la península d'una sèrie de colonitzadors i és la ciutat més antiga.

L'actual Empúries es divideix en tres zones: Palaiàpolis (ciutat antiga), Neàpolis (ciutat nova) i ciutat romana.

Pobladors Ibers de l'Empordà

Cultura i economia poc desenvolupada i de subsistència. Vivien entre els aiguamolls que seria l'actual Sant Martí d'Empúries. Al segle VII aC, primeres relacions comercials amb grecs, fenicis i etruscos.

Emporion

600 aC: Arriben els grecs procedents de l'Àsia Menor, s'instal·len a la petita península i és anomenada Palaiàpolis. El seu objectiu és colonitzar i comercialitzar. A la segona meitat del segle VI aC, la Palaiàpolis es consolida i funden una nova ciutat: Neàpolis. Aquesta creix gràcies al comerç i arriba a ser una ciutat amb les seves pròpies institucions i nucli urbà.

Mèrida: Colonia Iulia Augusta Emerita

Breu Història de Mèrida

Es funda l'any 25 aC per August per als soldats romans que havien lluitat en les campanyes del nord d'Hispània. Té 50.000 habitants i va ser la capital de Lusitània. Es governa amb les mateixes lleis que Roma.

Ubicació de Mèrida

Travessada pel Guadiana, via de la Plata, rica en recursos, tenien turons de defensa natural.

La Ciutat Romana de Mèrida

Traçat típic romà.

Muralles de Mèrida

Tram irregular per raons topogràfiques.

Fòrums de Mèrida

Fòrum Municipal

Situat a l'encreuament dels dos carrers principals i era on es gestionaven els afers locals. Hi havia una basílica dedicada al culte imperial.

Fòrum Provincial

On es gestionaven els afers de les províncies ja que era capital de província i s'hi accedia per l'arc de Trajà.

Teatre Romà de Mèrida

Aforament de 6000 persones. És el més ben conservat i el frons scaenae millor conservat.

Altres Estructures Romanes a Mèrida

  • Amfiteatre
  • Circ

Habitatges Romans a Mèrida

Casa de l'Amfiteatre

És una domus senyorial.

Casa del Mitreu

Casa senyorial en què es conserva l'atri amb les columnes i un mosaic cosmològic.

Termes Romanes de Mèrida

Avui dia estan en ús.

Aqüeductes Romans de Mèrida

En va tenir tres. El més ben conservat és l'aqüeducte dels Miracles, el que finalitzava en un castellum aquae.

Pont Romà de Mèrida

Segon pont romà més llarg, amb 1 km de longitud.

Necròpolis Romana de Mèrida

Hi havia tombes i cavitats per posar les urnes funeràries. Estava a prop de les vies que accedien a la ciutat.

Entradas relacionadas: