Empúries: història dels íbers, grecs i romans a l'Empordà
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 382,35 KB
Els pobladors íbers abans d'Empúries
Abans de l'arribada dels grecs, l'Empordà estava habitat pels íbers indígenes des de l'edat del bronze. Tenien una economia basada en l'agricultura de subsistència i la ramaderia, i vivien en petits assentaments situats en zones elevades entre aiguamolls, com l'actual Sant Martí d'Empúries. A partir del segle VII aC van establir contactes comercials amb fenicis, etruscos i grecs, fet que va afavorir el desenvolupament de la cultura ibèrica.
L'arribada dels grecs i la fundació d'Empòrion
Cap al 600 aC, grecs procedents de Focea van arribar a la costa catalana a través de Massàlia amb l'objectiu d'ampliar les rutes comercials. Primer es van establir a una petita illa anomenada Palaiàpolis, situada on avui hi ha Sant Martí d'Empúries. A partir de la segona meitat del segle VI aC, el creixement de la població va portar a la fundació de la Neàpolis a terra ferma. El conjunt va rebre el nom d'Empòrion, que significa 'port comercial'. Tot i tenir una extensió reduïda, va ser una ciutat pròspera i amb una gran activitat mercantil.
La ciutat grega: organització i vida quotidiana
La Neàpolis estava envoltada per una muralla construïda al segle II aC. A l'interior hi havia l'àgora, centre de la vida política i judicial, i l'estoa, un edifici porticat amb botigues. Destacaven espais religiosos com l'Asklepíeion, dedicat al déu Asclepi, relacionat amb la medicina, i el Serapíeion, dedicat a divinitats egípcies, que mostra la diversitat cultural de la ciutat.
Els grecs van introduir innovacions importants com l'ús de la moneda: a Empúries es van encunyar les primeres monedes de Catalunya, les dracmes, al segle III aC. La ciutat disposava de mercat, clavegueram, cisternes, habitatges amb patis interiors i mosaics, i una factoria de salaons de peix que permetia conservar i exportar aliments.
L'arribada dels romans i el naixement d'Emporiae
Els romans van arribar a Empúries l'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica, quan l'exèrcit de Gneu Corneli Escipió hi va desembarcar per frenar els cartaginesos. Més tard, el 195 aC, Marc Porci Cató hi va instal·lar un campament militar. Amb el temps, aquest campament es va convertir en una ciutat romana. En època de l'emperador August, al segle I aC, la ciutat grega i la romana es van unir sota el nom de Municipium Emporiae.
La ciutat romana: estructura i edificis principals
La ciutat romana d'Empúries tenia una extensió molt superior a la grega, amb 22,5 hectàrees, envoltades per una muralla. Estava organitzada segons el model romà, amb dos carrers principals: el cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest). El centre de la vida pública era el fòrum, on es trobaven el temple capitoli dedicat a Júpiter, Juno i Minerva, la basílica judicial, la curia política i les tabernae comercials.
La ciutat també disposava de termes, que eren espais d'higiene i de vida social, així com de latrines públiques. Els romans més rics vivien en domus luxoses, decorades amb mosaics i pintures, com la Domus dels Mosaics, mentre que les classes populars habitaven en insulae, blocs de pisos amb condicions més modestes. Fora de la muralla hi havia un amfiteatre amb capacitat per a 3.000 espectadors, una palestra i una gran necròpoli on es dipositaven les cendres dels difunts.
La decadència i l'abandonament d'Empúries
A partir del segle I dC, Empúries va començar una lenta decadència. El port es va anar colgant pels sediments del riu Fluvià, fet que va dificultar el comerç marítim. A més, altres ciutats com Tàrraco i Bàrcino van guanyar protagonisme. Progressivament, la ciutat romana i la Neàpolis grega es van despoblar, i la població es va concentrar de nou a Sant Martí d'Empúries, que durant l'antiguitat tardana va ser seu episcopal.
Empúries després de l'antiguitat
Durant l'edat mitjana, la zona de la Neàpolis es va utilitzar com a cementiri. Al segle XVI, uns monjos hi van construir un monestir i una església, que avui formen part del Museu Arqueològic d'Empúries. No va ser fins al segle XIX, gràcies a l'impuls del noucentisme, que es van iniciar excavacions arqueològiques sistemàtiques. Actualment, Empúries és un jaciment clau per entendre l'arribada i el desenvolupament de la cultura grega i romana a Catalunya.
Plaute: vida i context històric
Titus Maccius Plaute va néixer probablement a Sàrsina cap a l'any 250 aC. Va viure en un període marcat per la Segona Guerra Púnica i la invasió d'Itàlia per Annibal. De jove es va traslladar a Roma, on va entrar en contacte amb el teatre i va formar part d'una companyia de còmics. Amb els diners guanyats va intentar dedicar-se al comerç, però va fracassar i es va arruïnar, fins al punt d'haver de treballar en un molí. Després d'aquestes dificultats, va començar a escriure comèdies, amb les quals va assolir una gran popularitat. Va morir l'any 184 aC, segons Ciceró. El seu èxit va ser tan gran que durant segles es van atribuir a Plaute obres d'altres autors per garantir-ne la difusió.
L'obra de Plaute
Es conserven 21 comèdies atribuïdes amb seguretat a Plaute, entre les quals destaquen:
- Aulularia
- Miles gloriosus
- Amphitruo
- Menaechmi
- Mostellaria
- Captivi
- Pseudolus
- Trinummus
Els arguments solen girar al voltant d'embolics amorosos protagonitzats per joves enamorats, que es resolen gràcies a l'enginy d'un esclau astut, que sovint acaba obtenint la llibertat. Les comèdies s'inicien amb un pròleg explicatiu i inclouen afegits posteriors, sovint amb acròstics. Plaute no dividia les obres en actes ni escenes i combinava parts cantades (cantica) amb parts recitades (diverbia), fet que dona dinamisme a les obres, anomenades comoediae motoriae. Acaben amb un epíleg i l'expressió Nunc plaudite omnes. L'objectiu principal de les comèdies és fer riure, mitjançant un llenguatge col·loquial, expressiu i ple de recursos propis de l'oralitat.
Els personatges de Plaute
Els personatges de Plaute són tipus fixes que representen diferents estaments socials. Alguns dels tipologies són:
- Servus: el veritable protagonista; és intel·ligent, murri i controla tota l'acció.
- Senex: un vell autoritari i sovint avar, objecte de burla, com Euclió a Aulularia.
- Matrona: es presenta amb trets negatius, malcarada i capriciosa.
- Adulescens: un jove enamorat.
- Virgo: paper escènic reduït.
- Meretrix: una cortesana interessada i cínica.
- Miles: el soldat fanfarró i ridícul, com Pirgopolinices a Miles gloriosus.
- Parasitus: disposat a fer qualsevol cosa per menjar, com Artotrog.
Aquests personatges aporten una gran força còmica i expliquen l'enorme popularitat de Plaute dins la literatura llatina.
Terenci: vida i formació
Publi Terenci Àfer va viure al segle II aC i és un autor posterior a Plaute. L'any 146 aC, després de la destrucció de Cartago, va ser portat a Roma com a esclau i va passar a pertànyer al senador Terenci Lucà, que li va donar una educació acurada i el va alliberar. El cognomen Àfer fa referència al seu origen africà.
Terenci va estar vinculat al Cercle dels Escipions, un grup filhel·lènic defensor de la cultura grega, i va defensar la humanitas com a tret distintiu dels pobles civilitzats. Va morir l'any 159 aC durant un viatge a Grècia.
L'obra de Terenci
Terenci va escriure sis comèdies: Andria, Heautontimorumenos, Phormio, Hecyra, Adelphoe i Eunuchus. Destaquen Adelphoe, on contraposa dos models educatius, i Eunuchus, on un jove es fa passar per eunuco per accedir a casa de la seva estimada.
Les comèdies de Terenci són reflexives, morals i educatives, amb poca acció, anomenades comoediae statariae. Presenten més parts recitades que cantades i un llenguatge acurat, sense grolleries. El protagonista sol ser un jove refinat, no un esclau murri. Les obres inclouen pròlegs defensius, didascalies i periòques. Tot i la seva qualitat literària, no van assolir l'èxit ni la força còmica de les comèdies de Plaute.
Obres i fragments rellevants (selecció)
- Verrines → Acusació a Verres
- La República → Discussió sobre la millor forma de govern
- Dels deures → Tractat sobre el concepte del bé moral
- De l'orador → Retrat de l'orador ideal
- Brutus → Història de l'eloqüència romana
- Als familiars / Epístoles → Correspondència personal que mostra la vida privada i política
Màximes i sentències
- Sentio nisi in bonis amicitiam esse non posse → Crec que l'amistat no pot existir si no és entre persones bones.
- Cuiusvis hominis est errare, nullius nisi insipientis in errore perseverare → És propi de qualsevol home equivocar-se; només de l'estúpid perseverar en l'error.
- Est profecto animi medicina philosophia → Hi ha realment una medicina de l'ànima: la filosofia.
- Accipere quam facere praestat iniuriam → És millor patir una injustícia que no pas fer-la.
- Silent enim leges inter arma → Les lleis callen en temps de guerra.
- Et monere et moneri proprium est verae amicitiae → És propi d'una bona amistat aconsellar i també ser aconsellat.
Ciceró: vida i context històric
Marc Tul·li Ciceró va néixer l'any 106 aC a Arpí, al Laci, en una família de cavallers. Es va formar a Roma amb grans oradors i juristes i va completar la seva educació a Grècia i a l'Àsia Menor. L'any 63 aC va ser cònsol i va reprimir la conjura de Catilina amb les quatre Catilinàries, ordenant l'execució dels conspiradors, fet que li va comportar l'exili. Després de la batalla de Farsàlia (48 aC) i la victòria de Juli Cèsar, es va retirar temporalment de la vida política. Després de l'assassinat de Cèsar, va atacar Marc Antoni, però amb el segon triumvirat va ser declarat enemic polític i assassinat l'any 43 aC a Fòrmmies; el seu cap i la mà dreta van ser exposats al fòrum.
Discursos
Ciceró va escriure discursos jurídics com la Defensa d'Arquies, la Defensa de Miló i les Verrines contra Verres. En l'àmbit polític destaquen les Catilinàries i les Filípiques, catorze discursos contra Marc Antoni inspirats en Demòstenes. Els discursos, un cop pronunciats, eren revisats amb un estil més literari.
Tractats de retòrica
L'obra principal és De l'orador, on defineix els cinc passos de l'oratòria (inventio, dispositio, elocutio, memoria i actio) i les parts del discurs (pròleg, exposició, argumentació i peroració). També destaca el diàleg Brutus, dedicat a la història de l'eloqüència romana.
Tractats polítics i filosòfics
En política va escriure La república i Les lleis, on defensa la república com la millor forma de govern. En filosofia moral va difondre el pensament grec i va crear la terminologia filosòfica llatina, amb obres com Dels deures, De la vellesa i De l'amistat.
Epístoles i altres obres
La seva extensa correspondència amb Átic, Marc Juni Brut, Terència i Quint és una font clau per conèixer la seva vida privada i el context polític del seu temps. També va escriure poesia i va traduir poetes grecs en els darrers anys de la seva vida.