Empúries: Història, Cultura i Llegat d'una Ciutat Mil·lenària

Empúries: Un Enclavament Històric

Empúries es troba situada al municipi de l’Escala, a la comarca de l’Alt Empordà, a 2 km del centre de l’Escala. Per arribar-hi es pot utilitzar l’autopista A-7, sortida l’Escala-Empúries. Des d’aquesta sortida es troba senyalitzat el camí per arribar al jaciment. Una altra carretera per arribar-hi és la C-31. Pel que fa al transport públic, es pot arribar a l’Escala amb els autocars de la companyia SARFA (tel. 972-759004). El jaciment arqueològic d’Empúries és avui un escenari incomparable on perviuen les restes d’antigues civilitzacions, testimonis arqueològics que expliquen més de 2500 anys d’història.

Orígens Pre-Grecs

Fruit de les darreres excavacions, es pot afirmar que, abans de l’arribada dels grecs, ja existia un nucli habitat en aquesta zona. Se situaria a l’època del bronze final (s. IX i VIII a.C.). Concretament, s’han trobat evidències d’un poblat a la zona de St. Martí d’Empúries, els habitants del qual vivien de la ramaderia i de l’agricultura. També s’ha constatat que aquests pobladors ja havien mantingut intercanvis comercials amb altres pobles de la Mediterrània oriental.

Emporion: Colònia Grega

En els seus orígens, Empúries, o millor dit, Emporion, era una colònia grega a la Mediterrània occidental. La seva fundació s’emmarca en les grans onades colonitzadores protagonitzades per les ciutats gregues entre els segles VIII i VI aC. La colonització grega es tradueix en l’emigració de petits grups de ciutadans que, sempre navegant prop de les costes mediterrànies, busquen noves terres on poder-se instal·lar i noves ciutats amb les quals poder comerciar. Els motius són sobretot econòmics (recerca de nous mercats), però també demogràfics (excés de població a les ciutats originàries).

L’Arribada dels Romans

Al s. III aC, una nova organització sociopolítica apareix a l’escenari de la Mediterrània. Es tracta de Roma, que inicia ràpidament un procés d’unificació itàlica i d’expansió de conseqüències importants. És precisament en aquest procés de domini territorial que topa amb Cartago, l’altra gran potència marítima del món clàssic, i s’inicien així les denominades Guerres Púniques. De Guerres Púniques n’hi hagueren tres. La primera que s’inicia l’any 264 aC, acaba amb la derrota dels cartaginesos i la seva expulsió de Sicília, fet que comportà l’increment de la seva presència a la Península Ibèrica.

L’any 218 aC, la conquesta de Sagunt (ciutat aliada dels romans) per part d’Hanníbal, suposa l’excusa perfecta per a l’entrada de Roma en el terreny peninsular. Així, aquell mateix any, i en base al pacte d’amistat existent entre Empúries i Roma, el romà Gneu Corneli Escipió, desembarca a Emporion amb un exèrcit de legionaris romans amb la missió logística de tallar la reraguarda als exèrcits cartaginesos que avançaven ja cap a Itàlia.

A Emporion es parlaren des d’aquest moment, tres llengües, que reflectien tres cultures molt diferents.

Un cop guanyada la guerra, novament per part de Roma, l’Imperi decideix iniciar la conquesta i dominació dels territoris peninsulars, que conclou de manera legal quan el senat romà proclama el 197 aC la seva divisió en les dues grans províncies (Hispania ulterior, Hispania citerior). Però les continuades revoltes dels pobles ibers obliguen Roma a enviar, anys més tard, un nou exèrcit comandat, aquest cop per Cató, que l’any 195 aC desembarca de nou a Emporion on estableix un campament situat a la banda oest de la ciutat.