Empúries: Història i Arqueologia de la Colònia Grega i Ciutat Romana

Empúries: De Colònia Grega a Ciutat Romana

a i un fossat.»

L'Empòrion Grega: Orígens i Desenvolupament

• Segons Estrabó, Roda, l’actual Roses, va ser la primera fundació dels grecs a Ibèria, anterior al 776 aC. Les restes trobades, però, són posteriors al segle V aC.

• Empòrion és el jaciment grec més antic de la Península Ibèrica.

• Empòrion va ser fundada pels grecs procedents de Focea, una ciutat grega de l’Àsia Menor.

• Al 600 aC els foceus van emprendre l'expansió colonial més tardana i més occidental de la Grècia arcaica. Massàlia n’esdevindria la principal colònia.

La Fundació de Paleàpolis i Neàpolis

• Probablement entre el 580 i el 560 aC, poc després de la fundació de Massàlia, els foceus van situar un petit establiment a la badia de Roses, en una mena d'illot ubicat a la costa, l’actual Sant Martí d’Empúries (a l’Alt Empordà).

• Aquest primer establiment va rebre el nom de Paleàpolis (“Ciutat Vella”).

• Després passaren a terra ferma i fundaren la Neàpolis (“ciutat nova”), un nou nucli organitzat segons l’esquema de les pòleis gregues.

• Aleshores s'inicià una veritable hel·lenització del territori circumdant: Empòrion transformà la forma de vida dels indigetes.

Relació entre Grecs i Indigetes

Els veïns d'Empòrion eren els indigetes, un poble iber. Estrabó i Livi defineixen Empòrion com una ciutat doble, grega i ibèrica:

De les fonts —literàries i arqueològiques— s’extreu que:

• Grecs i indigetes devien mantenir bona relació, motivada pels beneficis comercials, econòmics i culturals que n’extreien ambdues parts.

• Nuclis de població indígena s’establiren prop de la muralla de la Neàpolis i foren finalment integrats a la ciutat (‘ciutat doble’).

Per als indigetes el contacte amb els grecs suposà el coneixement de:

• la ceràmica feta amb torn

• nous teixits

• noves tècniques de navegació

• nous sistemes de construcció

• noves idees, pensaments i notícies de terres llunyanes.

Dels indigetes els grecs obtenien diversos productes que podien exportar: sal, metalls i, sobretot, cereals —blat i ordi—.

Restes Arqueològiques de la Ciutat Grega

Les restes arqueològiques més antigues són les del santuari dedicat a Asclepi.

Tanmateix, hi ha restes de construccions de diverses èpoques: una muralla del segle II aC, una àgora i una stoa amb finalitats comercials (1), el carrer principal que la travessava de nord a sud, un segon temple potser consagrat a Serapis, una factoria de salaons, una cisterna pública al voltant de la qual hi ha les restes de diversos locals pertanyents a un mercat i diverses cases.

A Empòrion es va trobar una estàtua que tradicionalment s’havia identificat amb Asclepi, fill d’Apol·lo i déu de la medicina, tot i que darrerament es dubta si podria tractar-se de Serapis.

L'Empòrion Romana: Conquesta i Transformació

L'any 218 aC els romans desembarquen a Empòrion amb l’objectiu de tallar la rereguarda als cartaginesos que avançaven cap a Itàlia (Segona Guerra Púnica).

Evolució de l'Assentament Romà

• Durant el segle II aC els romans instal·len un campament permanent al costat de la ciutat grega.

• Cap a l’any 100 aC el campament es transforma en una ciutat de nova planta (ex novo).

• A mitjan segle I aC la ciutat rep colons romans veterans de Juli Cèsar.

• A l’època de l’emperador August les ciutats grega i romana s’uneixen sota el nom Municipium Emporiae.

• Durant el segle III dC la ciutat és abandonada.

Característiques de la Ciutat Romana

• Estructura típica: forma rectangular amb xarxa de carrers en la usual quadrícula de cardines i decumani.

• Fòrum situat en l’encreuament del Cardo i el Decumanus Maximus.

• El Cardo Maximus unia el fòrum i la porta principal sud (única conservada).

• Recinte emmurallat.

La Muralla Romana: Tècnica Constructiva

La muralla es va alçar segons una doble tècnica constructiva:

• La part inferior està feta amb grans blocs poligonals de pedra,

• El cos superior està construït amb formigó (opus caementicium).

• El buit de l'interior s'omplia amb terra i pedres.

El Fòrum Romà i Altres Edificis Públics

El fòrum ocupa quatre illes i s’hi instal·laren els principals edificis de la ciutat.

Al davant de l’entrada del fòrum hi havia el temple, dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva), del qual gairebé només es veu el podium.

El temple estava envoltat per un pòrtic en forma de "u" amb criptopòrtic.

El fòrum estava delimitat per un pòrtic anomenat ambulacrum, que unia tots els edificis.

Hi havia tabernae, que inicialment donaven a l’interior i, en època d’August, passaren a orientar-se cap a l’exterior.

Altres Estructures: Mercat, Termes i Amfiteatre

Al nord del fòrum es troben un mercat i les termes públiques.

Extra muros hi ha restes d’un amfiteatre construït en el segle I dC, amb la graderia de fusta que no s’ha conservat.