Entorn Empresarial i Estratègies de Creixement

Entorn General i Específic de l'Empresa

Entorn general: És el marc global o conjunt de factors i circumstàncies que afecten per igual totes les empreses d'una determinada societat o àmbit geogràfic, per exemple, les empreses espanyoles en un determinat període.

Entorn específic: És més concret i es refereix únicament a aquells factors que influeixen sobre un conjunt d'empreses que tenen característiques comunes i que concorren en un mateix sector d'activitat, per exemple, les empreses fabricadores de cotxes que competeixen en el mercat espanyol.

Factors de l'Entorn General

• Factors econòmics: Nivell d'activitat econòmica del país, situació d'atur, inflació, etc.
• Factors socioculturals: Es pot citar el nivell educatiu, els estils de vida, hàbits de consum, tendències de moda, etc. Tots afecten la demanda de les empreses.
• Factors polítics i legals: Comprenen les mesures que prenen els governs en la seva política econòmica i les lleis que estableixen el marc jurídic en què es mouen les empreses.
• Factors tecnològics: Afecten tant els productes que ofereixen les empreses com els processos de producció. L'aparició de millores tècniques obliga les empreses a incorporar-les.

Factors de l'Entorn Específic

• Proveïdors i subministradors de primeres matèries i altres recursos necessaris per a l'activitat de l'empresa productiva.
• Clients o consumidors que adquireixen els productes.
• Competidors que produeixen el mateix tipus de béns i serveis i es dirigeixen als mateixos clients.
• Distribuïdors que faciliten l'accés dels productes als consumidors.

Exemple: Els canvis (l'entrada en el mercat espanyol de companyies aèries de baix cost, l'enduriment de les normes europees de seguretat aèria i una vaga de controladors aeris) corresponen a l'entorn específic ja que suposen o l'entrada de nous competidors en el sector en el qual participa Iberia, o noves normes de seguretat per a aquest sector, o un conflicte laboral dins del sector. Una reforma laboral que redueix el cost d'acomiadament afecta totes les empreses del país, sigui quin sigui el sector i, per tant, es refereix a l'entorn general.

Sector, Producció i Quota de Mercat

Sector: Està format per totes les empreses que ofereixen productes similars, menys o més diferenciats, i que pretenen satisfer el mateix tipus de necessitats dels consumidors. L'estructura ve definida pel nombre i grandària de les empreses, la presència o absència de barreres d'entrada, i les característiques dels productes quant a la seva homogeneïtat.

Producció del sector: És la quantitat global de vendes que es genera en aquest sector en un temps concret i en un espai geogràfic determinat.

Quota de mercat: Proporció de vendes d'una empresa respecte de les vendes totals del sector. Es calcula amb la fórmula: Q = (xifra de vendes de l'empresa / xifra de vendes del conjunt d'empreses del sector) * 100.

Dins d'una empresa, el líder de mercat és aquella empresa que té la major quota de mercat dins d'un sector d'activitat.

Les Forces Competitives del Sector (Porter)

1. El grau de rivalitat entre els competidors: La intensitat de la competència del sector dependrà del tipus de mercat. També influeix el grau de concentració del sector, és a dir, com es distribueix el mercat entre els competidors (un sector és concentrat quan una quantitat petita d'empreses es reparteix la major part del mercat i és menys concentrat quan hi ha més empreses, com en la competència perfecta). Per últim, també depèn del grau de maduresa del sector; hi ha sectors emergents o en creixement, mentre que altres estan en declivi.
2. L'amenaça d'entrada de nous competidors: L'entrada de nous competidors incrementaria la pressió competitiva. Està en funció de les barreres d'entrada del sector; com més fàcil és l'accés d'una empresa a un sector, major és la competència.
3. L'amenaça de productes substitutius: L'aparició de nous productes pot ocasionar importants canvis en el sector si milloren la relació qualitat-preu dels productes existents. Aquesta amenaça és major en sectors en els quals el canvi tecnològic és accelerat.
4. El poder negociador de proveïdors i de clients: Si els proveïdors són escassos i forts per a imposar les seves condicions, i els seus clients estan organitzats i ben informats, les empreses tindran menys marge de beneficis, la qual cosa es traduirà en una major pressió i competència interna en el sector.

Anàlisi DAFO: Fortaleses, Debilitats, Amenaces i Oportunitats

L'anàlisi DAFO és un mètode per a analitzar els punts forts i febles de l'empresa, així com les amenaces i oportunitats que presenta l'entorn, a fi de conèixer els avantatges competitius i l'estratègia més convenient en funció de les característiques pròpies i les del mercat en què es mou.

Anàlisi Externa

El primer pas és detectar i analitzar les amenaces i oportunitats que procedeixen de l'entorn.

• Les amenaces són els canvis en l'entorn que, si no s'afronten a temps, poden deixar l'empresa en una situació competitiva de desavantatge (per exemple, l'aparició d'un producte substitutiu o una crisi econòmica).
• Les oportunitats són canvis en l'entorn que, si s'aprofiten, poden millorar la situació competitiva de l'empresa (per exemple, una millora en la renda dels consumidors i un augment de les vendes).

Anàlisi Interna

Permet fixar les fortaleses i debilitats de l'organització.

• Els punts febles o debilitats d'una empresa són els aspectes interns que suposen un desavantatge comparatiu enfront dels seus competidors.
• Els punts forts o fortaleses són aquells aspectes positius interns de l'empresa que suposen un avantatge comparatiu enfront dels competidors.

Matriu DAFO

Estratègia Empresarial i Pla Estratègic

L'estratègia és el mitjà que utilitza l'empresa per a assolir els objectius fixats. És un patró de comportament que implica una determinada manera d'utilitzar els recursos a partir de les condicions de l'entorn.

Pla estratègic: L'empresa analitza l'entorn que la rodeja per a obtenir informació dels punts forts, febles, oportunitats i amenaces que ofereix l'entorn per a elaborar un pla, és a dir, una sèrie de passos que recollirà qui és l'empresa, on està i on vol arribar.

L'Elecció de l'Estratègia

• L'estratègia competitiva de l'empresa persegueix la cerca d'una posició favorable en un sector determinat. La base per a assolir aquesta posició favorable és aconseguir algun tipus d'avantatge competitiu que permeti a l'empresa obtenir millors resultats que els seus competidors.

Estratègies Competitives

1. Lideratge en costos: Una empresa té aquest avantatge quan produeix amb uns costos inferiors als dels seus competidors mantenint una qualitat acceptable. Permet a l'empresa rebaixar els preus, augmentar la quota de mercat i posar en dificultats els seus competidors.
2. Diferenciació: Pretén aconseguir que el bé o servei ofert es percebi en el mercat com a únic o exclusiu. La diferenciació pot estar basada en característiques del mateix producte (per exemple, Mercedes).
3. Segmentació o creació de nínxols de mercat: Consisteix en l'elecció d'una part o segment del mercat en el qual l'empresa decideix especialitzar-se. L'empresa pot ser més eficaç que altres que es dirigeixen a un mercat més ampli i divers (per exemple, Red Bull).

Responsabilitat Social de l'Empresa (RSE)

La responsabilitat social de l'empresa (RSE) fa referència al conjunt d'obligacions i compromisos legals i ètics que l'empresa assumeix per a cuidar i millorar els impactes de les seves activitats sobre els àmbits social, laboral i mediambiental.

Els costos socials són aquells provocats per l'activitat privada de l'empresa però que són suportats per la societat en el seu conjunt.

Desenvolupament sostenible: Tracta de garantir que les activitats econòmiques per a satisfer les necessitats de les generacions presents no posin en perill les de les generacions futures.

Localització Empresarial

Localització empresarial: Lloc triat per l'empresari per a desenvolupar la seva activitat productiva. Per a prendre aquesta decisió es tenen en compte una sèrie de factors de localització, que són el conjunt de circumstàncies que permeten valorar la conveniència d'un determinat lloc per a la instal·lació de l'empresa. Aquests factors són diferents segons sigui l'empresa industrial, comercial o de serveis.

1. La disponibilitat i cost del terreny.
2. La facilitat d'accés a les primeres matèries.
3. L'existència de mà d'obra qualificada.
4. La dotació industrial i les infraestructures.
5. Transports i comunicacions.
6. Existència d'ajudes econòmiques o fiscals.
7. Altres factors (desenvolupament social i econòmic de la zona).

La Localització Comercial

Els comerços, hotels i altres empreses de serveis es preocupen d'assegurar que els seus productes o serveis siguin accessibles per als clients. Factors de localització d'empreses:

1. Proximitat a la demanda: Estar prop dels potencials clients.
2. Visibilitat del local: És important situar-se en llocs d'alt poder d'atracció per al client o llocs visibles.
3. Cost del local: Cal considerar el preu del local i el que costarà condicionar-lo.
4. Facilitat de comunicacions i comoditat d'accés: És important que el lloc sigui de fàcil accés per als usuaris a través del transport públic o facilitats d'aparcament, etc.
5. La complementarietat d'activitats: Són cada vegada més atractius els llocs on hi ha ofertes de serveis complementaris.

Dimensió de l'Empresa

Dimensió de l'empresa: Fa referència a la seva capacitat productiva o màxim nivell de producció assolible en un període de temps. Per exemple, un hotel pot allotjar 100 clients (capacitat total) però solament allotja ara 80 (capacitat real, 80% d'ocupació), per tant, hi ha una capacitat ociosa del 20% (diferència entre capacitat total i real).

Criteris per a Mesurar la Grandària

1. Nombre de treballadors: Microempresa (menys de 10 treballadors), petita (menys de 50), mitjana (menys de 250) i gran (més de 250).
2. Volum de vendes o ingressos.
3. Volum de producció.
4. Els recursos propis o net patrimonial, és a dir, el capital aportat pels socis més les reserves de l'empresa.
5. Els recursos totals o actiu total, que inclouen tant els recursos propis (aportats pels socis) com els aliens (préstecs).
6. Beneficis nets anuals, després de deduir interessos i impostos.

El Procés de Creixement de les Empreses

• Especialització o diversificació: Les empreses poden créixer incrementant l'activitat en la qual són especialistes, o bé entrant en nous productes i negocis diversificats.
• Creixement intern o extern: L'empresa pot créixer comptant amb els seus propis recursos (intern) o pot unir els seus recursos amb els d'altres empreses (extern) per a augmentar la seva grandària.
• Mercat nacional o multinacional: A partir d'una certa grandària, el mercat nacional pot resultar massa estret i haurà de plantejar-se l'expansió geogràfica.

Avantatges del Creixement: Economies d'Escala

Economies d'escala: S'obtenen amb la disminució del cost mitjà (cost per unitat) a mesura que creix l'empresa i augmenta la quantitat de producció. Aquestes raons que expliquen les economies d'escala es donen en l'aspecte productiu, comercial i financer. L'empresa, amb el pas del temps, voldrà aconseguir la grandària òptima, aquella dimensió que li permeti produir amb el mínim cost possible.

Dimensió òptima: És el nivell de producció en el qual el cost per unitat de producte obtingut és el mínim.

Especialització o Diversificació

Estratègia d'Especialització

• Penetració de mercats: Consisteix a incrementar les vendes dels productes actuals de l'empresa entre els seus clients habituals o a través de la captació de nous clients (publicitat, promoció, reducció de preus).
• Desenvolupament de mercats: L'empresa introdueix els seus productes actuals en nous mercats (per exemple, introduir productes de la UE a la Xina).
• Desenvolupament de productes: Amb aquesta estratègia, l'empresa es manté en el seu mercat actual, però desenvolupa nous productes relacionats o complementaris als actuals (per exemple, llets enriquides, iogurts bifidus).

Estratègia de Diversificació

L'empresa es diversifica quan creix afegint nous productes i nous mercats als ja existents, ampliant la seva cartera de negocis. Estratègies:

• Diversificació horitzontal (o relacionada): Es dona quan hi ha alguna connexió entre els productes nous i antics de l'empresa. Amb aquesta estratègia, l'empresa afegeix nous productes complementaris o substitutius dels ja existents, tractant d'oferir una gamma més diversa per a atreure nous clients (per exemple, Leche Pascual afegeix cereals).
• Diversificació vertical (integració vertical): Consisteix a créixer afegint noves activitats a les actuals però dins del mateix sector. Suposa estendre la seva activitat integrant les activitats dins de la cadena de valor del sector (per exemple, dedicar-se a la llet i ara als envasos).
• Diversificació heterogènia (no relacionada): En aquesta estratègia no hi ha cap relació entre els productes nous i els antics. Es tracta d'explotar una oportunitat rendible, encara que no hi hagi relació (per exemple, un fabricant de roba es converteix en constructor d'habitatges).

Integració Vertical o Subcontractació

Cadena de valor: El valor afegit de l'empresa és una baula d'una cadena en la qual intervenen diverses empreses, que van des de l'extracció de primeres matèries fins al consumidor. En la cadena de valor, l'empresa pot especialitzar-se en una de les fases o pot anar afegint activitats. Quan l'empresa les afegeix i s'estén cap als dos extrems de la cadena de valor, en uns casos per a ser el seu proveïdor i en altres el seu propi client, el procés es coneix com a integració vertical (per exemple, Ford i Calvo).

• Avantatges: Quan la integració és cap enrere en la cadena, l'empresa passa a ser el seu propi proveïdor i suposa la garantia i seguretat en els aprovisionaments. Si la integració és cap endavant, l'empresa pot controlar la distribució dels seus productes.
• Inconvenients: Es perden els avantatges de l'especialització, ja que l'empresa ha de dirigir i gestionar noves activitats, allunyades de la seva especialitat i del que sap fer realment. A més, apareixen nous costos de gestió derivats de la necessitat de coordinació entre les diferents activitats que s'integren.

Subcontractació / Desintegració Vertical

Mitjançant la subcontractació, una empresa (contractista o client) encarrega a una altra (contractista o proveïdor) la realització d'una activitat en unes condicions estipulades, amb la garantia que li comprarà la seva producció si compleix aquestes condicions. Aquests acords solen ser estables i estan basats en la confiança mútua entre elles i en l'expectativa d'obtenir beneficis recíprocs.

• Avantatges: El subcontractista té la garantia d'unes vendes estables i el contractista, per la seva banda, té assegurada una provisió de subministraments en temps i qualitat. A més, es recuperen els avantatges de l'especialització, ja que cadascuna s'especialitza en allò que fa millor.

Creixement Extern

• Creixement intern o natural: Es fa a través de noves inversions en el si de l'empresa amb la finalitat d'augmentar la producció.
• Creixement extern: Es produeix com a conseqüència de l'adquisició, fusió o aliança amb altres empreses i dona lloc al fenomen de concentració o integració empresarial. En una fase inicial, el creixement sol ser intern i després, quan creix, es combina amb l'extern amb unions i concentracions amb altres empreses.

Motius que Expliquen la Concentració

• Reducció de costos a través de les economies d'escala o de l'increment del poder de negociació enfront de proveïdors i clients.
• Control de mercat i un major poder enfront dels seus competidors per a eliminar els riscos de competència.
• Necessitat d'unir esforços financers quan es tracta de nous projectes que necessiten inversions.
• Cooperació empresarial: Consisteix en un acord amb el qual les empreses uneixen els seus esforços per a aprofitar els avantatges d'actuar conjuntament.
• Franquícia: Consisteix en un acord a través del qual l'empresa franquiciadora concedeix a l'empresa franquiciada el dret a usar una marca o fórmula comercial de reconegut prestigi a canvi d'uns pagaments periòdics.

PIMES

1. Són les més adequades per a algunes activitats.
2. La complementarietat entre empreses grans i petites és necessària en molts sectors.

Avantatges i Inconvenients de les PIMES

Avantatges

1. Amb la proximitat al client, tenen una millor posició en els mercats locals.
2. Són més flexibles per a adaptar-se als canvis conjunturals de l'economia.
3. Les relacions amb els treballadors són més fluides i humanes.
4. Tenen una major adaptabilitat per a satisfer demandes de mercat molt específiques.
5. Necessiten menys inversió inicial.

Inconvenients

1. Els recursos financers als quals tenen accés són escassos i cars.
2. L'escassa dimensió fa que no puguin aprofitar-se de les economies d'escala de les grans empreses.
3. Tenen poc poder de negociació amb els clients i proveïdors.
4. El nivell de qualificació i competència tècnica dels seus treballadors i directius és menor.
5. No poden utilitzar els grans mitjans publicitaris atesos els mitjans limitats que tenen.

Empreses Multinacionals

Són companyies formades per una empresa matriu que té una sèrie de filials que operen en diferents països del món i que comparteixen uns mateixos objectius. La matriu és l'empresa originària de l'estat on va iniciar la seva activitat i on radica la gestió de la companyia, mentre que les filials es creen per a operar en altres estats.