L'empresa com a sistema: característiques, organització i teories

L'empresa com a sistema

L’empresa és un sistema, és un conjunt de parts independents que formen una unitat orgànica i que s’interrelacionen entre si i amb l’entorn.

Pel que fa a les seves característiques l’empresa és un sistema:

• Obert: l’empresa interactua amb el seu entorn. Forma part de sistemes més grans (economia)

• Global: els canvis produïts en qualsevol unitat afecta en tot el sistema o part d’ell.

• Autoregulat:  existeixen mecanismes que s’adapten al canvi que s’originen al seu entorn

• Sinèrgic:  col·laboració entre components i activitats

L’organització de l’empresa consisteix en el disseny i el manteniment d’un sistema de funcionament basat en la definició de tasques que s’han de realitzar.

• Planificar: determinar els objectius que es pretenen assolir i establir el camí (estrategies i feines necessaries) per a fer-ho.

• Organitzar: consisteix a definir les tasques que cal fer, explicitar les persones que se n’encarregaran i dissenyar els mecanismes de coordinació que permetran executar-les de manera eficient.

• Gestió: és aconseguir que cadascuna de les persones implicades dugui a terme de la forma prevista les activitats que li han estat encomanades i les responsabilitats que se li ha assignat.

• Control: és fixar els valors considerats normals, comparar-los amb els que s’otenen, determinar els desajustos que es produeixin i establir mesures per a corregir les desviacions.

Teories sobre l’organització del treball

Principis del taylorisme:

• Eliminar els temps morts i marcar els moviments justos. Incrementar la productivitat

• Cap opció a la creativitat ni a la improvisació 

• Salaris basats en el rendiment

Principis de Fayol:

• Importància de la divisió del treball (especialització)

• Atribueix una gran importància a la direcció de l’empresa

• Disseny d’estructura piramidal on nomès depenguis d’un cap

Escoles actuals: creativitat i gestió del coneixement

• Actualment el protagonisme es centre en la creativitat i el saber fer. 

• S’orienta l’organització del treball cap a les xarxes d’empreses, augmentant així autonomia dels treballadors i es descentralitza la presa de decision

Les àrees funcionals de l’empresa

• Dividir l’activitat total de l’empresa en grups d’activitats caracteritzats per un determinat objectiu

• Assignar a cada grup un responsable i un conjunt de persones encarregades de desenvolupar-les

• Establir els mecanismes perquè hi pugui haver una bona coordinació entre totes.

Tipus d’organigrames

Segons la finalitat

• Informatius: Presenten únicament les grans unitats de l’empresa. Visió general

• D’anàlisi: Mostren totes les unitats de l’empresa. Molt detallats

Segons l’extensió

• Generals: mostren tota l’estructura de l’empresa

• De detall: presenten només una part en concret

Segons el contingut

• Estructurals: presenten tan sols les diverses unitats que componen l’empresa

• Funcionals: mostren quines són les funcions de cada unitat

• De personal: expliciten el nom i el càrrec de cada persona

Segons la forma

• Horitzontals: les unitats amb més autoritat se situen a l’esquerra

• Verticals: les unitats amb més autoritat se situen a la posició superior

Organització:

- Formal. L’organització formal és la que ha estat conscientment definida per afrontar els objectius de l’empresa i situar-hi cada membre. Relació de comunicació jeràrquica

- Informal. L’organització informal és la que neix de manera espontània i natural entre les persones que integren l’organització formal. Relació personal entre els membres

La direcció

• Planificar - Organitzar - Gestionar - Controlar

El lideratge

• Automotivació per a exercir lideratge en el grup

• Capacitat de motivar els membre de l’organització

• Habilitats socials: empatia, escolta, persuasió, assertiu…

• Flexibilitat per adaptar-se als canvis que es produeixin

• Bon coneixement del treball o negoci que desenvolupa l’empresa

Estils de lideratge

Estil Autocràtic: El cap imposa les normes i els seus criteris, sense consultar amb els seus subordinats. Es el cap qui disenya, planifica i assigna el treball. 

Estil Paternalista: S’estableix una actitud protectora amb els subordinats, interessant-se pels seus problemes. No obstant això, és el cap el que acaba prenen les decisions i exerceix la màxima autoritat.

Estil Laissez-faire: El cap no intervé en les decisions, no motiva, no dóna instruccions, deixa llibertat d’actuació als treballadors, els quals realitzen lliurement la seva feina, prenent les seves pròpies decisions.

Estil Democràtic: El cap manté l’equilibri entre autoritat (donant orientacions i marcant pautes) i llibertat dels treballadors, que participen de la presa de decisions.

Estil Burocràtic: L’organització estableix una estructura jeràrquica, amb normes, pautes d’actuació rígides, de manera que tot s’ha de desenvolupar conforme a les mateixes.

Estil Institucional: El cap s’adapta a la situació de treball. Es un bon comunicador, tolerant, amb confiança amb els seus col·laboradors.