Empresa: Objectius, Àrees Funcionals i Organigrames

Empresa

Unitat econòmica de producció on la seva funció primordial dins l’economia és la de crear o augmentar la utilitat dels bens, donant-los aptitud per servir per les finalitats de l’home, o bé dit d’una altra manera, per produir.

Objectius Empresa

• Objectiu de Rendibilitat
• Objectius de creixement i poder de mercat col·locar-la en un lloc més favorable de cara al futur
• Estabilitat i integració amb el medi (objectiu preferent per els canvis del medi actual)
• Objectius socials (aconseguir una major acceptació)

Les Àrees Funcionals de l’Empresa

Producció: procés, capacitat, mà d’obra a utilitzar, qualitat, inventaris. Comercialització: producte, distribució, promoció, preu. Finançament: captació de fons, i la funció d’inversió o assignació de fons. Personal: determinació de les necessitats personals, afectació, formació i gestió de carreres, remuneració, i avaluació del desenvolupament. Administració: planificació, organització, direcció, control.

Organigrames

Representació gràfica de l’estructura organitzativa. Ofereix una visió immediata i resumida de la forma en què s’articula l’organització. Proporciona informació sobre l’articulació de les diferents funcions dins de l’estructura, les unitats i els llocs de treball existents, les relacions formals, les línies de comunicació i les connexions entre llocs.

Noves Tècniques d’Organització

TIC faciliten l’aparició de tècniques avançades de la producció, com la fabricació flexible i la producció a mida. Permeten un major nombre d’empreses a un major nombre de mercats, i faciliten l’accés a la informació i la comunicació. Això implica uns nous models d’estructures: L’estructura en equip, L’organització virtual, L’organització federal.

Identitat Corporativa

Característiques perdurables que defineixen la personalitat de l’empresa. Les seves propietats són l’estabilitat, coherència, evolució i unicitat.

Dimensions

Id.obj: formada per elements reals, forma jurídica, estructura empresarial, ben que produeix… Id.subj: atributs que se li associen no són tangibles, moderna, clàssica, ecològica, amigable.

Comunicació de la Id.Corporativa

Ha de ser constant i coherent amb la identitat de l’empresa, sempre mostrant el que es Voluntàriament: És la informació que emet l’empresa de forma controlada i amb intencionalitat. Involuntàriament: És la informació que emet de forma incontrolada. Són dades que es desprenen de comentaris, accions o manifestacions que es difonen en privat o de forma no intencional.

Imatge Corporativa

És el que opina el públic sobre la nostra organització. El públic construeix la imatge corporativa a través de la pròpia empresa, per la competència (comparació), i per l’entorn (informació que arriba per amics, premsa…)

Mesurament Imatge Corp.

La reputació de l’empresa, això és, la valoració que té el públic de la nostra empresa. El posicionament, és a dir, quin lloc ocupa en la ment del consumidor una empresa en comparació amb la competència.

Comunicació

Procés en què dues o més persones es relacionen intercanviant missatges amb codis similars, utilitzant un canal o mitjà que actua com a suport en la transmissió de la informació. Informació: complementa la comunicació, ja que augmenta el coneixement i comunica novetats. Comportament: Resposta del receptor = feedback.

2. Elements que intervenen en la comunicació

4 funcions que intervenen en el desenvolupament de la comunicació al treball:

• Motivar al personal
• Informar de dades per prendre decisions o marcar fites
• Controlar la conducta
• Expressar emocions davant els bons i dolents moments

Elements principals de la comunicació:

Emissor: vol crear una reacció en el receptor a través d’un canal de la forma més fluïda (codifica). Característiques: transmetre capacitat, confiança i compromís, i conèixer maneres de transmetir-ho.

Receptor: rep i interpreta el significat del missatge (descodifica). Resposta = feedback. Mantenir l’escolta activa. Característiques: observar la conversa, comunicar que estem atents al que diu, bon to de veu.

Missatge: informació que transmet l’emissor al receptor, ha de ser clar, precís, objectiu, oportú en el moment i d'interès. 3 estats (tipus) del missatge: missatge pensat, transmès i rebut.

Canal: mitjà pel qual circula el missatge, 4 tipus de canals: personal (contacte directe, resposta immediata), no personal (destinat a un públic), formal (relacionat amb l’empresa: correus, butlletins, comunicats), no formal (sense relació amb l’empresa: rumors).

Codi: conjunt de gestos, signes, sons i imatges per elaborar un missatge.

Codificació: la idea de la conversa en un codi interpretable.

Descodificació: traducció i interpretació del missatge.

Context: elements paral·lels a la comunicació (situació) (per exemple: factors geogràfics o culturals, referències econòmiques o socials).

3. Tipus de comunicació

2 tipus:

Verbal: oral o escrita (canal: to de veu).

No verbal: contacte visual, postura, gestos, moviments.

4. Els fluxos de comunicació

2 tipus (a nivell organitzatiu d’empresa):

Comunicació interna: dividides en dos subtipus: verticals (de forma ascendent i descendent) i horitzontal (al mateix nivell organitzatiu). Comunicació externa: dividides en dos subtipus: individual (servei d’atenció al client) i massiva (publicitat, relacions públiques).