L'Empresa i el seu Entorn: Anàlisi Completa per a l'Èxit Empresarial

L'Empresa i el seu Entorn

Definició: Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat.

Funcions de l'empresa: Coordinar els factors de producció, elaborar béns i serveis, obtenir recursos econòmics.

Objectius de l'empresa: CREAR VALOR

Màxim benefici, créixer, ser responsables socialment, generar ocupació i riquesa.

ELS CLIENTS DEFINEIXEN EL VALOR (EL PREU DE VENDA ES FIXA A PARTIR DEL QUE PERCEB EL CLIENT)

CADENA DE VALOR: és una eina de gestió que permet analitzar les activitats que aporten valor a l’empresa. Mitjançant aquest anàlisi de l’activitat empresarial, l’empresa separa l’activitat global en diferents parts per veure quines són les que ens afegeixen més valor al producte.

Activitats primàries: Directament relacionades amb el procés productiu.

Activitats de suport: No estan directament relacionades amb el procés productiu però són imprescindibles per aconseguir el producte final.

Proposta de valor: Explica com el producte o servei millora la situació actual del client, i satisfà les necessitats (RELLEVÀNCIA). Indica clarament un benefici (VALOR). Explica al client per què ha d’escollir-te a tu davant els altres competidors (DIFERENCIACIÓ).

Creació de valor i grups d'interès:

Grup d'interès: STAKEHOLDER: qualsevol grup que pot influir en els objectius de l'empresa o ser afectat per ella. L’empresa ha de gestionar-se en benefici de tots els grups i individus que interactuen amb ella (stakeholders o grups d’interès).

Interns:

Propietaris del capital. El seu objectiu és augmentar el valor de l’empresa, obtenir la màxima rendibilitat del capital aportat.

Directius. Els seus objectius són augmentar els seus ingressos, influència o prestigi.

Treballadors. Els seus objectius són augmentar els seus ingressos, promocionar i créixer a l’empresa i participar en la presa de decisions.

Externs:

Proveïdors. Proporcionen matèries primeres i béns de capital. Cerquen augmentar els seus ingressos i crear valor per a l’empresa.

Societat: L’empresa crea riquesa per a la societat.

Govern: Controla que l’empresa no superi els límits legals. Cobra els impostos.

Creditors. El seu objectiu és que l’empresa creï valor per satisfer els seus deutes.

Accionistes. Busquen que l’empresa augmenti el seu valor per tal de maximitzar els seus beneficis.

Clients. Compradors dels nostres productes. Cerquen l’adequada relació qualitat-preu.

Competència. La resta d’empreses del sector d’activitat.

Influència de l'entorn a l'empresa: Està composta per la combinació d’elements o subsistemes diferents.

És un sistema obert.

Es relaciona amb l'entorn, tot el que passa a fora de l’empresa li afecta i influeix en les seves decisions.

És un sistema global. Qualsevol influència que rebi algun dels seus subsistemes afecta als altres i sobretot al conjunt.

S’autocontrola o autoregula, s’adapta a qualsevol canvi que s’origina en el seu entorn. Ex canvi de la demanda, un canvi de preus, etc...

Sinèrgic, ja que es donen comportaments i activitats que no són atribuïbles a cap dels seus components en particular, sinó a la col·laboració entre ells; (sinergia es produeix quan actuen tots els subsistemes junts, i se’n treu més rendiment que de cada un per separat).

Entorn específic, que està constituïda per la part de l’entorn que resulta més pròxima al sector d’activitat a què pertany l’empresa. A una empresa industrial poden influir els clients, proveïdors, la competència, la regulació del Govern, les entitats financeres, els sindicats, etc.

Sector d’activitat: conjunt d'empreses que fan la mateixa activitat econòmica i comercialitzen un producte semblant o igual.

Entorn general, que és allò que l’empresa comparteix amb altres empreses, encara que es dediquin a activitats diferents. Per tant, aquells factors que afecten a totes les empreses en general. Coincideix amb l’anàlisi PESTEL (Polítics, Econòmics, Socials, Tecnològics, Ecològics i Legals)

Polítics: factors en matèria normativa que afecten al comerç internacional i les inversions del país.

Econòmics: situació econòmica del país, nivell de producció nacional o PIB.

Socials: situació de l’Estat del Benestar, nivell de vida, distribució de la renda, situació demogràfica.

Tecnològics: factors relacionats amb la situació en R+D+I, programes i ajudes a la inversió tecnològica, costos de l'energia.

Ecològics: polítiques de protecció al medi ambient, lleis de protecció mediambiental, actitud ecològica.

Legals: existència de patents, llicències, drets de propietat intel·lectual, lleis de salut, laborals i de la Seguretat Social.

Empresari: és la persona que impulsa la creació i desenvolupament d'empreses i pren decisions sobre la gestió en condicions de risc.

Emprenedor: és la persona capaç d’identificar una oportunitat, de mobilitzar els recursos per aconseguir l’objectiu i d’assumir el risc. L’emprenedor ha de tenir creativitat, iniciativa, confiança en un mateix i sentit crític.

Conflicte d’objectius: Cadascuna de les persones relacionades amb l’empresa pot tenir interessos diferents i voldrà que se satisfacin les seves necessitats.

Propietaris, socis, accionistes: Obtenir màxim benefici o rendiment.

Empresari: Bona gestió, creixement de l’empresa, etc.

Treballadors/Sindicats: Millors salaris i millors condicions laborals.

Clients/Proveïdors: Que l’empresa compleixi els compromisos, millors condicions de compra/venda, descomptes, etc.

Bancs/Institucions financeres: Assegurar-se que l’empresa els torni els diners prestats.

Estat i Administracions públiques: Cobrament d’impostos, comportament socialment responsable.

RSE: La responsabilitat social de l’empresa és la integració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i ambientals en les seves operacions comercials i en les relacions amb els interlocutors.

L’ètica com a factor competitiu => un comportament ètic de l’empresa afavoreix la seva viabilitat a llarg termini.

CODI ÈTIC:

Algunes empreses disposen d’un codi ètic, que pot incloure compromisos relatius a recursos humans, clients i proveïdors, medi ambient i societat pel que fa a:

Ètica i legalitat. Mesures de seguretat i higiene adequades, persecució de l’assetjament sexual i laboral, protecció de dades personals, etc.

Justícia i democràcia. Discriminació positiva de col·lectius desafavorits, mecanismes de diàleg amb els clients i proveïdors, etc.

Gestió continuada i sostenible. Afavorir la conciliació de la vida laboral i familiar, reduir els residus, etc.

Creixement responsable. Usar tecnologies estalviadores d’energia, millorar l’atenció als clients, etc.

Solidaritat i cooperació. Ocupació de persones procedents de processos d’inserció laboral, compromís de la direcció en termes d’interès general, etc.

Classificació segons el sector d’activitat.

► Sector primari: Empreses l’activitat de les quals està lligada de manera directa a l’obtenció de recursos naturals.

► Sector secundari: Empreses l’activitat de les quals està lligada a la transformació a partir de matèries primeres.

► Sector terciari: Empreses l’activitat de les quals és crear valor amb la prestació de serveis.

- Sector quaternari: Diversos autors inclouen la definició de sector quaternari com el sector que inclou serveis amb un alt contingut de coneixement (recerca, desenvolupament).

Classificació segons la titularitat del capital.

► Públiques: capital exclusiu o majoritari del sector públic. Controlades per les administracions públiques (Estat, les Comunitats Autònomes, les Diputacions provincials o els ajuntaments).

► Privades: els propietaris són els particulars, siguin persones físiques o altres empreses (matriu – filial).

► Mixtes: El capital prové tant de les administracions públiques com dels particulars, en proporcions que no permeten el control públic de l’empresa.

Classificació segons la dimensió.

1.Treballadors /2.Facturació/3.Actiu total

Avantatges: PIME

Flexibles i àgils: en poc temps poden modificar aspectes substancials de la seva estructura i/o activitat.

Proximitat: la relació amb el client és més directa.

Escassa conflictivitat.

Adaptabilitat.

Inconvenients PIME:

Finançament: ja que per obtenir recursos no poden anar a la Borsa, i els bancs imposen pitjors condicions.

Escassa força negociadora amb clients i proveïdors.

Menor formació i qualificació dels seus treballadors, i menors recursos per a la formació del personal que una gran empresa.

Control: ja que per la seva dimensió, poden ser adquirides i controlades per grans empreses.

Tècnica: amb menys recursos per a invertir en desenvolupar nous béns. Costos més alts en fabricar poc volum, que implica preus de venda superiors.

Classificació segons l’àmbit territorial.

► Local: Desenvolupa la seva activitat en una sola població.

► Regional: La seva activitat la duu a terme a una regió, zona o comunitat.

► Nacional: Desenvolupa la seva activitat a un país.

► Multinacional: Empresa que du a terme les seves activitats en diversos països, on disposa de plantes productives que operen amb una estratègia comuna.

Les fases per les que passa una multinacional, són:
1.- Exportació. Venda directa des del país origen.
2.- Associació. Cooperació amb empreses locals per produir i vendre.
3.- Inversió directa. Mitjançant filials o joint venture amb soci local.

Personalitat jurídica és, segons el dret, la capacitat per ser subjecte titular de drets i obligacions reconeguts per les normes jurídiques.

Persones físiques: tenen drets i obligacions reconeguts a la llei. Per tant, totes les persones físiques tenen personalitat jurídica.

Persona jurídica: Un ajuntament, una empresa, també tenen drets i obligacions reconegudes a la llei. Adquireixen la personalitat jurídica quan es constitueixen.

Elecció de la forma jurídica. Aquests són els punts que cal tenir en compte a l’hora d’escollir:

Risc associat al negoci. Beneficis esperats. Quantitat d’emprenedors. Necessitats inicials de capital.

Empresari individual o autònom.

Segons la legislació espanyola, pot ser empresari individual qualsevol persona més gran de 18 anys i els menors d’edat emancipats. Responsabilitat il·limitada implica que el soci respon amb tot el seu patrimoni, present i futur, dels seus deutes.

SL

Capital mínim per a la constitució: És d’un euro. El capital està dividit en participacions iguals, indivisibles i acumulables.

Sempre i quan el capital de la SL no assoleixi la xifra de 3.000€, s’aplicarà una sèrie de regles. Cal destinar a la reserva legal una xifra al menys igual al 20% del benefici fins que aquesta reserva juntament amb el capital social assoleixi els 3.000€. En cas de liquidació, voluntària o forçosa, si el patrimoni de la societat és insuficient per atendre el pagament de les obligacions socials, els socis respondran solidàriament de la diferència entre l’import de 3.000 euros i la xifra del capital que s’hagi subscrit.

Responsabilitat: limitada al capital aportat.

Mínim de socis: 1.

Tributació: Impost sobre societats.

Seguretat Social: Règim General si els socis són treballadors.

Nom: s.l. o SL (societat limitada).

Transmissió (venda) de participacions: És lliure.

Constitució: Com totes les societats mercantils, s’ha de constituir en escriptura pública davant de notari, i s’haurà d’inscriure en el termini de dos mesos al Registre Mercantil. En l’escriptura de constitució, entre altres dades, s’hauran d’incloure els estatuts de la societat (que són un conjunt d’articles on figuren les regles pactades pels socis).

Participacions: posseir participacions implica:

► Influir en les decisions de forma proporcional al valor de les participacions (si es posseeix el 25% de les participacions de la societat, influeix en el 25% de les votacions).

► Participar en els dividends (beneficis acumulats per la societat) de forma proporcional al valor de les participacions.

► Dret de compra preferent de les participacions de socis que desitgin abandonar la societat, davant de persones alienes.

Òrgans de govern:

- Junta General de socis. Òrgan suprem, on es delibera i es prenen decisions. Està formada per tots els socis i es reuneix com a mínim un cop a l’any. Les seves funcions són: nomenar als administradors i controlar la seva gestió, aprovar els comptes anuals, distribuir el resultat...

- Administradors. Són els representants legals de l’empresa i s’encarreguen de la seva gestió. No és necessari que siguin socis. L’administració es pot confiar en una persona, dos o a un consell d’administració (si són tres o més).

SA: És el tipus de societat capitalista que s’adapta millor a les grans empreses, ja que facilita la captació de nous socis, i per tant, en l’acumulació de grans masses de capital. Responsabilitat: limitada.

Mínim de socis: 1.

Capital mínim per a la constitució: 60.000 euros i ha d’estar completament subscrit i desemborsat com a mínim en el 25% en el moment de constituir-se.

Tributació: Impost sobre societats.

Seguretat Social: Règim General si els socis són treballadors.

Nom: s.a. o SA.

Transmissió (venda) d’accions: És lliure.

Accions: posseir accions implica diversos drets:

► Dret a influir en les decisions de forma proporcional al valor de les accions.

► Dret a participar en els dividends (beneficis acumulats per la societat) de forma proporcional al valor de les accions.

► Dret de subscripció preferent en l’emissió de noves accions en el cas que la societat decideixi ampliar capital.

► Dret a impugnar acords socials si són contraris a la llei o als estatuts.

► Dret d’informació sobre la gestió de l’empresa.

Constitució:

Com totes les societats mercantils, s’ha de constituir en escriptura pública davant de notari, i s’haurà d’inscriure en el termini de dos mesos al Registre Mercantil. En l’escriptura de constitució, entre altres dades, s’hauran d’incloure els estatuts de la societat (que són un conjunt d’articles on figuren les regles pactades pels socis).

► Òrgans de govern:

- Junta General de socis. Òrgan suprem, on es delibera i es prenen decisions. Està formada per tots els socis i es reuneix com a mínim un cop a l’any (Junta ordinària).

- Administradors. Són els representants legals de l’empresa i s’encarreguen de la seva gestió. No és necessari que siguin socis. L’administració es pot confiar en una persona, dos o a un consell d’administració (si són tres o més).

Subscriure ≠ Desemborsar

Subscriure: compromís previ d’un soci de que vol aportar un capital.

Desemborsar: cada soci paga el seu capital subscrit al constituir-se formalment la societat.

S.coop: Són societats que agrupen persones físiques o jurídiques que tenen interessos o necessitats comunes.

Existeixen dos tipus de cooperatives:

a) Cooperatives de primer grau: han d’estar formades, com a mínim, per tres cooperativistes, que normalment són persones físiques.

b) Cooperatives de segon grau: han d’estar formades, com a mínim per dos cooperatives (persones jurídiques).

Socis: Tots han d’aportar capital i treball. Tots els socis tenen els mateixos drets i obligacions. Tenen una gestió democràtica, cada persona posseeix un vot amb independència del capital aportat.

Mínim de socis: tres en les de primer grau (durant 5 anys des de la constitució poden ser 2), i dos en les de segon.

Responsabilitat: limitada al capital aportat, excepte si els estatuts indiquen el contrari.

Capital mínim per a la constitució: No existeix, encara que cada CC.AA. té la seva legislació (3.000€ a Catalunya). El capital social es divideix en aportacions nominatives, és variable, al poder entrar i sortir lliurement els socis de l’empresa.

Seguretat Social: els socis poden optar entre el Règim General i el d’Autònoms segons els seus estatuts.

Tributació: impost de societats.

Distribució de l’excedent: també anomenat retorn cooperatiu, s’ha de fer de forma proporcional a la participació de cada soci en les operacions socials. Com a mínim el 20% dels excedents han de destinar-se al Fons de Reserva Obligatori i del 10% al Fons d’Educació i Promoció.

Òrgans de govern:

Assemblea General: és la reunió dels socis i, si escau, dels associats, per deliberar i prendre acords com a òrgan suprem de decisions. Les funcions són nomenar al consell rector i controlar la seva gestió, aprovar els comptes anuals, distribuir l’excedent...

Consell Rector: és l’òrgan encarregat de gestionar la cooperativa i està format per un mínim de tres socis, i es pot nomenar un director/a.

Interventors de comptes: la seva funció és revisar els comptes anuals. Són un màxim de tres socis.

Comitè de Recursos: és un òrgan no obligatori que s’encarrega de tramitar i resoldre reclamacions presentades pels cooperativistes contra les sancions. Està format per un mínim de tres socis.

Societat laboral.

Són societats laborals (S.A.L. i S.L.L.) quan la majoria del capital social (més del 50%) de les S.A. i S.L. pertany als treballadors que presten serveis retribuïts de manera personal i directa i la relació laboral dels quals és de caràcter indefinit i a jornada completa.

En una societat laboral hi ha tres tipus de membres:

Socis treballadors: tenen contracte indefinit a jornada completa. Propietaris de més del 50% del capital social.

Socis no treballadors: són propietaris d’accions o participacions, però no tenen relació laboral amb la societat.

Treballadors assalariats: treballen de forma temporal o per temps indefinit, però no són propietaris d’accions.

Cap soci pot superar el 33% del capital, excepte en determinades excepcions (constitució a l’inici amb només 2 socis durant els primers 36 mesos o socis que siguin entitats públiques).

Responsabilitat: limitada.

Mínim de socis: 3.

Capital mínim per a la constitució: 60.000 euros per a una S.A.L.; i 1 euro per a una S.L.L. El capital està dividit en accions o participacions. En els 2 casos hi han de dues classes:

a) Classe laboral: estan destinades als socis treballadors indefinits.

b) Classe general: propietat dels socis no treballadors.

Fons especial de reserva: La Llei obliga a dotar-la amb el 10% dels beneficis nets de cada exercici; fins arribar a ser superior al doble del capital social.

Tributació: impost sobre societats. Tenen beneficis i avantatges fiscals.

Seguretat Social: Règim General si els socis són treballadors.

Altres empreses elaboren, a més, periòdicament un balanç social. Definició: el balanç social és una tècnica que permet reunir informació quantitativa i qualitativa per mitjà de la qual es pot avaluar el desenvolupament de les activitats de l’empresa i la seva repercussió social, i que se centra en l’anàlisi d’aspectes socials i ètics. Pot incloure aspectes sobre: Seguretat en el treball. Formació del personal. Valor generat per l’empresa. Repercussions per al medi ambient, etc.

Externalitat negativa:

Quan, arrel de la producció o el consum d’un bé, s’originen pèrdues de benestar per a persones que no participen en la seva compra, la seva venda o producció, sense que rebin cap compensació.

Activitats industrials -->problemes de contaminació (pluja àcida, forat capa d’ozó…) a nivell local i/o global. Recursos no renovables (petroli…) escassetat de recursos. CONSEQÜÈNCIES EN GENERACIONS ACTUALS I FUTURES.

El propòsit de l’empresa responsable és perdurar en el temps, i per tant, cal crear valor sostenible per si mateixa i per al seu entorn.

Les empreses poden crear valor responent a les demandes derivades de quatre motors:

• Desenvolupant tecnologies sostenibles.

• Reduint el consum de materials, emissions i rebuig.

• Satisfent les necessitats de la base de la piràmide social mundial.

• Augmentant la transparència i millorant les relacions amb el seu entorn.

La creació de valor és multidimensional.

Les empreses pateixen dos tipus de tensions:

Interna-externa: Protegir els seus secrets dels competidors i a la vegada obrir-se a l’entorn per ser competitius.

Avui-demà: Necessitat de competir amb èxit en el present, preparar-se per seguir competint en el futur. Diferència entre llei i RSE: RSE (voluntària) Llei (obligatòria).