Empirisme vs. Racionalisme: Hobbes, Locke i Hume sobre el Poder, la Moral i el Coneixement

1. Veritat o Fals

Indica si les següents afirmacions són certes (C) o falses (F):

1. Empirisme i racionalisme són dos corrents de pensament totalment oposats, no comparteixen cap tesi en comú. F
2. En el model d'Estat de Thomas Hobbes, el monarca està supeditat a la llei. F
3. Un liberal com John Locke està d'acord amb aquesta afirmació: ‘L'Estat és desitjable, però no és necessari’. C
4. Segons Hume, les idees són menys nítides que les impressions. C
5. La percepció d'una poma és una percepció simple. F

2. Anàlisi de Text sobre el Poder Legislatiu

2.1. Idea Principal

El text argumenta que si el poder legislatiu no respecta els drets dels ciutadans i instaura un règim autoritari, aquests tenen el dret a rebel·lar-se i recuperar la seva llibertat, buscant un nou legislador que els respecti.

2.2. Definició de Poder Legislatiu

El poder legislatiu és l'encarregat de crear les lleis que han de complir tant governants com governats.

2.3. Interpretació de la Frase

La frase "el poble recuperarà aquell poder i tindrà dret a recobrar la llibertat inicial" fa referència al pacte social. Segons Locke, si el governant no respecta els drets naturals (vida, propietat i llibertat), la societat té dret a la rebel·lió, recuperant així la seva llibertat original.

3. Hobbes o Locke?

L'afirmació "Les nocions de bé i mal, de justícia i d’injustícia, no tenen cap sentit en l’estat de naturalesa" correspon a Hobbes. En la seva filosofia, l'estat de naturalesa és un estat de guerra constant on no existeixen normes morals, similar a la vida animal, on els individus actuen segons els seus propis interessos.

4. Locke i la Tolerància Religiosa

Locke no estaria d'acord amb l'afirmació que totes les religions han de rebre ajudes de l'Estat. Defensor d'un Estat laic, Locke creia que el govern no ha d'intervenir ni promocionar cap religió, mantenint-se neutral i separant la política de les creences religioses.

5. Hume i la Crítica a Descartes

Hume critica la "res extensa" cartesiana argumentant que el nostre coneixement de la matèria prové únicament de les percepcions sensorials, no de substàncies independents. Rebutja la idea de substàncies immutables, ja que tot coneixement es basa en l'experiència.

6. Hume i les Idees Platòniques

L'ètica de Hume, basada en les emocions (emotivisme moral), és incompatible amb les idees platòniques, basades en la raó. Per a Hume, el coneixement i la moral provenen de l'experiència sensorial, no d'idees innates o universals.

7. Anàlisi de Text sobre la Causalitat

7.1. Idea Principal

El text explica que l'hàbit o costum ens permet predir la relació causa-efecte (per exemple, veure fum i inferir que hi ha foc), basant-nos en l'experiència prèvia.

7.3. Definició de Qüestions de Fet

Les qüestions de fet són coneixements derivats de l'experiència, probables i contingents.

7.4. Relació amb l'Escepticisme

Hume, escèptic radical, afirmava que tot coneixement sorgeix de l'experiència, rebutjant les idees innates. A diferència de Descartes, que considerava la raó com a font principal de coneixement, Hume emfatitza la importància de la percepció sensorial. La frase "El costum doncs és el gran guia de la vida humana" il·lustra com el costum condiciona la nostra creença en la causalitat.