Empirisme, Racionalisme i l'Existència de Déu

Empirisme vs Racionalisme: Origen del Coneixement

Els empiristes estan d'acord amb la tesi cartesiana que afirma que el punt de partida del coneixement són les idees. Per als empiristes, tot coneixement prové de l'experiència. En canvi, per al racionalisme, allò cert només podia ser producte de l'activitat pura de l'esperit, mentre que per als empiristes és cert allò que la ment sembla rebre de fora: justament allò que Descartes considerava confús.

La Posició de Locke: L'Experiència com a Origen

Locke defensa la necessitat de reflexionar sobre el coneixement. Allò que coneixem no és mai el món, sinó allò que esdevé a la nostra consciència, el conjunt de les nostres idees. Les diferències amb Descartes i amb els racionalistes comencen quan Locke es pronuncia sobre l'origen de les idees que conté la consciència. Descartes afirmava que la ment té idees innates. Per a Locke, que rebutja aquesta possibilitat amb rotunditat, la raó no és creadora, sinó receptora de continguts. L'experiència és l'origen i límit d'allò amb què pot omplir-se la ment. La posició de Locke és clara, i la seva imatge més descriptiva és la que compara la ment a un full en blanc.

Tipus d'Idees segons Locke

Locke procedeix, com havia fet Descartes, a l'anàlisi de la consciència. En ella troba dos tipus d'idees:

• Idees de sensació: Corresponen a l'experiència dels sentits, a allò que tendim a suposar que té l'origen en un món exterior.
• Idees de reflexió: Corresponen a l'experiència que tenim del propi món de la ment.

Per a Locke, les idees només són experiència.

Coneixement i els seus Graus per a Locke

Com diu Locke, tot coneixement prové de l'experiència. Caldrà explicar com és que podem concebre les idees. L'explicació de Locke és que la raó no pot crear res. Segons Locke, hi ha idees simples i idees complexes. Les simples s'obtenen directament de l'experiència i les complexes són elaborades per la ment.

Amb idees es construeix el coneixement que Locke divideix en:

• Intuïció: Percepció directa, immediata i innegable per al propi subjecte de l'acord o el desacord entre les idees. Segons Locke, per intuïció coneixem la pròpia existència.
• Demostració: Coneixement indirecte en què obtenim idees noves per mitjà d'un encadenament d'intuïcions, d'idees conegudes per experiència directa. Locke afirma que l'existència de Déu, tot i no ser objecte de cap intuïció, pot ser coneguda demostrativament.

Idees Complexes Problemàtiques: Substància i Causalitat

Substància i causalitat són dues idees fonamentals en la construcció del raonament. Locke entén per substància un substrat incognoscible que fa de suport de les qualitats sensibles que percebem.

Demostració de l'Existència de Déu

Arguments a Priori: Anselm de Canterbury

Els arguments a priori són aquells que a partir de la causa demostren l'efecte. El més famós és el proposat per Anselm de Canterbury. Els anomenats arguments ontològics pretenen demostrar l'existència de Déu a partir de la causa mateixa de Déu. Segons defensa Anselm, analitzant la idea de Déu es pot demostrar que Déu ha d'existir. De manera resumida, l'argument diu que qui nega l'existència de Déu entén que amb aquesta paraula s'està referint a allò perfecte, però si no existís, ja no seria allò més perfecte, perquè allò perfecte existent és millor que allò absolutament perfecte inexistent.

Arguments a Posteriori: Tomàs d'Aquino

Els arguments a posteriori van dels efectes a la causa. La sistematització més famosa va ser la de Tomàs d'Aquino. Tomàs critica les demostracions a priori i defensa que no tenim prou coneixement de la naturalesa divina com per extreure de la seva definició la necessitat de l'existència de Déu. Per a Tomàs, tot seguint Aristòtil, el coneixement humà s'origina en els sentits i aquest camp, el de les realitats sensibles, és el que li és propi. Per això les seves demostracions són a posteriori, van de l'efecte a la causa: parteixen del nostre món per remuntar-se fins a Déu.

Però la cadena de causes i efectes no es pot mantenir fins a l'infinit, perquè sense una primera causa no es podria haver arribat a produir l'efecte que observem. Tomàs conclou que ha d'existir una causa primera necessària - Déu - que conté de manera perfecta allò de què manquen les criatures.

La Via del Primer Motor Immòbil

Una de les vies de Tomàs d'Aquino (la primera) es basa en el moviment:

• Punt de partida: Els mòbils (coses que es mouen).
• Principi metafísic: Tot mòbil és mogut per un altre.
• Impossibilitat lògica: No hi pot haver un nombre infinit de mòbils perquè mai no s'iniciaria el moviment.
• Punt d'arribada: Ha d'existir un primer motor immòbil.