Empirisme de Locke: Idees, Qualitats i Coneixement

L’origen del coneixement segons Locke: L'empirisme

L’origen del nostre coneixement prové de les idees, les quals mai són innates. Al néixer, som com una pissarra en blanc, on tot està per escriure. Les idees provenen de l’experiència (empirisme).

Tipus d’idees:

• Simples: rebudes de forma passiva per l’enteniment.
  • Sensació: provenen de l’experiència externa. Són percebudes pels sentits (idea de blanc).
  • Reflexió: provenen de l’experiència interna. Són el reflex de la ment dels seus propis actes (idea de pensar).
• Complexes: enteniment actiu.
  • Relacions: resultat de comparar quelcom amb una altra cosa (anterioritat).
  • Modes: combinacions d’idees simples (gratitud).
  • Substàncies: combinacions d’idees de sensacions que l’enteniment uneix i acaba designant-les per un sol nom (poma).

Classificació de les qualitats:

• Qualitats primàries: formen part de les coses en sí mateixes (objectives). Aquestes representen el món tal com és (solidesa, número, extensió).
• Qualitats secundàries (o sensibles): no formen part dels objectes. Es formen a partir de com les primàries ens afecten als sentits (un daltònic no veu el mateix color que una altra persona, per tant, aquestes idees són subjectives).

Substàncies:

John Locke diu que la substància és una idea complexa, que imaginem o suposem. És el suport del conjunt d’idees simples. Nosaltres no percebem la substància en sí mateixa, sinó que observem les idees simples que formen aquesta substància (quan mirem una taula, no percebem la taula en sí, sinó que el que ens arriba és el color, la forma, la mida,...). Per això, Locke afirma que no podem saber realment si les substàncies existeixen, només ho podem suposar.

El “jo”:

El “jo” no és una substància (no pertany ni al cos ni a l’ànima, sinó a la consciència). També pertany a les experiències i a la memòria d’aquestes. “És impossible percebre sense percebre que percep”.

Coneixement:

• Intuïtiu: la ment no s’ha d’esforçar en demostrar o examinar res, és un coneixement immediat (com el coneixement del “jo”).
• Demostratiu: la ment ha de conèixer mitjançant el raonament i fent ús d’idees intermediàries, que resulten proves que no sempre són evidents i s’han de demostrar (Déu existeix ja que existeixo jo i l’Univers, i tot això ho ha creat).
• Sensible: mitjançant aquest pensament percebem el Món, causa desconeguda de les nostres idees. El món existeix perquè tenim idea, però nosaltres no coneguem les coses, sinó les idees d’aquestes; per això no podem tenir un coneixement evident del Món. Ofereix menor grau de certesa que els anteriors.