L'Empirisme de Locke: Graus del Coneixement, Substància i Identitat Personal

Els Graus del Coneixement segons Locke

Locke distingeix tres graus o tipus de coneixement, segons la claredat amb què el percebem:

• Coneixement Intuïtiu

  És aquell que es capta de forma evident i immediata, sense necessitat de proves. Per exemple: dos més tres són cinc, que el blanc és diferent del negre, o l’existència del propi jo o identitat personal.

• Coneixement Demostratiu

  És aquell que no es capta de forma immediata, sinó que s’hi arriba raonant, tot enllaçant coneixements intuïtius. Per exemple, l’existència de Déu seria d’aquest tipus, a la qual s’arribaria deduint que hi ha d’haver una causa de l’existència del món.

• Coneixement Sensitiu

  És el que ens diu que existeix un món exterior, del qual provindrien les sensacions. Locke argumenta que, com que les sensacions les captem passivament, hi ha d’haver un món exterior d’on provinguin, ja que no les crea la nostra ment.

  La crítica a l'escepticisme cartesià

  Enfront dels qui, com Descartes, posen en dubte l’existència del món exterior (perquè podríem estar somiant), Locke diu que és molt diferent somiar que ens trobem enmig del foc que ser-hi realment. És a dir, segons ell, els humans tenim una “clara consciència” que alguna cosa existeix realment.

La Idea de Substància

Segons Locke, la idea de substància (com per exemple la d’una bola de neu) és una idea complexa que formem a partir de la percepció repetida d’una sèrie d’idees simples de sensació que habitualment van juntes. Això ens porta a pensar que existeix un substrat o substància que les unifica, i de la qual en serien aspectes externs.

La Substància com a “No Sabem Què”

Però aquest substrat o substància no el percebem, ja que l'únic que percebem són les idees simples corresponents a les sensacions per separat. Per això, Locke diu que la substància és un “no sabem què”.

Només sabem que existeixen realment les qualitats primàries de la forma i el moviment. Cal destacar que la distinció entre “qualitats primàries” i “qualitats secundàries” ja l'havien fet Galileu i Descartes abans que Locke.

La Noció del Jo i la Identitat Personal

La noció de Jo o d'Identitat Personal es refereix a aquella realitat que constitueix la base de la nostra personalitat, que sempre seria la mateixa, al marge del que fem i del que ens passa al llarg de la nostra vida.

El Jo: Locke vs. Descartes

• Descartes: L'essència del jo és el pensament, que pot existir separat del cos.
• Locke: El pensament es va formant amb l'experiència dels sentits corporals; per tant, el cos és necessari per a la identitat personal.

En el cas del pensament, Locke especifica que hi ha d'haver:

• Consciència dels propis actes.
• Llibertat.
• Memòria.

En resum, segons Locke tenim una certesa intuïtiva de l’existència del nostre jo o identitat personal, la qual estaria formada pel nostre cos i el nostre pensament. De tota manera, Locke diu que el cos no és tan important com la ment per establir la identitat d'algú.

L'exemple del Príncep i el Sabater

Locke posa l'exemple que si la ment d'un príncep, conscient de ser-ho i que pensa com a tal, passés a habitar el cos d'un sabater, encara que la gent pensaria que es tracta d'un sabater, en realitat ell, interiorment, sabria que segueix sent un príncep. Això demostra que la consciència és la clau de la identitat personal.