Empirisme: Locke, Berkeley i Hume - Teories del Coneixement

Empirisme: Locke, Berkeley i Hume

La Naturalesa del Coneixement

Conèixer consisteix a adquirir idees. Les idees són continguts de la consciència o representacions mentals que es troben en el pensament. No totes les idees tenen la mateixa validesa. Algunes es corresponen amb la realitat, mentre que d'altres poden estar equivocades o ser producte de la nostra fantasia.

Racionalisme vs. Empirisme

Alguns autors d'aquesta època sostenen l'existència d'idees innates i s'inspiren en el model de coneixement que proporcionen les matemàtiques. Al continent europeu, es donava gran importància a l'especulació racional. En canvi, a les illes britàniques, el pensament es basava en el valor de l'experiència. Aquesta corrent filosòfica és coneguda com a empirisme, que sosté que l'experiència és el camí més adequat per a obtenir coneixements vàlids i fiables. Els empiristes prenen com a model les ciències naturals.

John Locke i la Teoria Empirista

John Locke va ser un dels defensors més importants de la teoria empirista del coneixement. Va negar l'existència d'idees innates. Explica la seva teoria mitjançant la comparació de la ment humana amb una tabula rasa (taules de cera per a escriure, sense cap informació). La teoria del coneixement de Locke afirma que totes les nostres idees provenen de l'experiència.

Classificació de les Idees segons Locke

• Idees de sensació: Continguts de la consciència que procedeixen de l'exterior.
• Idees de reflexió: Associades a l'experiència que tenim dels nostres processos psíquics interns.
• Idees simples: No es poden descompondre en d'altres de més simples; es presenten de manera elemental a la nostra ment.
• Idees complexes: Provenen de l'associació de diferents idees simples combinades.

Tipus d'Idees Complexes

• Idea de substància: Allò que sembla actuar com a suport d'un seguit de qualitats i que considerem que existeix per si mateix. Locke distingeix entre:
  • Qualitats primàries: Qualitats reals de les coses (forma, extensió, posició).
  • Qualitats secundàries: No pertanyen a l'objecte, sinó que són producte dels nostres sentits.
• Idees de mode: Idees complexes que no considerem que existeixen per si mateixes, sinó que es corresponen amb propietats de les substàncies. Exemple: la bellesa.
• Idees de relació: Provenen de la comparació entre idees diferents que connectem mentalment. La idea de relació més important és la idea de causalitat.

Tipus de Certesa

• Certesa intuitiva: Absolutament segurs i fonamentats en la intuïció.
• Certesa demostrativa: Podem deduir la necessitat a partir de la causalitat.
• Certesa empírica: Basada en el testimoni dels sentits.

George Berkeley i l'Immaterialisme

George Berkeley va aplicar els principis de l'empirisme, però la seva teoria contrasta vivament amb la de Locke. La seva filosofia està influïda directament per les seves profundes conviccions religioses. Pensava que les posicions dels filòsofs empiristes podien portar a l'escepticisme i a l'ateisme, i es va proposar combatre-les utilitzant els mateixos punts de partida. Berkeley nega l'existència de la matèria. El seu immaterialisme espiritualista sosté que només existeixen Déu, les ànimes i les idees.

David Hume i l'Anàlisi de les Percepcions

David Hume classifica les percepcions en impressions i idees. Les impressions procedeixen dels sentits i, per tant, són vives i intenses. Les idees són còpies afeblides de les impressions. Hi ha idees simples i complexes. Segons Hume, totes les nostres idees provenen d'impressions prèvies, seguint el principi de còpia.

Relacions d'Idees i Qüestions de Fet

• Relacions d'idees: Expressen la connexió que existeix entre idees diferents, de manera que són sempre veritables. Hume considera que la lògica i les matemàtiques tracten de relacions d'idees.
• Qüestions de fet: Són afirmacions sobre el món i la vida, de manera que per a saber si són certes hem de recórrer a l'experiència.

La Crítica de Hume a la Causalitat i la Substància

A partir dels principis empiristes, Hume va examinar la idea de causalitat, entesa com a connexió necessària entre dos fenòmens: causa i efecte. Segons Hume, no existeix connexió necessària entre causa i efecte. Aquesta relació només és una sensació que procedeix de l'hàbit generat en nosaltres per la repetició de moltes experiències semblants. Les lleis causals de la ciència són regles pràctiques de gran utilitat, però no podem demostrar-ne la veritat absoluta i definitiva.

Segons Locke, la substància és el suport de les qualitats que es poden percebre amb els sentits. Segons Hume, creure que existeixen substàncies exteriors i independents de nosaltres és només una suposició útil, no una certesa indubtable. En contrast amb Descartes, Hume creia que l'existència del jo individual no és una veritat indubtable, sinó només una creença útil.

Hume i la Crítica a la Metafísica

Per a Hume, l'argument ontològic (que conclou que l'existència de Déu és una veritat necessària que es deriva de la mateixa definició de divinitat) confon una qüestió de fet amb una relació d'idees. Segons Hume, no és possible demostrar l'existència de Déu creador tot raonant a partir del concepte de causalitat. La teoria del coneixement de Hume és un fenomenisme escèptic, perquè només podem tenir seguretat dels fenòmens que capten els nostres sentits. La crítica de Hume a la metafísica del seu temps no pretén qüestionar el valor de la ciència. Hume només aspira a recordar-nos que el saber científic no està format per veritats absolutes, sinó només per creences raonables.

L'Emotivisme Moral de Hume

Hume creia que l'ètica no està basada en la raó, perquè cap descripció sobre com són les coses no ens pot portar a les normes que ens diuen com haurien de ser. La teoria ètica de Hume, anomenada emotivisme moral, afirma que l'ètica no es basa en la raó, sinó en els sentiments. Hume pensava que tots els éssers humans participem d'una mateixa naturalesa, cosa que permet fonamentar normes ètiques de caràcter universal.