L'Empirisme de Hume: Coneixement, Causalitat i Substància

Concepció del Coneixement (I): Origen

Impressions

• Percepcions més vives (sentir calor o veure un color).
• Resultat del coneixement a través dels sentits (dades immediates, apareixen primer).
• Classificació:
  1. Procedeixen de l'experiència externa: sensacions.
  2. Procedeixen de l'experiència interna: emocions i passions.

Idees

• Menys vivacitat.
• Apareixen després (recordar aquella calor/color), dades mediades (origen: impressions).
• Són una còpia debilitada en el pensament de les impressions (Principi de la Còpia).

Concepció del Coneixement (II): Constitució

Memòria

• Ens permet transformar impressions en idees.
• Conserva impressions originals, però debilitades.
• Pot tornar a reproduir-les en la ment quan ja no hi són.
• Manté l'estructura i l'ordre de les impressions originals.

Imaginació

• Permet combinar idees simples en complexes.
• Pot ser voluntària o a l'atzar.
• Tendeix a unir idees amb les mateixes característiques.
• Força suau que fa que idees semblants s'uneixin entre elles (analogia amb la gravetat de Newton).

Principi de la Còpia

Criteri de veritat segons el qual, si volem determinar la validesa o realitat de qualsevol idea que posseeixi la nostra ment, hem de buscar la impressió de la qual procedeix. Si podem trobar-la, serà real (vertadera); si no, serà una ficció (falsa). Si es tracta d'una idea complexa, aquesta ha de ser resolta mitjançant descomposició en una sèrie d'idees simples, cadascuna de les quals ha d'aparèixer com a còpia d'una impressió.

Llei d'Associació d'Idees

Hume anomena lleis d'associació d'idees els principis que regeixen la combinació natural d'idees per part de la imaginació.

Aquestes lleis ens indiquen que unes idees tendeixen a unir-se de manera natural a unes altres quan són semblants entre si, quan apareixen en una contigüitat d'espai i temps o en una relació de causa i efecte.

La Substància i la Crítica Metafísica

Crítica dels Conceptes de la Metafísica

Plantejament general: la substància és:

• Una idea complexa formada per la imaginació mitjançant les lleis d'associació d'idees.
• Un nom (nominalisme) que designa una col·lecció d'idees simples unides per la imaginació (una fórmula d'economia mental).
• Com que no en tenim cap impressió: si existeix és incognoscible i indemostrable (escepticisme metafísic).

Metafísica Escolàstica i la Formació de la Idea de Substància

• La imaginació, portada per l'hàbit d'observar un conjunt de qualitats que apareixen en una contigüitat espai-temporal, les associa entre elles i les considera com una unitat, que reunim en el que anomenem objectes individuals.
• La imaginació, portada per l'hàbit d'observar les semblances entre els diferents objectes d'una mateixa classe, les associa entre ells i les considera com una unitat.

Comentari PAU: Substància i Jo Substancial

Els elements bàsics de l'empirisme de Hume: percepcions, impressions, idees; tota idea simple deriva d'impressions; tots els nostres pensaments depenen en darrer terme dels materials proporcionats per l'experiència.

El rebuig de les idees de substància i, en particular, d'un jo substancial: no hi pot haver impressions d'un jo substancial. La idea d'un jo substancial no té contingut.

Per tant, allò que anomenem ment és només un seguit d'estats mentals particulars, units per certes relacions de semblança, contigüitat i causalitat, sense que tinguem coneixement de cap substrat (de cap jo substancial) que tingui aquests estats.

La ment no és una substància, una cosa, que té pensaments i sensacions.

La ment simplement és la col·lecció d'aquestes percepcions, pensaments i sensacions.

No podem tenir cap idea de cap cosa que sigui una substància (i per tant, cap idea de la ment com a substància), perquè les idees deriven d'impressions, i no podem tenir cap impressió d'una substància.

Concepció del Coneixement (III): Tipus

Qüestió de Fet

Tipus de coneixement que només puc saber si és cert o no a través de l'experiència. Pensar el contrari no és impossible, per la qual cosa és un tipus de veritat contingent. D'aquest tipus de veritats basades en l'experiència, només en podem tenir una creença (mai una certesa total) basada en l'hàbit i el costum. Encara que no puguin ser universals ni necessàries, sí que tenen un avantatge: amplien el nostre coneixement en descriure'ns què passa al món.

Relació d'Idees

Tipus de coneixement establert per una «mera operació del pensament», és a dir, sense necessitat de recórrer a l'experiència. N'hi ha prou amb l'ús exclusiu de la raó i la utilització del principi de no-contradicció per poder comprendre si és certa o no la relació entre les idees que s'expressen. Com que pensar el contrari és lògicament impossible, són veritats universals i necessàries que ens proporcionen una certesa absoluta. No obstant això, no amplien el nostre coneixement, ja que fan referència a entitats de caràcter ideal que no existeixen en la natura.

Concepció del Coneixement (IV): Anàlisi de la Causa-Efecte

Examen PAU: Anàlisi de la Causalitat

• No podem provar res sobre el que passarà en el futur a partir, simplement, del que ha passat abans en el passat.
• Ens sentim empesos a creure que el futur serà com el passat; però això ho fem sols portats pel costum, no perquè hi hagi res que ens justifiqui en creure que serà així.

Prova

Determinats fets, o afirmacions, a partir dels quals es pot justificar una determinada creença (per exemple, la creença que una determinada afirmació és vertadera, o la creença que un determinat fet es dóna).

Costum

Allò que tenim tendència a fer perquè ja ho hem fet moltes vegades en el passat.

• Contextualitzar breument la qüestió a discutir: l'empirisme de Hume; el coneixement es basa en darrer terme en impressions; el problema de la causalitat: no hi ha impressions de cap connexió necessària, força o poder en les relacions causals.
• Creure que de les mateixes causes, en el futur, se seguiran els mateixos efectes que es van produir en el passat vol dir creure que la naturalesa és regular (que el futur s'assembla al passat).
• Explicar amb claredat i amb les pròpies paraules de l'alumne/a l'argumentació de Hume, segons la qual:
  • No podem justificar la creença que el futur serà com el passat (és a dir, que la naturalesa és regular):
  • Per a justificar-ho, ho hauríem de fer o amb una prova a priori (una demostració), o amb una prova basada en l'experiència.
    • No ho podem justificar amb una prova a priori: sabem que és possible (almenys lògicament) que la naturalesa en el futur no sigui com en el passat (això ho sabem perquè podem concebre sense contradicció que el futur no fos com el passat). I allò que és possible no es pot provar mai que sigui fals amb una demostració a priori. Per tant, no podem donar una demostració a priori que la naturalesa en el futur hagi de ser com era en el passat.
    • Tampoc no ho podem provar amb un argument basat en l'experiència: per fer-ho hauríem de basar-nos en allò que hem observat fins ara, per concloure com seran les coses en el futur. Però que sigui legítim fer això és, justament, el que volem provar. Voler donar una prova basada en l'experiència ens faria caure, doncs, en la circularitat.
  • Per tant, quan donem per descomptat que el futur serà com el passat ho fem sense cap mena de prova.
• Com diu la frase objecte de la pregunta, haver tingut l'experiència que una cosa ha passat moltes vegades en el passat de certa manera, no ens serveix per a poder concloure justificadament que tornarà a passar d'aquella mateixa manera en el futur. Per a fer-ho hauríem d'estar assumint que la naturalesa és regular i, ja hem vist a (iii), que no tenim cap manera de justificar que sigui legítim assumir això.
• Cal tenir en compte que l'argumentació de Hume que hem exposat a (ii) és complexa, i per tant serà especialment meritori que l'alumne/a en mostri comprensió.

Un Altre Examen: La Causalitat i el Poder

Hume esmenta que quan una cosa en causa una altra, comunament es considera que hi ha una connexió necessària entre causa i efecte, i que la causa té un «poder» que és responsable que es produeixi l'efecte.

No tenim impressions de res que vagi més enllà del fet que la causa i l'efecte es donen l'una al costat de l'altre, en l'espai i en el temps. No tenim cap impressió, en particular, de cap «poder».

Hume conclou amb una dicotomia; com que no tenim cap impressió d'energia o de poder, aleshores o aquests termes (energia i poder) no signifiquen res, o és que fan referència simplement a allò de què sí que tenim impressions: el fet que el nostre pensament, simplement per l'hàbit, tendeix a passar de la causa al seu efecte habitual.

Contigüitat

Que estan junts en l'espai, que un té lloc just al costat de l'altre.

Impressions

Allò que es presenta de forma immediata a la ment.

• Els trets bàsics de l'empirisme de Hume. El coneixement es basa en darrer terme en impressions.
• No hi ha impressions de cap connexió necessària, poder, força o energia en les relacions causals.
• No estem, doncs, justificats a creure que hi ha connexions necessàries.
• Rebuig de la noció de causalitat. No hi ha raons per creure en connexions necessàries:
  • La seva existència no es pot justificar ni a partir d'una demostració a priori.
  • Ni tampoc es pot justificar a partir de l'experiència (intentar fer això seria circular).
• L'única explicació de per què creiem que la causa té un «poder» que li fa produir l'efecte és simplement que el nostre pensament es veu empès, només per l'hàbit, a passar de la causa a l'efecte.