L'Empirisme i el Contractualisme Social

La Resposta empirista:

La Resposta empirista: Davant d'uns problemes i interessos semblants (sobretot justificar i fomentar el coneixement humà), els filòsofs anglesos donaran una resposta diferent de la racionalista, una resposta que es coneix amb el nom d'empirisme. Per empirisme entenem el corrent filosòfic que es desenvolupa en els segles XVII i XVIII a les illes Britàniques. Tot i que hi hagi força diferències entre uns representants i uns altres, podem considerar que el moviment es caracteritza bàsicament per defensar que, en el procés de coneixement, la raó no és omnipotent. A diferència del que defensaven els racionalistes, la raó la conceben supeditada i limitada per les dades sensorials, és a dir, per l'experiència.

Característiques comunes dels pensadors empiristes:

• Supremacia de l'experiència: L'experiència és la font fonamental del coneixement, tot el que podem conèixer en prové. Per tant, el criteri de veritat i el límit fins on pot accedir la raó humana. Més enllà de les dades i la informació dels sentits ens proporcionen, la raó no hi té res a fer. Tot i valorar la funció i importància de la raó en el procés de coneixement, se supedita la seva capacitat a l'experiència.
• Negació de l'existència d'idees innates: La ment humana està inicialment buida, és com un full en blanc on no hi ha res escrit. Per tant, depenem completament de la informació sensorial proporcionada pels sentits. L'innatisme, per tant, és fals: tot coneixement és adquirit.
• Interès per l'estudi del coneixement humà.
• Dificultat o impossibilitat d'una metafísica: Els empiristes constaten les dificultats per obtenir un coneixement metafísic vàlid. Alguns pensadors, fins i tot, en neguen la possibilitat.
• Ciències experimentals com a model: Els empiristes es fixen sobretot en el recurs a l'observació i l'experimentació de ciències com la metafísica.

El contractualisme social:

En el segle XVII, esdeveniments històrics com ara les guerres i els conflictes religiosos feien difícils de justificar la concepció divina del poder, a més l'aparició d'una nova classe social, la burgesia, la qual es reivindicava per la igualtat, en aquest context apareix la teoria del contracte social, segons la qual l'estat i el poder són fruit d'un pacte o contracte entre tots els membres racionals i lliures que formaran la comunitat, decideixen lliurement de crear i construir un Estat i sotmetre's a canvi de protecció a la seva autoritat, cal tenir present que aquest pacte que d'escru l'origen del poder és una metàfora filosòfica per remarcar el caràcter convencional i humà de la societat i l'autoritat.

HOBBES: El contracte social:

La teoria política de Hobbes: el poder no té un origen diví sinó que prové de la voluntat dels éssers humans. Aquest replantejament polític és consequència d'una nova concepció de l'ésser humà. Segons Hobbes, els éssers humans són essencialment iguals i no han nascut predeterminats per a dur a terme tasques diferents en funció d'aptituds diferents. Els homes, en conjunt, tots tenen similars possibilitats d'aconseguir els seus objectius. Aquesta igualtat, unida al natural egoisme humà, farà pensar a Hobbes que la vida sense una autoritat ferma i temuda seria un autèntic infern, ja que tots esdevindrien un perill per a tots.

PROCES: L'estat de Naturalesa:

Seria la situació en què es trobaria l'ésser humà abans de conviure en societat. L'home viuria amb completa llibertat i igualtat, i no existirien les lleis ni l'autoritat, per la qual cosa tothom tindria dret a tot. A causa de l'egoisme i de la manca de frens, l'home esdevindria un llop per a l'home mateix i l'estat de naturalesa es convertiria en un estat de guerra generalitzada i constant.

Pacte:

La mateixa raó humana i el desig de viure en unes condicions més propícies empenyen els homes a renunciar a la llibertat i a pactar una forma de vida més repressiva però més segura. Així, de manera voluntària, els homes pacten amb els altres homes un contracte per mitjà del qual es traspassa tot el poder a un tercer que esdevindrà sobirà, a qui tothom se sotmetrà a canvi de protecció. La por dels altres, dels seus atacs i agressions, fa que l'ésser humà abandoni l'estat de naturalesa i es civilitzi.

L'estat o Leviatan:

Aquest pacte, que de manera interessada i voluntària fan tots els homes, constitueix l'origen de l'Estat. Del contracte en sorgeix un sobirà que acapara el poder. En realitat, el sobirà ha de ser necessàriament un monarca personal, però inevitablement el seu poder ha de ser absolut. Només en el cas que el sobirà sigui incapaç d'acomplir la funció per a la qual se li han donat tots els poders, els súbdits tindran el dret de trencar el pacte i enderrocar-lo.

HUME:

L'origen de les nostres idees: Per a Hume, tots els nostres continguts mentals són percepcions. I totes les percepcions provenen de l'experiència, ja que no hi ha cap idea ni representació mental que sigui prèvia a aquesta. L'innatisme és fals. Hume no vol donar per fet que les nostres percepcions siguin representacions del món. Per aquest motiu, les classifica, segons el grau de vivacitat, en dos tipus: impressions i idees. Les impressions són les sensacions immediates de l'experiència: imatges, passions i emocions. Les idees, en canvi, són imatges o copies difuses de les impressions. Són productes de la imaginació i la memòria que no aconsegueixen imitar el grau d'intensitat dels originals.

Les nostres percepcions, a més de distingir-se en impressions i idees, es poden classificar segons altres criteris. Així, segons la seva procedència, les percepcions poden ser: Percepcions de sensació: Són les que provenen dels sentits externs. Percepcions de reflexió: Són estats exclusivament mentals, com l'avorriment que ens produeix esperar l'autobús.

Segons la seva composició, les percepcions es divideixen en: Simples: No es poden dividir en unes altres de més petites. Complexes: Es poden distingir i dividir en altres percepcions més simples, per exemple, la percepció d'una rosa vermella es descompon en altres més simples: olor, tacte, color...