Empirisme i coneixement humà: Hume vs. Descartes i Plató

1. Anàlisi d'un text sobre el poder legislatiu

a) Resum del text

El text argumenta que el poder legislatiu no ha de violar les normes fonamentals de la societat. Si els legisladors intenten menystenir la propietat del poble o sotmetre els individus a l'esclavitud, es genera un estat de guerra. En aquest cas, la població recupera el dret a restaurar la seva llibertat i a designar un nou òrgan legislatiu que garanteixi la seva seguretat. El text destaca la importància de la llibertat i els drets del poble per sobre del poder legislatiu, i conclou que la població té el dret i la responsabilitat de salvaguardar aquesta llibertat.

b) Definició de "Poder legislatiu"

Poder legislatiu: Capacitat de l'òrgan o institució responsable de promulgar les lleis d'un país o organització, dins del sistema de separació de poders.

c) Interpretació del text de John Locke

En aquest passatge, John Locke defensa que el poder legislatiu ha de salvaguardar la propietat i la llibertat del poble. Si transgredeix aquesta norma, entra en un estat de guerra amb la població, que recupera el dret a la seva llibertat original. Segons Locke, la legitimitat del poder polític rau en el consentiment del poble, i el poder legislatiu no pot actuar en contra dels seus interessos. Si ho fa, els ciutadans poden retirar el poder atorgat i establir un nou legislador que garanteixi els seus drets naturals.

Locke sosté que els ciutadans tenen drets naturals, com la propietat i la llibertat, que preexisteixen als governs i que aquests han de preservar. Si el govern no ho fa, els ciutadans tenen el dret de rebel·lar-se. En conclusió, Locke afirma que el poder legislatiu ha de ser responsable davant del poble i vetllar per la protecció dels seus drets. Si no ho fa, el poble pot retirar el poder concedit i establir un nou legislador.

3. Hobbes i l'estat de naturalesa

Hobbes sosté que en l'estat de naturalesa, sense autoritat ni lleis, els individus viuen en guerra constant, on tothom té dret a tot i no existeixen justícia ni injustícia. Només quan els individus renuncien a part de la seva llibertat i cedeixen el seu poder a un estat sobirà, s'estableix una societat ordenada on les idees de bé i mal, justícia i injustícia, adquireixen significat.

Per tant, Hobbes argumenta que aquestes nocions no són intrínseques a la naturalesa humana, sinó convencions socials que emergeixen en una societat organitzada sota una autoritat legítima.

4. Locke i la llibertat religiosa

John Locke no defensaria la imposició d'una religió per part de l'Estat, ja que defensava la llibertat de pràctica religiosa sense interferències estatals ni discriminació. És més coherent afirmar que Locke defensava la neutralitat de l'Estat en matèria religiosa, sense promoure cap religió específica, i garantint la llibertat religiosa per a tots els ciutadans.

5. Crítiques de Hume a la "res extensa" de Descartes

Hume va criticar la teoria de la res extensa de Descartes, que sosté que l'essència de la matèria es troba en la seva extensió a l'espai. Hume argumentava que aquesta noció era una construcció artificial sense correspondència amb la realitat. Segons ell, les nostres idees sobre les propietats físiques dels objectes, com l'extensió i la forma, neixen de les nostres percepcions sensorials, però no tenen un referent real.

A més, Hume va sostenir que l'extensió a l'espai no és una propietat intrínseca de la matèria, sinó una qualitat que li adjudiquem basant-nos en la nostra experiència. Per exemple, si el coronavirus no posseeix extensió, això no implica la seva inexistència; simplement, la noció d'extensió no és aplicable a aquesta partícula.

6. L'ètica de Hume i les idees platòniques

L'ètica de Hume s'oposa a l'existència de les idees platòniques, ja que Hume rebutja l'existència d'idees abstractes o universals com a entitats reals i independents. Segons Hume, totes les nostres idees tenen origen en les impressions rebudes del món exterior.

Hume argumenta que les idees no existeixen per elles mateixes, sinó que es generen a partir de les impressions derivades de les experiències sensorials. Així, les idees no tenen realitat independent, sinó que són construccions mentals emergents de les nostres vivències.

En canvi, Plató defensa que les idees són entitats reals i independents que existeixen en un món separat del món sensible. Per a Plató, aquestes idees constitueixen el model per al món sensible i representen les autèntiques realitats.

Hume sosté que les idees no són la font de la veritat, en contrast amb Plató. Segons Hume, la veritat només es pot conèixer a través de l'experiència, no mitjançant la raó o les idees abstractes.

7. Anàlisi d'un text sobre el costum segons Hume

a) La importància del costum

En aquest text, Hume defensa que el costum és la principal guia de la vida humana, ja que només a través d'aquest podem preveure que en el futur es repetiran fets similars als que hem experimentat en el passat. Sense el costum, la nostra capacitat de conèixer qüestions de fet o d'adequar els mitjans als fins seria limitada.

b) Exemple de la compra de peix

Aquest exemple il·lustra la idea central del text. Imaginem una persona que vol comprar peix en una peixateria. Sense el costum, aquesta persona estaria desorientada, sense saber com arribar a la peixateria, com entrar-hi i com demanar el peix. Gràcies al costum, la persona ha après els passos habituals: caminar fins a la peixateria, obrir la porta i demanar el producte. El costum permet a aquesta persona emprar les seves capacitats naturals per aconseguir un resultat específic, en aquest cas, comprar peix. L'exemple destaca com el costum és essencial per dur a terme accions quotidianes i assolir objectius.

c) Definició de "Qüestions de fet"

Qüestions de fet: Coneixements que es fonamenten en l'experiència i l'observació, sent contingents i probables, i obertes a la possibilitat de ser negades.

d) Hume vs. Descartes i Plató

El raonament de Hume destaca que la nostra comprensió del món es limita a les impressions sensorials i les idees que se'n deriven, negant la possibilitat de certesa metafísica defensada per Descartes. Hume ressalta la importància del costum com a guia fonamental, oposant-se a la visió cartesiana que creia en el coneixement segur independent de les experiències.

El text també exposa la postura de Hume sobre les idees innates, afirmant que totes provenen d'impressions sensorials, rebutjant així la teoria platònica d'idees universals i atemporals innates en la ment humana. En conjunt, el text reflecteix la postura escèptica i empirista de Hume, que qüestiona les concepcions metafísiques i racionalistes de Descartes i Plató.