Emocions i factors determinants de la personalitat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,38 KB
Les emocions, estats emocionals
Una emoció és un estat afectiu (conjunt de funcions psicològiques que s'expressen en el comportament) que experimentem, una reacció subjectiva davant diferents estímuls o situacions, que ve acompanyada de canvis orgànics d'origen innat, influïts per l'experiència.
Cada individu experimenta una emoció de forma particular, depenent de les seves experiències anteriors, aprenentatge, caràcter i de la situació concreta. Algunes de les reaccions fisiològiques i comportamentals que desencadenen les emocions són innates, mentre que unes altres poden adquirir-se.
Les categories bàsiques de les emocions són: Por, Sorpresa, Aversió, Ira, Tristesa, Alegria
Factors determinants de la personalitat:
La personalitat és la suma de temperament i caràcter en una sola estructura. És molt difícil distingir entre els trets temperamentals i els caracterials, per la qual cosa és preferible parlar únicament de personalitat.
Elements que influeixen en el desenvolupament de la personalitat:
- L’herència biològica, que fa referència a les característiques innates dels individus.
- El medi físic, relacionat amb el clima i la geografia.
- La cultura, adquirida mitjançant la socialització.
- L’experiència del grup de què forma part, que pot condicionar inevitablement la personalitat del subjecte.
- L’experiència individual, sempre única i irrepetible.
La personalitat té 4 factors bàsics d'origen hereditari i ambiental que la determinen: Condició física, temperament, caràcter moral i intel·ligència
La constitució física
Conjunt de característiques morfològiques, fisiològiques i bioquímiques que caracteritzen a un individu. La constitució física és fonamentalment heretada, però es troba exposada a factors que poden modificar el seu desenvolupament, produint canvis temporals o definitius; malalties, deficiències alimentoses, tensions, estrès, activitat física... Diferents recerques han revelat la influència de la constitució física en la personalitat i comportament de l'individu.
El caràcter moral
Conjunt de principis que defineixen els nostres actes. Aquests principis conformaran els trets de la persona: l'amabilitat, lleialtat, honestedat, falsedat, fidelitat...
La intel·ligència
És la capacitat d'adaptar-se (entendre) a situacions noves amb rapidesa i resoldre amb èxit els problemes en elles implícits.
Motivacions secundàries de l’activitat física
- La motivació vers l’èxit: Els subjectes amb la necessitat de fer-ho bé, d’afirmar-se personalment i socialment.
- La motivació a l’afiliació: Es manifesta amb la necessitat que tenen tots els individus d’associar-se a un grup, on es pugui complir una funció, adquirir una identitat i ser reconegut com a membre d’un conjunt organitzat.
- La motivació estètica: L’harmonia del cos i no pas en el seu possible rendiment.
- Les motivacions compensatòries: Compensatòries de necessitats psicològiques. Com: Sentiments d’inferioritat. El tímid, l’insegur. El desig d’assemblar-se tant com sigui a models, força, agressivitat, herois.
Què motiva a l'individu en l'esport? Si no són esportistes
- Millorar i aprendre esports - Autocontrol - Recrear-se
- Estar en forma, Salut - Aconseguir fama, reconeixement, popularitat
- Fer amics, Formar part d'un grup - Alleujar tensions
- Experimentar l'emoció de la competició - Desig de vèncer
Per motivar correctament el responsable ha de:
– Conèixer i interessar-se per les persones, les seves necessitats i interessos...
– Tenir clars i exposats els objectius i metes i mantenir informada a la persona, no ignorar-la
– Capacitat de convèncer de realitzar un esforç, estimular...
– Indicar-li els millors hàbits o estratègies per aconseguir realitzar una tasca
– Realçar el positiu de la persona
– Desenvolupar el sentit de responsabilitat de la persona
– Usar incentius
– Tenir en compte els factors i situacions personals i ambientals
– Estimular la curiositat
– Usar la competitivitat i la cooperació segons convingui
– Escollir activitats adequades
– Donar importància a les millores petites
La competitivitat:
Esforços i disputes de persones per dominar en una tasca. Entesa educativament, ha de ser un mitjà per desenvolupar les relacions i capacitats i dependrà de la forma positiva o no que competim que la competència beneficiarà la nostra vida; ha de ser amb valors, regles, i models de conducta que li fan desenvolupar a l'ésser humà, un profund sentit de dignitat i equilibri.
Característiques de la competitivitat:
– S'orienta cap a un objectiu– La interacció entre les parts contendents és negativa– Hi ha regles que són fixades per la institució i unes altres que poden ser fixades pels participants
Principals avantatges de la competició:
– Millora el nostre esforç i eficàcia– Millora i posa a prova els nostres recursos enfront dels del contrincant– En equip produeix cooperació entre els seus membres– Millora la autoestima
Principals inconvenients:
- Pot reforçar processos com l’individualisme i l'agressivitat
- Pot provocar la disminució de l'autoconfiança (per pressió, sentir-se inferior ...)
A un nen petit, després d’un partit no preguntar qui ha guanyat, preguntar: t’has divertit, has millorat la tècnica...
L'activació
Comprèn des del somni més profund fins a un estat de màxima excitació. En el context de l'esport, sembla més apropiat situar aquest continu tenint en compte, únicament, l'experiència dels esportistes en estat de vigília, de manera que l'extrem inferior correspongui, simplement, a un estat de calma en el qual l'excitació es trobi absent
Tipus d'activació
- Activació positiva: Si el nivell d'excitació en el qual ens trobem ens fa sentir enèrgics, vigorosos, animats, atents, decidits, actius, desbordants, etc.,
- Activació negativa per excés. Si el nivell d'excitació ens fa sentir ansietat, tibants, inquiets, agitats, intranquils, alterats, etc.,
- Activació negativa per defecte: El nivell d'excitació és mínim o escàs ens sentim desmotivats, distrets, poc atents, no li donem a l'importància suficient a l'esdeveniment o les accions que anem a realitzar.