Què són les Emocions: Concepte, Funcions i Procés Emocional

Concepte d'emoció

L'emoció és un procés psicològic adaptatiu, que té com a finalitat reclutar i coordinar la resta de processos psicològics quan determinades condicions ambientals exigeixen una resposta ràpida i efectiva per ajustar-se als canvis produïts en el medi.

Funcions adaptatives

Dirigeix la conducta (acostant o allunyant) cap a un objectiu determinat. Plutchik (1980) destaca vuit funcions principals de les emocions i advoca per establir un llenguatge funcional que identifiqui cadascuna d'aquestes reaccions amb la funció adaptativa que li correspon:

• Por: protecció
• Ira: destrucció
• Alegria: reproducció
• Tristesa: reintegració
• Confiança: afiliació
• Fàstic: rebuig
• Anticipació: exploració
• Sorpresa: exploració

Funcions socials

L'expressió de les emocions permet als altres predir el nostre comportament. Izard destaca diverses funcions socials de les emocions, com són:

• Facilitar la interacció social.
• Controlar la conducta dels altres.
• Permetre la comunicació dels estats afectius.
• Promoure la conducta prosocial.

Funcions motivacionals

Una conducta «carregada» emocionalment es realitza de forma més vigorosa. Com hem comentat, l'emoció té la funció adaptativa de facilitar l'execució eficaç de la conducta necessària en cada exigència. D'altra banda, dirigeix la conducta, en el sentit que facilita l'acostament o l'evitació de l'objectiu de la conducta motivada en funció de les emocions que experimentem.

El Procés Emocional

1a fase: Avaluació valorativa

Aquesta fase implica valorar:

• L'agradabilitat intrínseca: es determina si un estímul és agradable o desagradable.
• La valoració de la significació: es valora si la situació és rellevant per a la necessitat de la persona (rellevància), si les conseqüències que podem obtenir són concordants amb les metes o plans i, finalment, si la situació requereix una resposta urgent per la nostra part (urgència).
• Valoració de l'afrontament: es determina la capacitat de resposta que té la persona, i particularment, el grau de control sobre la situació, la capacitat o poder per canviar o evitar les conseqüències a través de la confrontació o la fugida i el potencial per ajustar-se a les conseqüències finals mitjançant una reestructuració interior (ajust). Per fer aquesta valoració, determinem qui és el responsable del desencadenant emocional (agent) i la causalitat de l'esdeveniment (motiu).
• Les normes: es determina si la situació o acció és conforme a les normes socials, convencions culturals o les expectatives de les persones significatives per a nosaltres (normes externes), i també la conformitat amb les normes que formen part del nostre autoconcepte (normes internes).

2a fase: Activació emocional

L'activació emocional implica diferents efectes:

• Experiència subjectiva: sensacions o sentiments que produeix la resposta emocional. Valorem el nivell d'agradabilitat-aversió de la situació (activació-relaxació; control-descontrol emocional).
• Expressió corporal: es refereix a la comunicació i exteriorització de les emocions mitjançant l'expressió facial, els canvis posturals, l'entonació de la veu i altres senyals (comunicació no verbal).
• Afrontament: l'afrontament es refereix als canvis comportamentals que produeixen les emocions, és a dir, les accions observables. Aquest tipus d'afrontament (afrontament primari) té un fort component innat i forma part del repertori conductual de cada espècie.
• Suport fisiològic: És l'activació del SN central, SN perifèric i hormonal. A cada emoció li correspon un patró específic d'activació fisiològica (energia requerida, grups musculars implicats, neurotransmissors o hormones).

3a fase: Regles de desplegament (Aprenentatge i Cultura)

Les regles de desplegament són adquirides al llarg del procés de socialització, dins d'un context cultural o vivencial determinat. És el segon filtre que controla la manifestació de les emocions.

Els mecanismes socioculturals de control emocional actuen de forma immediata sobre tots els efectes que configuren la resposta emocional (inhibició o exacerbació). És una reacció més guiada per avaluacions conscients i deliberades, una segona línia d'acció.