Emèrita Augusta i Tàrraco: Joies de la Hispània Romana

El Mausoleu de Centcelles

El mausoleu de Centcelles, inicialment una vil·la romana i posteriorment un monument funerari, destaca per la seva estructura circular de 13 metres d'alçada. La seva cúpula, revestida amb mosaics, presenta diverses escenes de caça, bíbliques i figures de les quatre estacions.

Museus Arqueològics de Tarragona

Tarragona compta amb tres museus que exposen les troballes arqueològiques de la ciutat antiga:

• Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

  Recull i exposa els testimonis arqueològics de l'antiga Tàrraco.

• Museu d'Història de Tarragona

  Ubicat al Pretori romà, recull l'evolució històrica de la ciutat des de l'època romana fins a la fi de l'Edat Mitjana.

• Museu i Necròpolis Paleocristiana

  Amb més de 2.000 inhumacions datades entre els segles III i VII dC, exposa aixovars funeraris, mosaics sepulcrals, làpides i sarcòfags.

Emèrita Augusta (Mèrida)

Fundada l'any 25 aC per l'emperador August, Emèrita Augusta (actual Mèrida) era un assentament per a soldats romans veterans (emeriti). El nom també ret homenatge a l'emperador. La seva ubicació estratègica a la vora del riu Guadiana (Anas), amb una illa central que facilitava la construcció d'un pont, la connectava amb importants vies de comunicació com la Via de la Plata, que unia la ciutat amb Asturica Augusta (Astorga). La seva situació, envoltada de turons, li proporcionava protecció natural.

Amb aquestes condicions favorables, Emèrita Augusta va créixer fins a tenir 50.000 habitants i es va convertir en la capital de la Lusitània, una de les tres províncies de la Hispània romana en temps d'August. Amb l'estatus de colònia, es regia per les mateixes lleis que Roma.

Característiques i Edificis d'Emèrita Augusta

La ciutat presentava una planta hipodàmica, amb dos carrers principals: el cardo i el decumanus, que organitzaven la resta de la ciutat. Una muralla de traçat irregular, amb torres de defensa circulars, protegia la ciutat dels pobles indígenes. La muralla comptava amb quatre portes d'entrada, corresponents a les sortides dels dos carrers principals. Paral·lels al cardo i al decumanus, la resta de carrers distribuïen la ciutat en forma de quadrícula.

Emèrita Augusta tenia dos fòrums:

• Fòrum Provincial

  Accessible per l'Arc de Trajà i recobert de marbre, albergava els edificis administratius de la província i les restes d'un temple dedicat al culte imperial, datat a la segona meitat del segle I dC.

• Fòrum Municipal

  Situat a la intersecció dels dos carrers principals i pavimentat amb lloses de marbre, s'hi resolien els assumptes locals. Comptava amb una basílica per a afers judicials i un temple, erròniament anomenat "Temple de Diana", que es creu que estava dedicat al culte imperial.

La prosperitat de la ciutat es reflecteix en les restes de grans domus senyorials, com la Casa de l'Amfiteatre, amb un peristil de 18 columnes i un pou central. Les habitacions principals i els passadissos estaven pavimentats amb mosaics amb dibuixos geomètrics, escenes de verema i marines. A principis del segle IV dC, la casa va ser abandonada i es va convertir en una necròpolis.

Situada extramurs, la Casa del Mitreu destaca per l'atri central amb columnes i compluvium, una obertura al sostre per recollir l'aigua de pluja que anava a parar a l'impluvium, un dipòsit recobert de marbre. Una habitació amb un mosaic cosmològic representa la concepció i l'evolució del món. La domus també tenia termes privades amb un caldarium decorat amb mosaics geomètrics i florals, i unes estances subterrànies, utilitzades com a dormitoris d'estiu, amb magnífiques pintures murals.

Com a ciutat important, Emèrita Augusta comptava amb un teatre, un amfiteatre i un circ situat extramurs.