Emerita Augusta: Història, Monuments i Infraestructura Romana

Emerita Augusta: Fundació i Estratègia (25 aC)

Emerita Augusta va ser fundada per August entorn de l'any 25 aC a la província de Lusitània. L'objectiu principal era assentar els legionaris més veterans de les guerres contra els càntabres i els asturs.

La seva ubicació era clau: en una vall favorable per travessar el riu Guadiana i punt de trobada entre dues vies principals: la Via de la Plata i la que unia Complutum amb Olisipo. Això la va convertir en un nus de comunicacions de tot l'occident de la península Ibèrica. El territori era ric en recursos naturals, matèries primeres, terra per al cultiu, boscos i aigua. Emerita es va transformar durant segles en una esplèndida ciutat monumental amb tots els edificis, espais i serveis propis d'una urbs romana.

Desenvolupament Tardo-Romà i Època Visigoda

Des de finals del s. III fins al s. IV, la ciutat va experimentar un renovat desenvolupament gràcies a la reforma administrativa de Dioclecià, que la va convertir en capital de la diòcesi de les Hispànies i en una de les ciutats més importants de totes.

Al s. V, els germànics van lluitar per apoderar-se de la ciutat. A mitjans del s. VI, Emerita esdevé capital del regne visigot, però posteriorment la capital es va traslladar a Toledo. Des de llavors, la presència de bisbes va implicar un impuls constructiu de clara significació cristiana, amb la construcció de:

• Basíliques i monestirs
• Escoles i hospitals

Els Grans Monuments Públics d'Emerita

Fòrums i Centres Administratius

La ciutat disposava de dos fòrums: un per a la ciutat (el Fòrum Principal) i l'altre per a la província (el Fòrum Provincial).

Teatre i Amfiteatre

El teatre i l'amfiteatre formen un conjunt construït segons un únic projecte sobre el mateix turó, sobre el qual recolzen les seves respectives graderies.

• El Teatre: És l'edifici més ben conservat i més gran. La seva càvea tenia capacitat per a 6.000 espectadors i fou reformat en diverses ocasions.
• L'Amfiteatre: És de dimensions considerables. La seva estructura és l'habitual, amb una càvea per a 15.000 espectadors i unes fossae en forma de creu.

El Circ Romà: Espectacles de Masses

El circ fou construït fora de la muralla, al fons d'una vall, en el pendent de la qual es recolza un dels costats de la graderia, amb capacitat per a uns 30.000 espectadors. Les seves proporcions són notables i la seva estructura és excepcionalment visible. En l'extrem oest es trobava la monumental Porta Pompae, d'on sortien les desfilades, i a banda i banda, els carceres (les cotxeres).

Trama Urbana i Domicilis Privats

La trama urbana formava la retícula pròpia de les fundacions romanes a partir del Decumanus i el Cardo. Encara és possible contemplar restes de carrers i domus (cases). Les més famoses, per ser molt grans i luxoses, són la Casa de l'Amfiteatre i la Casa del Mitreu. El Decumanus Maximus desembocava en la porta que donava al pont sobre el Guadiana.

Infraestructures Hidràuliques Essencials

Pel que fa a les infraestructures hidràuliques, es conserven algunes restes a l'interior de la ciutat, sobretot dels aqüeductes que portaven aigua a la ciutat. Un dels més destacats és l'Aqüeducte dels Miracles. Dos dels aqüeductes prenien l'aigua dels embassaments propers de Proserpina i de Cornalvo.