L'Emergència de la Societat Urbana i Industrial al Segle XIX

Una Societat Urbana i Industrial

La nova societat es va formar als països industrialitzats i es definia per la concentració progressiva de la població en ciutats i el predomini creixent de l'activitat industrial en l'economia. Aquest fenomen es va observar a Europa, Amèrica, regions del centre de Rússia i el Japó. La ciutat es va convertir en el centre neuràlgic de la nova societat.

Al llarg del segle XIX, les fàbriques, la burgesia dels negocis i la indústria, el món obrer, la nova moda i les noves pautes socials van tenir com a resultat la configuració de la ciutat. El món de la indústria va ser un món de ciutats que van créixer molt ràpidament. Aquest creixement va ser d'un 18% en poc temps. El primer país a experimentar aquest canvi va ser el Regne Unit. Londres també va ser un clar exemple d'aquesta transformació, convertint-se en la ciutat més poblada del món.

Aquest creixement tan immens va ser el resultat de l'èxode rural i l'elevada natalitat. Altres ciutats europees com Birmingham, Brussel·les, Glasgow, Milà, París o Viena van experimentar un procés similar. El procés urbanitzador es va accelerar a mitjans del segle XIX. Aquest gran accelerament, però, va provocar misèria. Els obrers arribats del camp vivien en barris marginals de la perifèria, al costat de les indústries, i no tenien els serveis mínims.

La Societat Industrial i la Modernització

El procés modernitzador de la població va anar unit a la industrialització. La modernització va intrínsecament lligada al procés d'industrialització. Per això ens referim a la nova societat amb el terme industrial, perquè aquesta característica definia tots els seus elements. Però això no vol dir que la industrialització afectés totes les regions per igual, ni que en els països industrialitzats tota la població es dediqués a la indústria.

A mitjans del segle XIX, convivien als diferents països d'Europa tres tipus de societats, unes més avançades que altres:

• Societats Rurals Tradicionals

  En aquesta societat, la major part de la gent es dedicava a l'agricultura. Altres grups importants eren comerciants, artesans i professionals liberals. Aquesta societat va continuar vivint sense gaires canvis en uns quants estats del continent, fins i tot en alguns països on ja havien començat el procés d'industrialització. Aquest model estava present a Itàlia, Portugal i Espanya.

  Els camperols podien ser petits propietaris de terres i cultivar per a ells, o bé arrendataris i jornalers que cultivaven terres d'altres. Un petit grup de terratinents posseïa la majoria de la terra i dominava el poder social, econòmic i polític. Aquests terratinents pertanyien a la noblesa des de mitjans del segle XIX, o a la burgesia enriquida que havia comprat terres amb l'objectiu d'imitar la vella noblesa.

• Societats Rurals Evolucionades

  L'activitat bàsica era l'agricultura de mercat o comercial, afavorida pel creixement demogràfic i urbà, que potenciava la demanda contínua d'aliments. La societat apostava per la tecnificació agrícola amb l'objectiu d'augmentar la productivitat.

  Les terres pertanyien als nobles, la gran burgesia agrària i els camperols rics. Treballaven per a ells els arrendataris, els obrers agrícoles i els criats, en les feines del camp i de casa. Aquestes societats estaven presents a Anglaterra.

• Societats Urbanes

  Aquestes societats ja havien experimentat el procés d'industrialització i l'èxode rural, és a dir, eren les zones més industrialitzades i desenvolupades. La societat urbana es va desenvolupar a les zones econòmiques més actives del Regne Unit, França, els Països Baixos i el nord d'Itàlia.

  En aquestes societats hi havia els tres grups de la societat de classes: la burgesia industrial, les classes mitjanes i una gran majoria de població proletària que vivia del salari que cobrava tant a les fàbriques com treballant en feines domèstiques o altres oficis.