L'Emergència del Sud Global: Moviment No Aliniat i NOEI

En un context de tensió global, la perifèria s’organitza com a actor internacional per evitar la divisió d’Àsia en dos blocs. Sri Lanka, l’Índia, el Pakistan, Birmània (Myanmar) i Indonèsia llancen una convocatòria de conferència internacional dels pobles descolonitzats: la Conferència de Colombo, amb l'objectiu de:

• Promoure la concentració entre Estats dins el continent asiàtic.
• Pressionar per accelerar la descolonització a Àfrica.

Moviment Països No Aliniats

A la Conferència Afroasiàtica de Bandung es reuneixen estats sense el patrocini de potències colonials. Reclamen un nou model de Relacions Internacionals (RRII), regit sota els Principis de Coexistència Pacífica, el neutralisme i la descolonització. Aquesta conferència fou l'embrió del Moviment de Països No Aliniats.

Impacte de les Conferències

Quin fou l'impacte d'aquestes conferències en el Sistema Internacional (SI)? Van impulsar l'emergència de la perifèria com a actor clau en el SI, promovent:

• La creació de nous estats.
• La creació d'Organitzacions Regionals.
• La creació d'agregacions de països africans.

Després d'aquestes conferències, les Nacions Unides (NU) van aprovar la declaració sobre la independència dels pobles colonials, amb esdeveniments favorables a l'esperit de la Conferència de Bandung. Es va fer una crida a la Cooperació Econòmica i per a la creació d'un Nou Ordre Econòmic Internacional.

Emergència del Diàleg Nord-Sud, G-77 i UNCTAD

Els països descolonitzats coordinen les seves polítiques a les Nacions Unides. El 1964 neix la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD), un fòrum intergovernamental de diàleg entre els Estats del Nord i del Sud amb dos objectius principals:

• Promoure la integració dels Països en Via de Desenvolupament (PVD) a l'economia mundial.
• Crear un marc propici per al desenvolupament dels PVD.

Tot i això, la seva força va disminuir amb l'aparició de l'Organització Mundial del Comerç (OMC).

A la declaració de clausura de la primera sessió de la UNCTAD es crea el Grup dels 77 (G-77), format per països africans, asiàtics i llatinoamericans, amb dos objectius:

• Articular i promoure els interessos econòmics comuns.
• Enfortir la seva capacitat negociadora en els assumptes econòmics relacionats amb el sistema de NU.

Coordinen les seves polítiques amb determinades Organitzacions de NU (com el Fons Monetari Internacional - FMI i el Banc Mundial - BM).

La Reclamació del Nou Ordre Econòmic Internacional (NOEI)

L'Assemblea General de NU declarava que l'establiment d'un Nou Ordre Econòmic Internacional (NOEI) era essencial. Proposava la cooperació internacional en ajuda al desenvolupament i sentenciava que el desenvolupament no es podia assolir sense:

• Controlar les activitats de les empreses transnacionals.
• Que els nous estats poguessin controlar els seus Recursos Nacionals.

El NOEI legitimava les nacionalitzacions i incloïa altres demandes clau:

• Accés de matèries primeres i productes primaris als mercats dels països més desenvolupats.
• Revisió del sistema monetari internacional.
• Polítiques que permetin la industrialització i la transferència de tecnologia.
• Reglamentació i fiscalització de les activitats de les empreses transnacionals.
• Una Carta de Drets i Deures Econòmics dels Estats.
• Promoció de la cooperació entre PVD i l'enfortiment del sistema de NU en l'àmbit de la cooperació econòmica internacional.

La Reacció Internacional

La reivindicació del NOEI va generar debats sobre el desequilibri econòmic existent entre els Estats del Nord i del Sud, i va portar a la declaració de l'Assemblea de Nacions Unides sobre el dret al desenvolupament. Malgrat això, no va canviar significativament l'ordre econòmic internacional existent.