Elogi de l'aigua i Maman: Anàlisi i interpretació

Elogi de l'aigua

ANÀLISI FORMAL: L'escultura presenta una gran massa de formigó armat d'on surten quatre grans braços recargolats que s'atansen a l'aigua de l'estany artificial que hi ha a sota.

Les 54 tones de l'estructura es troben penjant a l'aire gràcies als 4 potents cables d'acer que la subjecten, i al ser una escultura exempta es pot mirar des de diferents punts de vista. Els braços que s'acosten a l'aigua (poder recordar a una urpa) al ser corbats donen dinamisme a l'obra.

Els protagonistes de l'obra són: el material (formigó armat), un element que es manifesta més enllà del seu propi espai, amb formes lliures i espontànies, i que respecta la natura i li dóna autenticitat; la gravetat, que es fa notar amb la sensació de lleugeresa que transmet l'escultura tot i el seu pes; l'aire, que embolica l'espai de l'obra i s'ha de considerar com un material més; i l'aigua, que en paraules del propi Chillida, és la meitat de l'escultura. La composició de l'Elogi de l'aigua és força equilibrada. Això s'aconsegueix mitjançant les línies rectes de la part superior que contrasten amb les ondulants i de formes més orgàniques línies de la part inferior de l'obra. L'escultura està en funció de l'espai (ell s'autodenomina 'arquitecte del buit'), i té un lleuger moviment expressat per les diferents línies. El color és un de sol, i la llum, al ser una textura no llisa sinó més aviat rugosa, no rellisca i per tant, no dóna efecte de brillantor.

Estil: L'estil abstracte és un corrent que, a grans trets, podem resumir com a: modalitat artística que prescindeix de les formes figuratives. Tot i així, l'obra de Chillida és molt personal. Opta per obres de grans proporcions, de formes molt simples (també molt pures), i que estan estretament connectades amb la natura.

INTERPRETACIÓ:

Significat: Els quatre braços que surten del cub superior de l'estructura recorden els dits d'una mà que vol tancar-se per tal d'atrapar l'aire que l'envolta. Relació entorn-escultura.

L'obra pot recordar també, fixant-nos ara amb el reflex que es produeix a l'aigua de l'estany, al mite d'Eco i Narcís.

Funció: Decorativa (Barcelona 92).

Maman

Autor: Louis Bourgeois Cronologia: 1999 Estil: Expressionisme

Tipologia: Escultura exempta Materials: Acer, bronze, marbre

Tècnic: Fossa i assemblatge Localització: Guggenheim de Bilbao

CONTEXT HISTÒRIC:

Després de la gran crisi econòmica dels anys 80, la dècada dels 90 va suposar un període d'expansió, millora econòmica i, fet important, començament de la bombolla immobiliària. Maman es troba dins d'aquest context de recuperació i creixement. Els 90, també van suposar, a nivell internacional, la caiguda del mur de Berlín, els inicis d'Internet i de l'era de la globalització, el gran boom dels avenços informàtics...

ANÀLISI FORMAL:

Maman és una enorme aranya de 10 metres d'alçada, equilibrada en les seves cames primes i arquejades, que al mateix temps serveixen de gàbia i cau protector d'una bossa plena d'ous. A primer cop d'ull, és com un monstre enorme i aterrador: fred, amenaçador, perillós... Però després veiem que en realitat només està protegint els seus ous, donant-nos aquesta sensació de protecció materna. L'escultura, tot i estar construïda amb materials pesats (com l'acer, el bronze o inclús el marbre), presenta una sensació de lleugeresa i moviment molt notòria, efecte donat també per la forma llarga i estirada de les potes. La seva composició és clarament tancada, i està feta per ser vista de tots costats o inclús des de sota. El predomini de les línies corbes, tot i que força anguloses, de les potes és clar. I hi ha un contrast entre la postura amenaçant de l'aranya que comentava ara fa un moment amb la fragilitat de les potes, escanyolides. Això provoca un efecte que fa que sembli que l'escultura estigui en un equilibri difícil. Degut a la seva superfície irregular, formada per moltes plaques superposades, la llum crea clarobscurs per tota la superfície, i les ombres que projecta la fan semblar força real.