Elogi de l'aigua de Chillida: Anàlisi de l'escultura a Barcelona

Elogi de l'aigua: Escultura d'Eduardo Chillida (1987)

Fitxa Tècnica de l'Obra

L'Elogi de l'aigua és una escultura exempta d’Eduardo Chillida (1987), manifestació de l'art abstracte.

• Pes: 54 tones
• Materials: Formigó armat i acer
• Ubicació: Barcelona, al Parc de la Creueta del Coll

Context Històric i Biografia de Chillida

Quan Chillida va fer aquesta obra (1987), Espanya ja feia deu anys que havia celebrat les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura, i Barcelona acabava de ser nominada com a seu dels Jocs Olímpics de 1992.

Eduardo Chillida ha estat, juntament amb l’escultor basc Jorge Oteiza, un dels escultors més importants del corrent abstracte. De 1948 a 1951, va viure a París, on va iniciar els seus treballs escultòrics. Al seu retorn, va aprendre a treballar el ferro, enllaçant amb la tradició de Juli González i Picasso.

Als seus materials inicials s’hi sumaren:

• Acer
• Fusta
• Formigó
• Alabastre

La matèria, l’espai i el temps són els tres components essencials de l’escultura de Chillida, que existeixen en total interdependència, i a l’entorn dels quals giren tots els restants.

L'Art Abstracte i Chillida

El terme “abstracció” s’aplica a aquelles formes de l’art del segle XX en què s’abandona la concepció europea tradicional de l’art com a imitació de la natura. L’art abstracte modern s’ha desenvolupat en molts moviments i “ismes” diversos, destacant figures com:

• Constantin Brancusi (1876-1957), que va reduir les formes naturals a la seva màxima simplicitat (pràcticament abstracta).
• Henry Moore (1898-1986), que representà les formes orgàniques (el cos humà, pedres, etc.) de manera abstracta o antropomòrfica.
• Eduardo Chillida (1924-2002), autoqualificat com “l’arquitecte del buit”.

Característiques Estilístiques

Temàtica i Tècnica

Temàtica: Al·legoria.

Tècnica: El procés que segueix Chillida en la realització de les grans peces de formigó armat és el següent:

1. Realitza una maqueta de la peça.
2. A partir d’ella, construeix amb porexpan l’escultura amb les seves mides reals.
3. Aquesta estructura es recobreix de fusta, que es fixa mitjançant cargols (encofrat).
4. S’enumeren les diferents peces de fusta, que es desmunten per tornar-se a muntar en el lloc original, esdevenint el motlle de l’escultura.
5. El motlle s’omple de formigó.
6. Un cop el formigó solidifica i s’endureix, l’encofrat de fusta és retirat, i deixarà la seva empremta en l’acabat de la peça.

Anàlisi de la Composició

L’Elogi de l’aigua és una gran massa de formigó armat d’on surten quatre grans braços recargolats. Està instal·lada en una antiga pedrera de Barcelona, els murs de la qual esdevenen com una mena d’absis d’acollida de la peça, que està suspesa mitjançant cables d’acer a 80 cm d’un estany artificial.

A l’Elogi de l’aigua observem una composició força equilibrada. L’escultor aconsegueix una veritable harmonia entre:

• Les línies rectes, angulacions i formes geomètriques de la part superior de l’obra.
• Les línies ondulants i formes més orgàniques i expressives dels “braços” que configuren la part inferior de la peça.

També es busca l’equilibri entre el pes visual i la densitat matèrica de la part racional, i la delimitació del buit i la levitat que generen les formes còncaves.

L’obra està concebuda com un espai, on la matèria seria l’espai positiu i ple, i el buit l’espai negatiu; el positiu com a extern i el negatiu com a intern. Aconsegueix un equilibri perfecte entre massa i espai. A més a més, aquesta obra, constituïda tant pel formigó com per l’espai interior que generen els braços de la peça, participa també de l’espai obert, del circumdant, en el qual es crea un ambient capaç d’acollir l’home.

Llum i Color (Monocromatisme)

Com a conseqüència de la seva ubicació a l’exterior, la llum que incideix en l’obra és sempre la natural durant el dia i la llum artificial durant la nit. A l’Elogi de l’aigua, Chillida no canvia ni oculta el color propi de la matèria, el formigó armat. Per aquest motiu, no pot dir-se que l’escultura sigui rica en cromatisme; tot i que els efectes lumínics contribueixen a enriquir els matisos monocromàtics de la peça.

Aquest monocromatisme contribueix a donar unitat a l’obra, alhora que li atorga un caire auster i senzill, tan característic de l’escultor basc.

L'Escala i la Dimensió Còsmica

Per a Chillida, totes les seves peces, des de les maquetes preparatòries a les obres monumentals, eren escultures úniques, del mateix “valor”. Ell valorava totes les obres per igual, independentment de la seva escala, perquè, per a ell, les seves obres eren com esglaons perquè l’home pogués passar de la nostra mínima dimensió a l’enorme dimensió del cosmos. Així, la grandària de l’Elogi de l’aigua és un esglaó més en aquesta escala cap a la immensitat de l’univers.

Iconografia

L’Elogi de l’aigua acull el referent mitològic de Narcís.