Elogi de l'Aigua de Chillida: Anàlisi i Context Artístic

Expressionisme Abstracte

Es desenvolupà als EUA durant la Segona Guerra Mundial. Implicà una despolitització i desmarxisme de l'art. Es qüestionà la idea de kitsch i l'art provinent d'Europa. S'intentà crear un nou art americà propi que fos internacional i universal. Hi hagué una lluita teòrica entre modernitat i avantguarda.

Fitxa Tècnica: Elogi de l'Aigua

• Nom: Elogi de l'aigua
• Autor: Eduardo Chillida
• Cronologia: 1987
• Estil: Abstracte
• Tipologia: Escultura exempta
• Tema: Al·legòric
• Material: Formigó i acer
• Lloc: Parc de la Creueta del Coll, Barcelona

Context Històric i Biogràfic d'Eduardo Chillida

Se'l considera un dels millors escultors contemporanis espanyols. Abans de dedicar-se a l'art, volia ser futbolista, concretament porter. Una lesió va fer que deixés de jugar. Llavors, va començar a estudiar arquitectura, estudis que abandonà el 1947 per iniciar-se en l'escultura i el dibuix.

Treballà l'escultura abstracta no figurativa amb diversos materials, intentant adaptar aquests materials a la seva pròpia expressivitat. Integrà les seves escultures en l'entorn urbà i natural de forma harmònica, fet que el destaca com a artista. Per això, moltes de les seves peces es troben a ciutats d'arreu del món.

El Chillida Leku és un museu que fou la seva pròpia casa, un lloc on es poden contemplar les seves peces. Ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals, com el Premi Príncep d'Astúries el 1989.

Anàlisi Formal de l'Obra

L'obra és una estructura de formigó de 54 tones. La peça està sostinguda a l'aire per uns tensors d'acer molt forts. Sota seu hi ha un estany artificial, on es reflecteix tota l'estructura.

Està formada per quatre braços que semblen urpes sorgint d'un cub. Aquests quatre braços estan corbats cap a dins, col·locats en diferents posicions, la qual cosa li atorga una gran expressivitat. Aconsegueix que el material transmeti una certa flexibilitat.

Aquesta manera de tractar el material respon al fet que Chillida treballà dos conceptes clau: la gravetat i l'aire. Aconsegueix que una estructura tan pesada sembli ingràvida i lleugera, com si desafiés les lleis de la gravetat. L'aire no només embolcalla la peça, sinó que passa a través seu; sembla que els braços de la peça vulguin atrapar l'aire. Tot això ho expressa de manera poètica, no explicitada. A l'aire, la peça presenta una gran compenetració amb la natura. És tancada, unitària i multifacial.

Funció i Significat Simbòlic

Els braços de la peça, per la seva morfologia, recorden els dits d'una mà en el gest de tancar-se per poder agafar el buit o l'aire que l'envolta. Aquesta idea de relació amb l'aire la trobem també a la seva escultura Pinta del Vent.

La relació amb l'entorn reforça el significat de l'obra, alhora que la monumentalitat de la peça n'intensifica el valor estètic. El reflex de l'escultura a l'aigua duplica la peça; segons l'artista, està inspirat en el mite de Narcís, personatge que rebutjà Eco i fou castigat per Hera (o Juno) a enamorar-se d'ell mateix, fet que el portà a morir consumit de pena.

Models i Influències de Chillida

Fou autodidacte, però rebé influència de la tradició artesana del País Basc, especialment dels treballs de ferro i forja, així com dels de pedra i fusta. D'altra banda, els seus estudis d'arquitectura foren rellevants per la seva concepció de l'espai, juntament amb la seva experiència vital. Se'l considera un pioner de l'escultura urbana. També se l'ha relacionat amb la fantasia dels artistes prehistòrics.