Elogi de l'Aigua: Anàlisi de l'Escultura de Chillida a Barcelona
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,43 KB
Elogi de l'Aigua
Fitxa Tècnica
- Títol:
- Elogi de l’aigua
- Autor:
- Eduardo Chillida
- Cronologia:
- 1987
- Estil:
- Abstracte
- Materials:
- Formigó i acer inoxidable
- Forma:
- Exempta
- Tipologia:
- Aèria
- Tècnica:
- Encofrat
- Cromatisme:
- Monocrom
- Localització:
- Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)
Context Històric i Cultural
Nivell Històric
L'obra va ser feta durant la Barcelona preolímpica, quan Pasqual Maragall n'era l'alcalde. Aquesta època del seu govern es va caracteritzar per la modernització de la ciutat, tant urbanística com en infraestructures.
Nivell Cultural
A partir del 1945, la capital artística es traslladà a Nova York, on es va concentrar la gran majoria dels artistes, molts dels quals fugien de l'Alemanya nazi. Entre 1945 i la dècada de 1990, l'art es pot dividir en dues grans tendències: d'una banda, les segones avantguardes, que comencen a Europa amb l'informalisme i als Estats Units amb l'expressionisme abstracte. D'altra banda, tindrem les tendències postmodernes, on destaquen la transavantguarda italiana i el neoexpressionisme alemany. Des del 1945 fins a l'actualitat, comença ja l'era digital.
Descripció de l'Obra
- L'obra es compon d'una estructura descomunal de formigó de 54 tones de pes, suspesa en l'aire per mitjà de quatre potents cables d'acer subjectes a la roca. Per sota d'aquesta estructura hi ha un estany artificial amb el qual interaccionen els quatre 'dits' que formen els apèndixs del cos central i que convergeixen en un mateix punt intern on es concentra la força expressiva de l'escultura. Chillida aconsegueix que el material es manifesti de forma lliure i també que apareguin en escena dos protagonistes: la gravetat i l'aire. L'artista fa possible que una estructura tan pesant sembli lleugera i ingràvida, com si levités desafiant les lleis físiques.
- Pel que fa a l'aire, no només envolta l'escultura, sinó que, igual que feia Gargallo, el converteix en una part més de l'obra, ja que sembla que la 'mà' el que vol capturar és l'aire.
- Per últim, cal destacar la integració de l'entorn de l'escultura gràcies al reflex dins l'aigua.
- Chillida fa servir en les seves obres fetes amb formigó la tècnica de l'encofrat: primer feia una maqueta de la peça en guix o argila; a continuació, a partir d'ella, construeix amb porexpan l'escultura amb les seves mides reals. Aquesta estructura després es recobria de fusta, fixant-la amb cargols i enumerant les diferents peces de fusta, que es desmunten per tornar-se a muntar en el lloc original, convertint-se en el motlle de l'escultura. Un cop el formigó instal·lat a l'interior es solidifica, es retira l'encofrat de fusta, que haurà deixat la seva empremta en l'obra acabada.
Estil Escultòric de Chillida
Aquesta escultura pertany a Chillida i el seu estil es caracteritza per:
- És una de les figures més rellevants de l'escultura de la segona meitat del segle XX.
- Destaca, d'una banda, per les seves escultures de ferro, on sembla trobar el punt d'unió entre arquitectura i escultura.
- Les seves obres abstractes aniran creixent de mida fins a ser grans estructures de ferro o formigó de formes simples, ben integrades en el seu entorn i que reflecteixen la tensió de les forces de la natura.
- També destaca la seva producció en formigó, que el va portar a investigar sobre aquest material, aconseguint un tipus de formigó armat molt fort, poderós, amb una certa elasticitat i imperfecte.
Significat i Funció
L'obra fa referència al mite de Narcís, com narra Ovidi a la seva obra Les Metamorfosis. Narcís era un jove molt bell, molt guapo, que va rebutjar la nimfa Eco i, per aquell motiu, va ser castigat per la deessa Nèmesi a enamorar-se de la seva pròpia imatge reflectida a l'aigua. El desig de possessió de si mateix el va portar a ofegar-se. Aquesta obra de Chillida representa el moment en què Narcís intenta capturar la seva imatge reflectida a l'estany.
Funció de l'Escultura
Oriol Bohigas, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de la Barcelona preolímpica, va encarregar a Chillida aquesta obra per a ser col·locada a la ciutat.